articles

Les bambolines de l'espectacle "La gran nit de Dagoll Dagom", a la darrera edició del Festival Grec, són el punt de partida del documental "Dagoll Dagom: Llegat", sobre la companyia de teatre que, després de 50 anys de trajectòria, ha decidit deixar els escenaris.

La història de l'extraordinari capítol final de la vida de Freddie Mercury i de com, després de la seva mort, Queen va fer un dels concerts més grans de la història per celebrar-ne la vida i desafiar els prejudicis al voltant del VIH i la sida.

La Larissa, la Stefany i la Vitoria són tres germanes brasileres adoptades a Catalunya fa vint anys. Ara han aconseguit trobar la seva mare biològica, de qui van ser separades amb vuit, cinc i dos anys. Des de petites han buscat aquest retrobament, però quan arriba l'hora han d'enfrontar-se als dubtes, la por i la incertesa d'abraçar a qui, en el fons, és una desconeguda. El documental "Mãe vol dir mare" acompanya mare i filles al llarg d'aquest procés de mutu reconeixement i acceptació.

El documental segueix l'Amy mentre decideix emprendre una croada contra les autoritats daneses i etíops per intentar anul·lar la seva adopció, així com per intentar, desesperadament, recuperar les relacions que ha perdut i la seva identitat. Al llarg de tres anys, "Amys Vilje. El retorn d'una noia" és testimoni de la seva lluita per obtenir el seu desig més preuat: reconstruir els vincles familiars, que van quedar destruïts d'un dia per l'altre quan la van adoptar amb deu anys.

El relat del documental "Atrapat. Tres dies al fons de l'Atlàntic" comença quan, en una tempesta, un vaixell naufraga a les costes de l'oest d'Àfrica. Totes les persones que hi havia a bord s'ofeguen, tret del cuiner, que passa tres dies dins de la nau, a 31 metres sota l'aigua. A partir d'aquí comença la història extraordinària d'un rescat miraculós, explicada a través del testimoni dels seus protagonistes i dels enregistraments dels aparells de ràdio i de les càmeres dels cascos que duien els submarinistes que el van rescatar.

"Buscant el nen de Nagasaki" plasma les conseqüències de la devastació provocada per la bomba atòmica en aquesta ciutat japonesa, a través de la recerca del protagonista d'una fotografia icònica. Aquesta imatge impactant, captada per un fotògraf de l'exèrcit dels Estats Units, mostra un nen que porta a l'esquena el cos sense vida del seu germà petit i espera estoicament el seu torn davant d'una pira crematòria.

Combinant el testimoni en primera persona i recreacions animades, "Que se sàpiga" recull la dura experiència de Tamara Muruetagoiena, que va viure el segrest de la seva família per part d'ETA i les tortures i l'assassinat del seu pare a mans de l'Estat. Quaranta anys més tard, la Tamara ofereix davant de la càmera un relat cru i esfereïdor, però alhora ple d'emotivitat, en la seva recerca de veritat i justícia.

El documental "Pirineus, el mur invisible" denuncia el tancament recent per part del govern francès dels passos fronterers als Pirineus, un fet que fa qüestionar-se l'estat de dret, en un moment en què es commemoren els 30 anys de l'entrada en vigor dels Acords de Schengen. El seu objectiu és reduir el nombre d'immigrants que volen passar la frontera per arribar a França.

El documental "El Vietnam: Els nois que van dir no" repassa la història del moviment de resistència al reclutament militar que es va oposar a la guerra dels Estats Units al Vietnam. Va ser un moviment no-violent de tota una generació, que es va atrevir a desobeir la llei per defensar la pau i que va inspirar moltes lluites posteriors.

El documental "Satanàs et reclama" explica la història, fins ara desconeguda, de la histèria col·lectiva coneguda com "el pànic satànic" de les dècades dels anys vuitanta i noranta, causada pel llibre "Michelle recorda", un èxit de vendes escrit pel psiquiatre catòlic Lawrence Pazder i la seva pacient Michelle Smith a la tranquil·la ciutat de Victoria, a la província canadenca de la Colúmbia Britànica.

Podien ser dones pobres, soles, de caràcter fort, independents, contestatàries, amb problemes de salut mental o amb vides poc convencionals. O ni tan sols això, en molts casos. Milers de dones acusades i jutjades per bruixeria, a la Catalunya rural, van morir penjades o cremades després de judicis manipulats i terribles tortures.

El 20 de novembre de 1983, la cadena de televisió dels Estats Units ABC va emetre la pel·lícula "El dia després" ("The Day After"), un relat fictici i esgarrifós de les conseqüències d'una guerra nuclear en una petita ciutat de Kansas. Va assolir un rècord d'audiència i va comportar la major reducció de l'armament nuclear de la història. El documental "Un fenomen televisiu" recull material d'arxiu i entrevistes als protagonistes d'aquesta història, que presenta el dramàtic clímax de la guerra freda sota el prisma d'una cadena de televisió nord-americana.

El 30 d'octubre de 1938, Orson Welles va donar un ensurt de Halloween al Estats Units amb l'emissió radiofònica de l'adaptació de la novel·la de 1898, d'H.G. Wells, "La guerra dels mons". Un butlletí de notícies informava que els marcians havien aterrat en una petita ciutat de Nova Jersey. Tot i que la majoria d'oients van entendre que el programa era un drama radiofònic, molts d'altres van entrar en pànic, convençuts que Amèrica estava sota un atac mortal. El documental del mateix títol examina com l'enginyós ús de la ràdio per part d'Orson Welles va provocar que una nació, ja ansiosa per la situació del moment, entrés en pànic escoltant el relat en directe de la invasió alienígena més famosa de la història, però que mai es va produir.

Aquest dimecres 26 de març, s'estrena el documental "Pirineus, el mur invisible" en el marc de la 5a edició de l'IMPACTE! Festival de Cinema i Drets Humans de Catalunya. Aquesta producció, que es podrà veure pròximament al "Sense ficció", denuncia el tancament recent per part del govern francès dels passos fronterers als Pirineus, en un moment en què es commemoren els 30 anys de l'Acord de Schengen. L'objectiu és reduir el nombre d'immigrants que volen passar la frontera per arribar a França.

"Som un país colonitzat i tenim molt poca autoestima" a nivell gastronòmic, denuncia Josep Lluís Sabatés, més conegut com a Pep Salsetes. Des de fa dècades, aquest "Leonardo da Vinci de la cuina catalana" recupera varietats locals, rescata receptes tradicionals i reivindica els àpats multitudinaris i la cultura popular. El documental "Pep Salsetes, el guardià de la cuina" alerta dels riscos de deixar de cuinar: es perden les receptes, les tècniques, les eines i el llenguatge. En definitiva, desapareixen els productes, posem en risc el sector primari, l'economia, el paisatge, la nostra salut i la del planeta.