En els últims anys, milers i milers d'alumnes nouvinguts o fills de pares immigrants han arribat a escoles i instituts. El sistema educatiu ha esdevingut la principal fàbrica de ciutadans, assumint el repte de cohesionar aquesta nova societat multicultural. Acollir aquests alumnes i integrar-los al sistema escolar, implicant-hi les seves famílies, és un esforç i una oportunitat per a mestres i professors que han canviat les seves prioritats i les seves maneres de fer per adaptar-se a les noves necessitats.
Hem demanat als mestres com s'ho fan, com fan servir les noves tecnologies i com ensenyen els alumnes a gestionar críticament tota la informació a què poden tenir accés. Ens preguntem quines són les possibilitats que obre la tecnologia a l'aula, i també quines són les seves limitacions, quins problemes porten i, sobretot, com es resolen en el dia a dia.
En un món en canvi constant, amb accés global a la informació, el paper dels mestres és cada vegada menys la d'ensenyar continguts i cada dia més la d'estimular l'aprenentatge. Quin és en aquesta nova situació el lloc del mestre? Preguntem per un concepte clau: el lideratge.
Saber què necessita cada nen i cada nena, estimular-lo i demanar de cadascun el màxim que pugui donar. Avui l'escola té nous objectius, i un dels més importants és detectar les necessitats educatives i les capacitats pròpies de cada alumne, per tal de d'adaptar-s'hi i ajudar-lo a aprendre millor.
Els mestres reclamen més col·laboració i suport dels pares i la societat, als quals acusen de delegar en l'escola una part cada vegada més important de l'educació de les criatures. Hi ha pares i mares molt actius, que volen participar i donar suport a l'escola, però les famílies han canviat i moltes tenen dificultats per implicar-se en la formació dels fills.
Grups cooperatius, educació lenta o aprenentatge per competències són alguns nous conceptes educatius. La idea del mestre que "ensenya" va sent substituïda per la del mestre que ajuda i acompanya els nens a aprendre. Ens preguntem què i com cal aprendre a l'escola, i a quin ritme...
Mestres i professors s'estimen més parlar de convivència, de normes consensuades, de mediació de conflictes i de sancions pedagògiques que de disciplina, càstigs i bona o mala conducta. En aquest tercer capítol ens preguntem en què es basa avui l'autoritat de mestres i professors, i com volen exercir-la.