Existeix un humor català? Els catalans tenim un sentit de l'humor propi i diferent del que tenen a d'altres punts de l'estat? Hem viatjat a Madrid per parlar-ne amb grans humoristes i analitzar com es veu des de fora l'humor català.
Riure, a part de passar una bona estona, té moltes altres utilitats. Per vendre, per seduir, per cridar l'atenció... En aquest capítol veurem com utilitzen l'humor els publicistes, els músics i els dibuixants satírics.
És evident que hi ha gent que té un do per fer-nos riure, per captar la nostra atenció. Fent màgia, cantant, xerrant o explicant acudits són capaços de deixar-nos amb la boca oberta un dia darrere l'altre.
Hi ha molts humoristes amb capacitat d'imitar personatges d'actualitat. Com s'ho fan per copiar tan bé els gestos, la veu, el físic dels seus personatges? Són imitacions o són creacions de personatges amb vida pròpia?
És evident que riure és bo per a la salut. Quan riem i ens ho passem bé, ens sentim millor i minimitzem els problemes de la vida. Veure les coses amb optimisme i ser capaç de riure dels petits entrebancs ens ajuda a tirar endavant.
Teatre i humor sovint s'han donat la mà des que van començar a existir. La dramatúrgia còmica està present tan a les obres clàssiques com a les contemporànies, i la comèdia continua omplint les butaques de les sales d'arreu.
Una de les finestres per on l'humor i els riures entren a casa nostra és a través de la televisió. Fer humor a la televisió no és fàcil, però Catalunya ha estat un planter constant d'humoristes que han omplert les pantalles de mig país.
El monòleg és una fórmula senzilla de presentar un espectacle. Amb un micròfon, gràcia i un bon guió n'hi ha prou per aconseguir el somriure del públic. En aquest capítol coneixerem diversos mestres d'aquest art.
No sempre s'ha vist de bon ull riure's de la corona, de l'Església o de l'exèrcit, els poders fàctics tradicionals del nostre país. Però ja fa una colla d'anys que això es va normalitzar i, ara, riure dels poderosos és una via d'escapament.
