Article de: Toni de la Torre   "Els crims de Port Talbot​" Semàfor Groc A quina plataforma? Filmin De què va?  És la història de la violació i l'assassinat de tres noies adolescents que es van cometre als anys 70 i que no es van resoldre en gran part a causa de la incompetència i la poca cooperació de diferents seccions de la policia del sud de Gal·les que no van connectar els diferents casos. I de la possibilitat que té un dels detectius d'aconseguir atrapar el culpable, i, per tant, redimir-se dels errors (els seus i els dels seus companys) 25 anys després, quan hi ha una prova d'ADN que permet reobrir el cas. La sèrie alterna el passat, on veiem els errors succeint-se l'un darrere l'altre, i el present. El protagonista està interpretat al present per Philip Glenister, actor a qui els anys 70 li proven de meravella, com sabran els oients que hagin vist Life On Mars. Aquí posa gravetat dramàtica a la història i fa que notis la necessitat del detectiu que tancar un cas que l'ha perseguit tota la vida. El millor: a banda del treball de Philip Glenister, l'ambientació de la dècada dels 70 està ben feta, amb bones tries musicals a la banda sonora. I es trasllada molt bé la sensació de psicosi que es va crear entre els habitants de la zona quan el cas es va fer mediàtic. El pitjor: és molt rigorosa amb la crònica dels fets, sense deixar-se cap detall, i això castiga el ritme de la sèrie, que és pesat. Recomanada: només si sou addictes a les històries de crims reals.     "Only Murders in the Building" Semàfor Groc A quina plataforma? Disney+ De què va? Ja sabeu que és aquesta sèrie sobre tres veïns d'un edifici que tenen en comú ser aficionats als pòdcasts de crims i que munten el seu propi pòdcast aprofitant un crim al seu edifici. En les següents temporades han continuat succeint-se els assassinats. La tercera, que ha acabat fa poc, l'han situat en una obra de teatre que dirigeix un personatge. Un dels actors de l'obra és assassinat. El nou cas permet a la sèrie fer fitxatges, encara que només siguin per una temporada. I enguany tenim Meryl Streep (molt dosificada) i Paul Rudd. En realitat, la clau continua sent el trio protagonista, o més aviat el tàndem que formen Steve Martin i Martin Short. Ja que Selena Gómez ha estat especialment robòtica aquesta temporada. El millor: que el crim es produeixi en el context d'un teatre ha permès la sèrie fer encara més picades d'ullet i referències al món de Broadway de les que ja hi havia en temporades anteriors. Hi ha una sensació de broma interna constant i es nota que s'ho han passat bé, cosa que es transmet i fa que la gaudeixis més. El pitjor: les històries de relacions amoroses entre els personatges no tenien cap interès i han llastat la sèrie en molts moments. No tenen interès per una falta de química flagrant en tots els casos i perquè és evident que seran passatgeres. També han cuidat poc la trama del crim, que ha tingut una solució rocambolesca i més previsible del que seria preferible. I han abusat d'acabar episodis en cliffhangers que després desactivaven de qualsevol manera. Recomanada. Em sembla clar que la primera temporada va ser la bona. Però us la recomano perquè, amb tot, és entretinguda i no hi ha tantes sèries que et permetin desconnectar amb humor.   "Blue Lights" Semàfor Verd A quina plataforma? Movistar+ (episodi setmanal). De què va? És la clàssica sèrie de seguir el dia a dia d'un grup d'agents de policia patrullant la ciutat al mateix temps que anem descobrint les seves vides. Dit d'una altra manera: manté la mateixa filosofia que Canción triste de Hill Street, que va bastir un model que han fet servir moltes sèries posteriors. En el cas de Blue Lights té la particularitat que la ciutat en qüestió és Belfast. La sèrie no té por d'entrar en temes polítics relacionats amb el passat recent i permet palpar la relació difícil d'Irlanda del Nord amb l'autoritat. Els agents són personatges que estan una mica entre l'espasa i la paret. Sovint són rebuts hostilment pels veïns i al mateix temps ells comparteixen l'animadversió cap a la presència de la policia secreta britànica, que els limita els moviments. Els protagonistes són agents en període de prova, cosa que serveix per introduir-nos al mateix temps que a ells en aquesta situació. Un d'aquests personatges és una extreballadora social i la sèrie vehicula a través d'ella una sensibilitat cap al component social de la delinqüència que pot fer pensar en Happy Valley. És una sèrie molt tensa, amb moltes situacions on no hi ha cap decisió bona i on les escenes d'acció estan més limitades en comparació amb altres sèries similars. El millor: aconsegueix que connectis amb els protagonistes i te'ls sentis propers. Patrulles amb ells i ho comparteixes tot: els dubtes, les pors, les febleses. Et fa patir moltíssim quan estan en perill. El pitjor: amb l'afany perquè connectis amb ells, els agents de policia protagonistes són massa bons i entranyables. Hauria estat més interessant, i realista, si n'hi hagués de tot tipus. Recomanada. Està molt ben feta i t'implica molt i reivindica el poder que té compartir la quotidianitat amb els personatges, que sempre havia estat un tret distintiu de les sèries de televisió.