"El temps de Pedro Sánchez s'ha acabat", va proclamar el febrer del 2019 el líder del PP de llavors, Pablo Casado. Ho deia en una massiva manifestació a la madrilenya plaça de Colón, plegada de banderes espanyoles. Els tres partits de la dreta --populars, Vox i Ciutadans-- havien convocat la ciutadania en contra del procés de diàleg amb Catalunya i dient que no a la suposada presència d'un "relator" que aixequés acta dels acord presos en la negociació. La foto d'aquella manifestació va marcar un abans i un després a la història política més recent de l'estat espanyol. L'extrema dreta havia estat decisiva, poc abans, per propiciar un canvi de govern històric a Andalusia, apartant el PSOE de la Junta, i aleshores el PP i Ciutadans van decidir que era hora de fotografiar-se al costat del màxim dirigent de Vox, Santiago Abascal. Aquella legitimació pública del partit va ajudar-los a entrar amb força al Congrés, amb 24 escons, l'abril d'aquell mateix any. El PP va perdre 71 diputats i es va quedar amb 66. Aquell 2019, Pablo Casado va voler donar la imatge que hi havia una majoria alternativa al PSOE (EFE) La incomoditat de Ciutadans A alguns sectors de Ciutadans aquella foto els incomodava. El millor exemple és que Manuel Valls, que aleshores feia carrera política a Barcelona, va declinar compartir escenari amb Abascal. Els dirigents de la formació taronja van fer mans i mànigues per situar el seu líder, Albert Rivera, ben allunyat de les cares conegudes de Vox. A l'escenari també hi havia la madrilenya Begoña Villacís i el català Juan Carlos Girauta, aleshores amb Ciutadans, entre d'altres. El PP, en canvi, va intentar que Casado se situés al bell mig de la imatge perquè fos evident al voltant de qui pivotava una majoria conservadora alternativa al govern del PSOE. El cert és que, quatre anys després, aquella estratègia no ha acabat donant bons rèdits ni a Casado ni a Rivera. El primer va acabar plegant el 2022 després d'un pols amb la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i de perdre la confiança dels seus dirigents. El segon va veure com Ciutadans perdia 47 diputats d'abril a novembre del 2019. Era el principi d'un cicle electoral a la baixa, que va culminar a les Eleccions Generals del 2023, quan la formació va renunciar a presentar-se. Espinosa de los Monteros ha estat l'últim dels principals dirigents de Vox que ha plegat (Europa Press) Qui mana a Vox? A Vox, el principal lideratge es manté, però el llistat de baixes és notable: Javier Ortega Smith, que va abandonar-ne la secretaria general; Macarena Olona, que va fundar una nova marca electoral, i ara Iván Espinosa de los Monteros. Un degoteig que s'explica, segons el periodista de l'Ara David Miró, per una guerra interna dins del partit. 🔊 "El sector falangista, encapçalat per Jorge Buxadé, ha imposat una disciplina militar." Qui mana a Vox? I per què està en crisi el partit d'ultradreta? David Miró [@mirodavid], arran de la dimissió d'Iván Espinosa de los Monteros #MatíEstiuCatRàdiohttps://t.co/uLp2hGjD6I El matí de Catalunya Ràdio (@maticatradio) August 9, 2023 Recuperar ara la fotografia de Colón demostra que les aigües han baixat mogudes a les files de les dretes espanyoles que, en contra de les previsions de la majoria de les enquestes, no han aconseguit la majoria absoluta que els permeti governar aquest 2023.