Sala-i-Martín: "El pla de xoc del govern espanyol és catastròfic a llarg termini"

Aquesta setmana el govern espanyol ha presentat el pla de xoc per reduir l'impacte econòmic de la guerra d'Ucraïna. Entre d'altres, es rebaixa 20 cèntims el litre dels carburants o es prohibeix a les empreses acomiadar durant els propers mesos. Realment són decisions que van en la bona direcció? Pel professor de la Universitat Columbia Xavier Sala-i-Martín, depèn de com ens ho mirem. "A curt termini potser sí que seran útils, però a llarg termini podem tenir un problema. En economia sempre has de pensar en les conseqüències imprevistes de les teves accions" Segons el catedràtic d'Economia, l'impacte definitiu es coneixerà quan veiem el temps que dura l'actual escenari d'elevada inflació, d'un 9,8% que no veiem des de fa 37 anys. "Si en tres mesos la guerra ha acabat i els efectes han desaparegut, aleshores direm que han estat un èxit, però el més probable és que, com que abans del conflicte ja teníem inflació, la situació continuï sent preocupant" Els experts posen en dubte que l'encariment dels preus sigui en gran mesura per la guerra d'Ucraïna -pel president espanyol, Pedro Sánchez, n'és la responsable en un 73%-. Xavier Sala-i-Martín es fixa en les dades del mes passat, quan la inflació va ser del 6%: "Si fos veritat que la diferència entre el febrer i el març és la guerra, aleshores la diferència seria d'entre el 6 i el 9%. Per tant, no és veritat que sigui en un 70% de la inflació" Com es paguen les mesures del pla de xoc? Inclouen rebaixes d'impostos i, fins ara, no s'ha anunciat cap retallada en la despesa pública. Així doncs, si les mesures s'han d'allargar més temps, el cost que tindran també augmentarà. I això, segons Sala-i-Martín, evidentment, afectarà les finances públiques. "La solució que ara ens proposen és augmentar el dèficit i aleshores el problema serà encara més gran. No oblidem que un dels motius que hi hagi inflació és, precisament, el dèficit" Relació entre creixement econòmic i ingressos La teoria diu que el creixement econòmic comporta, també, un augment dels ingressos. La qüestió clau és veure com l'actual escenari d'inflació afectarà el creixement econòmic. En aquest punt, diu Sala-i-Martín, cal recordar què fan els Bancs Centrals, com ara el Banc Central Europeu, per controlar la inflació: "La forma que tenen per reduir la demanda és apujant els tipus d'interès. Això fa que es redueixi el consum i, per tant, que s'alenteixi el cicle econòmic. Dit d'una altra forma, per aturar la inflació creen una recessió" I això es tradueix en una reducció dels ingressos públics.

Sala-i-Martín: "El pla de xoc del govern espanyol és catastròfic a llarg termini"

En els propers mesos potser notarem que paguem menys per l'energia o pels carburants, però si el context d'elevada inflació continua, augmentarà l'endeutament públic