Ulítskaia: "Rússia perdrà moralment i haurà d'aprendre a viure sense tics imperialistes"

El 2015, la notícia que l'escriptora Svetlana Aleksiévitx havia guanyat el Premi Nobel de Literatura m'havia agafat desprevingut gairebé acabat d'aterrar a Moscou com a corresponsal. "No em tornarà a passar", em vaig dir.

Cada any, quan s'acostava el moment dels Nobel, tenia localitzada l'autora en llegua russa que figurava a totes les quinieles: Liudmila Ulítskaia, l'autora d'obres com "Sónietxka", "Sincerament vostre, Xúrik" o "Los alegres funerales de Alik". Cada any l'acaronava sense arribar-lo a guanyar. Així que la nostra entrevista s'anava postergant fins que ha vingut a Barcelona uns dies.

Quan li explico que cada any per culpa seva em posava en guàrdia davant del prestigiós premi es pren el comentari amb molt sentit de l'humor:

"Vostè es pensava que guanyaria i s'equivocava! --riu--. En realitat, m'encanta el segon lloc. Perquè la segona posició no t'envolta de vanitat, ni de tota la pèrdua de temps que això comporta. A més, el segon lloc et dona una perspectiva que potser alguna vegada obtindràs el primer. Per això el segon lloc em satisfà més que el primer."

Una guerra perduda

A desgana, Ulítskaia ha abandonat Rússia, coincidint amb la guerra de Putin contra Ucraïna. Una decisió, diu, que ni tan sols ha pres ella:

"Dos dies després de començar la guerra va venir el meu fill gran amb els bitllets i amb el meu marit vam fer una maleta de 7 kg de pes, la meitat per als llibres, i vam marxar a Berlín. Es pot dir que sense tenir temps de prendre una decisió ja érem a Berlín."

La pregunta és delicada però l'hi llanço: per al futur d'una Rússia més lliure el millor seria perdre la guerra contra Ucraïna?

(Supira) "Sap? Crec que es perdrà. Fins i tot si es guanya a nivell militar, a nivell moral la derrota serà enorme: la reputació, les relacions del món amb Rússia... Els danys seran molt grans."

"Per Rússia, serà el millor i el pitjor a la vegada. Pel que fa a l'economia, a la imatge del país, és una desfeta enorme. I en algun sentit la derrota també serà molt bona, per començar per a Ucraïna. Perquè el seu govern al llarg dels segles ha tingut moltes dificultats per existir. I els últims esdeveniments poden suposar que Ucraïna sobrevisqui i es consagri com a govern nacional."

"L'imperi rus és un dels últims del món. I com que el temps de l'imperi s'ha acabat, s'acaba un període històric per a Rússia també. I per això ara Rússia té al davant una feina molt important: aprende a viure sense tics imperialistes. Però la mentalitat que s'ha anat formant és per a un estil de vida imperial. I és un repte enorme, un repte per al govern però també per a la societat, perquè la societat també té mentalitat imperial."

Homenatge a la diferència

A la seva obra, hi ha algunes constants com l'amor intentant fer-se un lloc enmig del patiment dels personatges, sigui per una malaltia o per una guerra: 

"A Rússia és difícil trobar un període feliç i pròsper. Sempre hi ha hagut circumstàncies socials severes, no és res excpecional. No recordo cap moment en què la vida al meu país fos fàcil. Per començar, estem acostumats a la guerra perquè en realitat estem envoltats per la guerra constantment."

Una altra constant dels seus llibres són les relacions molt obertes entre persones també homosexuals. Alguns de firmats ja els anys 90. I el 2023, constitueixen obres de temàtica inacceptable per a la Rússia que vol imposar Putin:

"Rercordo molt bé quan vaig intervenir en una protesta multitudinària. I vaig pronunciar una frase que encara recordo amb un somriure: 'Espero que entre aquesta gentada hi hagi la persona jove que es convertirà en president del nostre país.' I aquesta persona no va sortir de la multitud sinó dels òrgans de seguretat, perquè el resultat va ser que el president Putin va sortir de la policia secreta."

"El cas és que a Rússia sempre hi ha hagut categories de persones perseguides, considerades sospitoses. I a banda dels dissidents un d'aquests grups han sigut els homosexuals. Entre el meu grup d'amics hi havia dues persones amb, diguem-ne, característiques homosexuals."

"I a Rússia la vida de la gent amb una orientació sexual no tradicional és més difícil que en altres llocs. Per exemple, a un amic meu el van fer fora de la feina, el van tancar a la presó fins i tot un any. El que passa és que ell era cent vegades més intel·ligent que els qui el van empresonar i va aconseguir sortir-ne."

Barcelona inspiradora

Ulítskaia és una mestra del relat curt. A "Sónietxka", traduït al castellà, un dels personatges es recorda d'aquest viatge:

- "... Robert Viktoróvich quién sabe por qué, se acordó de un viaje alocado que había hecho en su juventud a Barcelona, adonde se apresuró cuando consiguió su primera suma importante de dinero, en 1923 o 1924 para conocer a Gaudí." (...)

- "Gaudí no le había gustado, en absoluto... Ahora, un cuarto de siglo después, aún veía con detalle aquellas extrañas construcciones, completamente vegetales, todas ellas artificiales, inverosímiles..."

Malgrat aquest desencantament amb Gaudí del personatge literari, l'autora explica que, per a ella, Barcelona era una idea poderosa:

"Entre les ciutats en les quals penses quan ets jove i que t'imagines que mai visitaràs, una d'aquestes per a mi era Barcelona. El perquè no el sé explicar. Potser simplement el nom em semblava bonic... En qualsevol cas és una ciutat on jo volia venir alguna vegada i això va passar i em fa molt feliç. La meva amiga i agent literària fa molt temps que viu aquí i em fa de guia de la ciutat."

Ara viu i escriu a Berlín, però amb el desig de tornar algun dia a la ciutat on ha deixat els seus llibres:

"Sobre això només hi puc somniar perquè casa meva és a Moscou. Els meus amics són a Moscou. La meva biblioteca, al capdavall, és a Moscou. Una biblioteca que es construeix al llarg de tota la vida. I, evidentment, que a Berlín hi vivim confortablement, però allò que et dona la llar difícilment ho podem tornar a desenvolupar. Perquè la llar és allò que anem plantant al llarg dels anys."