Quan escric que Jorge Martín és menys experimentat que Pecco Bagnaia és perquè guanyar t'aporta dades noves que el teu cervell podrà processar en situacions del futur. I potser també podríem comparar equips, però Fonsi Nieto, el director esportiu del Pramac, deixava clar al micròfon de DAZN que l'elecció del neumàtic tou dissabte havia estat del mateix Martín. És totalment cert que Martín no hi té res a perdre? Quan lluites per un Mundial, si no el guanyes ho perds tot. Encara hi ha 148 punts en joc i al madrileny li toca remar de nou per recuperar-ne 27. Té la velocitat per fer-ho, i Bagnaia no amaga tampoc els seus dubtes. "Això de dissabte no va ser tan galleda d'aigua freda com Indonèsia. Però podria haver estat pitjor. Anem a pistes bones per a mi, espero no repetir l'errada del neumàtic i estar concentrat, perquè és important arribar amb opcions a València. Aquest any serà o no serà, ho intentaré al màxim, però sigui com sigui n'aprendré per al futur", declara Martín. "Aquest cap de setmana ens hem complicat una mica la vida, seguint la nostra adaptació al neumàtic mitjà. Ha anat bé, perquè m'he trobat bé i ha estat la clau per estar davant. És cert que, si ara als entrenaments no estàs al davant, tothom pensarà que tens problemes. I també ho començo a sentir jo, que si no vaig davant penso que no soc ràpid. Soc el campió, porto el número 1 i hi tinc més a perdre. Competeixo contra un pilot amb moto oficial que no té l'obligació d'estar al davant per imperatiu. El Jorge està més tranquil, perquè si guanya o no guanya és un heroi, perquè està fent una cosa increïble", destaca Bagnaia.  La cursa esprint es va suspendre 30 minuts abans de l'hora programada, en vista que el temps no ho permetia. Els pilots de Moto3 ja els havíem vist tremolant de fred al parc tancat, i pujant al podi amb guants. I els de Moto2 van disputar només nou voltes i no van tornar a sortir, i aleshores el vent ja superava els 40 km/h. Una vegada més, els pilots de categories menors els ha tocat fer de mesuradors del perill. Les ratxes de vent van ser la clau de volta. I és que suspendre una cursa li fa mal al campionat, però si la nostra bandera és la seguretat, s'ha de fer. Quasi 20.000 valents i valentes van desafiar el mal temps (frase tòpica però ben certa) des de la "pelouse" o les graderies. Sorprèn que dissabte en van ser 32.000. N'hi va haver 12.000, per tant, que es van creure les previsions i van decidir mirar-s'ho des de casa. Miller va acostar-se a l'afició per compensar la suspensió (Foto MotoGP) "Clarament la decisió era la correcta, de canviar els horaris i fer la cursa principal dissabte. Ha passat el que prevèiem. He parlat amb els equips i els pilots i no hi havia alternativa. És una decisió complicada, perquè l'afició vol veure els seus ídols competint. Però avui no era possible. I tots els aficionats que han vingut es mereixen un premi, tots, perquè aguantar en aquestes condicions era un miracle", explica Carlos Ezpeleta.   Dani Holgado (Moto3) va caure a la volta d'instal·lació (Foto Alejandro Ceresuela) Hi ha hagut 51 caigudes aquest cap de setmana, però és el nombre més baix de les últimes cinc edicions. Aquest diumenge (l'únic de tres dies amb mal temps), hi ha hagut força caigudes a Moto3 i Moto2, algunes de sorprenents, com les de Dani Holgado o Pedro Acosta a les voltes d'instal·lació de les respectives categories. Torna el famós mortal enrere de Zarco (Foto Pramac) I, d'altra banda, la victòria de Johann Zarco aquest dissabte passat a la cursa llarga significa que encara hi ha set pilots de la graella que no han guanyat cap gran premi de MotoGP actualment; Àlex Márquez, Raúl Fernández, Luca Marini, Fabio di Giannantonio, Takaaki Nakagami, Pol Espargaró i el rookie Augusto Fernández.