La música de Claude Debussy desprèn una aura màgica que la fa ideal per compartir en família. El seu ampli repertori inclou obres creades especialment per a nens, moltes de les quals estan dedicades a la seva filla Claude-Emma. N'és un bon exemple el ballet infantil "La capsa de joguines", inspirat en un conte il·lustrat d'André Hellé.
Es pot representar el temps ballant? Des de l'any 1876, sí. Aquesta data és la de l'estrena de l'òpera "La Gioconda", d'Amilcare Ponchielli. Tot i que es tracta d'una òpera amb tema molt dramàtic, al tercer acte hi trobem una composició ben divertida i singular. Us estem parlant, esclar, de la "Dansa de les hores", una partitura per a ballet que va canviant de melodia i de ritme per mostrar el pas de les hores. De fet, a la peça se senten clarament unes campanetes que indiquen el canvi d'hora. Us atreviu a ballar-la en família o a l'escola?
La imatge de pistes de gel a la ciutat de Nova York ens ha arribat, sobretot, gràcies a les pel·lícules, la majoria de temàtica nadalenca. Una de les pistes més conegudes és la de Central Park i avui us hi volem portar a patinar. Per sort, la música ens ho posarà molt fàcil i barat. No cal que agafem l'avió per anar-hi i, de fet, tampoc no cal que sapiguem patinar. Tanquem els ulls en família i deixem-nos lliscar amb aquest "Skating in Central Park", de Bill Evans i Jim Hall.
Algunes melodies o cançons ens expliquen situacions i personatges reals. Sovint les cantem i no sabem ben bé a què fan referència. En aquesta secció fem un tast d'algunes cançons ben conegudes que amaguen històries veritables i descobrim qui va ser la "Margarideta" real.
El violí és un dels instruments de corda més versàtils. El trobem en formacions d'estils molt diferents i, des que es va inventar al segle XVI, s'ha convertit en un instrument imprescindible per a molts gèneres. Fem un repàs de diferents tradicions culturals del món en què el violí fa ballar la plaça.
Quan pensem a acostar repertori musical clàssic als infants, sovint un dels primers títols de la llista és "El trencanous", de Piotr Txaikovski. A la meitat del segon acte hi trobem una sèrie de danses de divertiment i és aquí on hi ha el que algunes traduccions anomenen la "Dansa dels mirlitons". I què és un mirlitó? Un follet trapella? En català n'hi diem "nunut". T'ho descobrim en aquesta secció.
El músic i pedagog Edwin Gordon va dedicar una bona part de la seva trajectòria a estudiar el desenvolupament dels infants en edats primerenques pel que fa a l'aprenentatge musical. És en aquesta etapa, aproximadament fins als 4 anys, on és molt efectiu fer servir els balbucejos musicals i el moviment. La companyia Com Sona? els inclou en alguna de les peces del seu repertori adreçat a menuts. En sentim un exemple, que ens pot servir per practicar a casa.
Quan pensem en parcs d'atraccions antics hi ha alguns elements que són indispensables encara avui en dia. És el cas, sense cap mena de dubte, dels cavallets. A la secció més moguda del "Set de sons" us proposem pujar en família a uns cavallets imaginaris gràcies a un dels moviments de la suite "El vell parc d'atraccions" de Xavier Boliart.
Jacques Offenbach va dedicar una opereta al mite d'Orfeu plena de sàtira, amb referències subtils a l'actualitat de l'època. L'estrena va representar tota una revolució a París i la seva popularitat va ser tan gran que un dels fragments més sorprenents d'"Orfeu als inferns" es va acabar convertint en un ball conegut a nivell mundial. Quan parlem de cancan... quina melodia us ve al cap?
A partir de les dues primeres setmanes de vida, alguns nadons pateixen els temuts còlics del lactant. El motiu són molèsties i rampes intestinals de tanta intensitat que fan que les criatures plorin, en alguns casos, més de tres hores seguides. Els massatges a l'abdomen són molt recomanables i s'han fet molt populars. Te'n proposem un que, a més, té música.
