Amb motiu de la "Nit especial sobre l'odi" de TV3, un agressor ha accedit a donar el seu colpidor testimoni. Va matar una persona i va passar més de deu anys a la presó. No nega la responsabilitat personal, però atribueix al seu entorn i a un conjunt de circumstàncies el que va fer. Es va insensibilitzar i va entrar en una dinàmica autodestructiva.
Conduït per Carles Prats, "Les llavors de l'odi" pretén donar a conèixer els orígens del rebuig a la diferència en la nostra societat. Per fer-ho, compta amb el criminòleg Jaume Hombrado, dues expertes de l'àmbit sociològic i l'activista i comunicadora Desirée Bela. Coneixerem també la història d'un jove que va ser agredit senzillament pel seu color de pell i mirarem d'entendre les reaccions i sentiments que desperta en un agredit. Finalment, buscarem possibles solucions o eines de combat de l'odi amb un projecte pilot que duen a terme els Mossos d'Esquadra en un institut de Girona i que ara s'estendrà a tot Catalunya.
La Covid ha tret a la superfície el racisme que pateix històricament la comunitat asiàtica als països occidentals. Un racisme soterrat i ignorat, però molts joves d'ascendència asiàtica han dit prou als rumors, les mentides i els actes discriminatoris. La periodista valenciana Paloma Chen és una de les impulsores a Espanya de la campanya #NoSoyUnVirus #NoSocUnVirus, que s'ha sumat a la campanya internacional internacional #IAmNotAVirus.
El racisme no sempre és visible, però està molt present a la societat. "Passa cada dia." Així de contundent s'expressa la Daybelin Juares, quan parla d'incidents racistes. Aquesta barcelonina d'origen hondureny ho ha patit diverses vegades en pròpia persona: l'han insultat, amenaçat i, fins i tot, li han escopit.
La intolerància cap a altres col·lectius no és innata, és una construcció social. Històricament s'ha fet arreu del món, amb conseqüències tràgiques. Les llavors de la violència cal buscar-les en els estereotips i els prejudicis. Quan es cultiven socialment el fruit és la intolerància, i pot desembocar en discriminació i odi.
Denunciar els atacs discriminatoris és un pas difícil per a les víctimes, però imprescindible per poder identificar els agressors i reclamar responsabilitats. Per moltes víctimes també és una etapa necessària per a la reparació del dany.
Les víctimes de delictes d'odi tenen sovint una pregunta recurrent: "Per què jo?" Els han insultat o agredit per ser com són, per intolerància. "S'ataca una persona per mostrar rebuig a tot el col·lectiu", segons el president de l'Observatori contra l'Homofòbia, Eugeni Rodríguez.