Tenim tendència a localitzar tots aquells grups de la modernor més moderna que els hi agafa per revisitar el ritme, la sonoritat o la idiosincràcia de l'underground sardanista. Bé, més o menys. Anna Tantinyà ens reinterpreta "la sardana" dels Aggappé.
Anna Tantinyà ens encoratja a participar i a viure els concerts de cobla que organitzen els Amics dels Concerts de l'Agrupació cultural folklòrica Barcelona. Des d'ara fins al mes de maig de l'any que ve amb el bo i millor de la música per aquesta formació.
Durant tot el Sarda.net d'avui ens ha acompanyat en Lluís Alcalà, de qui hem intentat saber més coses: que va dedicar una sardana a l'"estàlec de bronze", que és dels músics que quan no toca el podeu trobar ballant sardanes, o que no està satisfet de totes les seves obres. Al programa no el deixem marxar sense fer-li el test final.
Ella diu que fa dos anys a la ràdio, però nosaltres li reconeixem amb una tercera temporada. Anna Tantinyà crida a files, a concurs, al campionat. És l'energia necessària per engegar aquest final de temporada que tenen el proper mes i mig les colles de competició. Que fa mandra? No haguéssiu parat!
Doncs no aniré a ballar sardanes amb ressaca. Sí? Això és el que passa a la festa major, que et posen concerts fins a altes hores de la nit, i llavors qualsevol es lleva per anar a migdia a les sardanes! Volem nocturnitat i traïdoria! O ens agradaria, vaja. Això és el que ens explica l'Anna Tantinyà. Mentre que en Sergi, amb els seus DSM, ens porta el dilema de buscar una cara coneguda per promoure la sardana. Ves.
I si féssim un casal d'estiu on la cultura popular sigui l'eix temàtic? No donaria per a moltes coses? Bé, si a ningú li ha passat pel cap doncs... o no cal o no donaria per a tant. Aquesta és la proposta de l'Anna Tantinyà en els seus "Quaderns Tantinyanna". I en Sergi Vives, que proposa un nou "Dilema sardanista de merda".
Anna Tantinyà ens parla del seu intent frustrat de fer sonar sardanes a la matinada a la revetlla de Sant Joan. I ens ho diu amb més ressaca que ressentiment. I Sergi Vives ens fa la seva versió dels Dilemes Sardanistes de Merda, on ens hi juguem 100 mil euros en un concurs de revesses.
O bé no programeu les ballades al migdia. Perquè és tan innecessari com insuportable. Una mica de compassió per les cobles. Això és el que ens diu l'Anna Tantinyà en els "Quaderns Tantinyanna". I en Sergi, doncs dilemes sardanistes de merda que no s'escapen de la mateixa història.
Recta final al programa d'avui amb la vivència de l'Anna Tantinyà per anar a la seva primera Patum i el "Dilema Sardanista de Merda" d'en Sergi, on vol fer escollir entre que perpetuï la sardana o que perpetuï el país. Bé, al final s'ha embolicat ell mateix i el dilema ha estat menys "merdós".
Qui va néixer just el dia que sonava el "Benvinguts" a l'estadi olímpic de Montjuïc? Qui va néixer amb la sardana de fons i la música com a passió? Anna Abad, avui, als "Quaderns Tantinyanna". I en Sergi que provoca amb els seus "Dilemes sardanistes de merda".
Anna Tantinyà es troba immersa en la campanya "El país a l'escola!". Una proposta que porta els balls de bastons i les sardanes a un munt de centres educatius de Barcelona i comarques. Sentirem mestres i alumnes, i sabrem com va anar la cloenda. I en Sergi Vives proposa un nou "Dilema sardanista de merda", un DSM per patir molt.
Ni l'Anna Tantinyà es veu amb cor d'entendre el nou campionat de sardana esportiva. Això és perquè no ha escoltat en Víctor Geli al programa. Entra en un escape room del qual no en sabrà sortir. I en Sergi Vives arriba amb la segona secció dels DSM, dilemes sardanistes de merda.
Anna Tantinyà va quedar impactada amb la patacada que Joan Dausà es va fotre a Sant Joan Despí ara fa una setmana. Així que s'imagina què passaria si la tirada a la piscina fos amb una cobla sencera. I en aquest final de programa, Sergi Vives estrena secció. Deu ser l'única persona que estrena secció el mes d'abril. Total, que posa a crisi "dilemes de merda" sobre el sardanisme.
És el que li passa a l'Anna Tantinyà: ha ballat tantes sardanes que li surt a tornar-ne, perquè d'altra gent no n'ha ballat ni una. Avui, els impostos sardanistes als Quaderns Tantinyana. I a la "rapada final", Sergi Vives pregunta el nom tècnic d'un amunt. Del tutti. Del salt de la sardana, vaja.
Acabem el sardanet, com sempre, amb la rapada final. Després d'haver parlat de tot i de res, ara, Anna Tantinyà ens parla de les seves poques probabilitats de fer vaga per reivindicar sardanisme a les escoles, i Sergi Vives ens demostra que ell també vetlla perquè la sardana soni arreu.
Anna Tantinyà s'atreveix a fer-ho tot, fins i tot una reversió dels maresmencs The Tyets. En aquest cas, amb "De l'1 al què", "sardanitzant-lo" i portant-lo a llocs on ni els mateixos autors s'haurien atrevit a entrar. Ara només falta que ells versionin una sardana. I Sergi Vives busca les connexions sardanistes de Rosalía. Sí, a sarda.net.