Sèries de la setmana: del retorn de "Lupin" als superherois passats de voltes de "Gen V"

Article de: Toni de la Torre "Gen V" Semàfor Verd A quina plataforma? Amazon De què va? És un spin-off de "The Boys", que és la sèrie de superherois més gamberra i passada de voltes que hi ha actualment, una sàtira afinadíssima del món de Hollywood i de la política actual. L'spin-off, titulat "Gen V", té protagonistes més joves que l'original: es tracta de nois i noies al voltant dels vint anys que van a una mena d'acadèmia per a gent que té superpoders. La protagonista és una noia òrfena que somia a convertir-se en la primera superheroïna negra. Aquesta determinació està lligada amb el fet de voler demostrar a la seva germana que no és cap monstre. El motiu té a veure amb una cosa que passa amb la seva família, que no explicaré. El seu poder consisteix en la manipulació de la sang. La fa servir per atacar i també fer que algú deixi de dessagnar-se. El millor: L'esperit gamberro de l'original es manté intacte. La sèrie planteja noves idees molt boges (per exemple, al primer episodi amb un personatge que té el poder de fer-se petit). És més clarament un divertimento que la sèrie original, que de vegades es posava massa dramàtica i li sobraven una mica les trames de relacions. El pitjor: no té un personatge tan carismàtic com Homelander, que és l'estrella de la sèrie original. Recomanada. Si us agraden les sèries políticament incorrectes, us ho passareu pipa amb les barbaritats que fan. "Golpe de revés" Semàfor Verd A quina plataforma? Movistar+ De què va? Una tenista denuncia el seu exentrenador d'haver tingut relacions sexuals amb ella quan ella només tenia 16 anys. Es tracta de relacions consentides produïdes en una situació en què ell tenia una clara posició de poder sobre ella (per l'edat i pel fet de ser-ne l'entrenador). Ell ho nega i ho atribueix a la frustració d'ella perquè no va arribar mai a ser l'estrella de tenis que prometia ser. La sèrie bascula entre els punts de vista de tots dos i acaba sent en gran part la paraula de l'un contra la de l'altra. Dosifica la informació de forma hàbil perquè vulguis saber què va passar i al mateix temps puguis fer el teu judici d'una història que posa el focus en com percebem i sentenciem públicament casos semblants a aquest i com se'n protegeixen les institucions involucrades (en aquest cas, l'acadèmia de tenis d'on ella era alumna i ell professor). El millor: la interpretació d'ella, l'actriu Ella Lily Hyland, que és creïble tant quan fa d'adolescent com quan fa de dona que ja té vint anys i fa la denúncia. Té molta més veritat que ell, un actor més veterà com Aidan Turner ("Poldark"). El pitjor: el punt de partida és el d'un duel entre dos personatges i això funciona molt bé amb la temàtica esportiva de l'un contra un. Però, com que dura sis episodis, al mig han de posar altres trames amb altres personatges que li fan perdre part de la tensió. Recomanada. És una sèrie que tracta un tema de molta actualitat en el món de l'esport arran del cas Rubiales i amb una història que, a més d'enganxar, genera molt de debat. "Lupin" Semàfor Groc A quina plataforma? Netflix (estrena el dijous 5 d'octubre) De què va? Ja sabeu que és una sèrie inspirada en el personatge del lladre de guant blanc de Maurice LeBlanc. De fet, el protagonista de la sèrie pren el personatge com a referència per cometre ell els seus robatoris. Està dissenyat perquè admiris la seva capacitat per fer robatoris impossibles (com un Sherlock criminal) i et deixis emportar pel carisma d'un actor com Omar Sy. La primera temporada va ser un entreteniment divertit que alhora feia una certa denúncia de temes com el racisme. Però a la segona es va desinflant quan surt de la dinàmica dels robatoris, amb moltes situacions tan inversemblants que t'aparten de la història. A la tercera torna, amb encert, a les dinàmiques de l'inici. Està plantejada com una sèrie del subgènere dels robatoris (com "La casa de papel" o "Ocean's Eleven" al cinema) i és divertit anar veient com el protagonista trama la seva particular jugada mestra. Per una temporada final és estrany fer aquest canvi de lloc (més habitual quan una sèrie vol obrir una nova etapa, no quan la vol tancar). Els protagonistes estan massa separats i es perden dinàmiques que funcionaven bé. El millor: la part del drama prové de la relació entre ell i el seu fill, que s'ha distanciat d'ell. Encara que l'adolescent admira el pare, al mateix temps no deixa de ser un pare absent, fugitiu. La seva activitat no li permet tenir una vida normal i això va passant factura a tots dos. La culpabilitat cada cop pesa més sobre Lupin i això dona més pes dramàtic a la sèrie, conjugat amb l'entreteniment. El pitjor: per contra, les casualitats i les conveniències continuen formant part de les trames (no tant com a la segona temporada). Si et pares a pensar una mica en la resolució d'algunes situacions li veus els forats al guió, sobretot en les trames dels robatoris. Recomanada. És un bon entreteniment i no pretén ser res més. Però mireu-la amb el cervell mig apagat.

Sèries de la setmana: del retorn de "Lupin" als superherois passats de voltes de "Gen V"

El lladre de guant blanc torna a Netflix, mentre que a Movistar+ destaca una sèrie sobre una tenista que acusa el seu entrenador