Una de les propostes audiovisuals relacionades amb la música que podem trobar a l'entorn SX3 i a la plataforma 3Cat és "Jasmine & Jambo". Es tracta d'una sèrie amb dues temporades i un total de 52 capítols en què els personatges viuen en un món tot musical anomenat Sounland. La idea de partida de la sèrie és tan senzilla com original: unir conceptes musicals a les emocions. És una producció de Teidees amb coproducció de TV3 que ha tingut molt bona rebuda a escala internacional. Ballem en família una de les seves cançons.
Durant el segle XIII, l'exèrcit mongol atacava sense pietat els territori de la Rus de Kíiv, una federació de tribus eslaves. D'aquí en van sorgir dues llegendes: la dels miracles de Santa Fevróniya i la de la ciutat invisible de Kítezh. A principis del segle XX, Nikolai Rimski-Kórsakov les va unir en una de les seves òperes més exitoses. L'argument ens parla a grans trets d'una jove, Fevróniya, que a través de les seves oracions aconsegueix fer invisible una ciutat sencera per tal que els mongols no la puguin atacar. L'òpera és de llarga durada i Rimski-Kórsakov la va adaptar en forma de simfonia.
Dagoll Dagom celebra el seu cinquantè aniversari i s'acomiada dels escenaris amb el que ha sigut el seu musical més exitós. El van estrenar l'any 1988 amb música d'Albert Guinovart i text de Xavier Bru de Sala, basat en l'obra d'Àngel Guimerà "Mar i cel". Sense cap mena de dubte, l'escenografia sensacional de "Mar i cel" i temes com aquest, "Himne dels pirates", quedaran en la memòria de milers d'espectadors. Per compartir-la amb els més petits, hem escollit el pirata més jove del vaixell de Saïd. Perseguim Idriss, el grumet, a veure si ens regala una poma?
A l'òpera també n'hi ha de cors i sovint els cantaires també són a escena fent de poble i movent-se d'aquí cap allà. Passen desapercebuts però musicalment són molt necessaris. A tall d'exemple, hem escollit un fragment conegudíssim de "La traviata", de Giuseppe Verdi, en el què tot el cor és a dalt de l'escenari.
Els trols són personatges típics de la mitologia nòrdica i físicament poden ser molt diferents entre ells. N'hi ha de gegants i n'hi ha de diminuts, però, definitivament, no són ni de color rosa ni simpàtics. Per més que ens agradin les pel·lícules de DreamWorks, els trols mitològics no fan esternuts de purpurina ni ballen èxits pop, però sí que tenen molta relació amb la música. En aquesta secció, fem repàs d'algunes de les composicions dedicades als trols.
"Les pometes", "El gegant del pi" i "Quan el pare no té pa" són tres cançons que comparteixen melodia. Això és perquè provenen d'una mateixa dansa barroca tan popular que apareix en obres de teatre de Miguel de Cervantes o Lope de Vega. Descobrim "El Villano" en aquesta secció didàctica.
Sabeu què és un "loop"? La traducció literal seria "bucle", és a dir, una seqüència que es repeteix moltes vegades. En aquest cas, els músics ho fan servir enregistrant petits fragments musicals que després enllacen i reprodueixen. El "looping" es fa servir en molts gèneres diferents i pot ajudar a crear sensacions musicals ben curioses. En aquesta secció us proposem descobrir en família les diferents seqüències de "loops" que hi ha al tema "Fiona" de Coloma Bertran.
Considerant que Émile Jaques-Dalcroze creia fermament en el lligam de música i moviment, és força normal que bona part de la seva obra compositiva siguin danses. Per a la secció més moguda del "Set de sons", n'hem escollit una que, a més de fer-nos ballar, potser ens farà somriure. Posem en pràctica en família les teories de Dalcroze i movem les orelles i tot el cos amb l'última de les seves "Quatre danses frívoles". L'autor la va subtitular: "Amb humor".