No pel fet de ser previsible fa menys mal. Si vostè és barcelonista, ja deu saber que a partir d'ara el futbol es juga en dijous. Bé, com a mínim per les dates de setzens de final, perquè vista la inoperància ofensiva de l'equip, és possible que també duri poc a l'Europa League.  Un Bayern que no s'hi jugava res i que va fer la sensació de competir a mig gas en va tenir prou per golejar el Barça, gairebé sense voler. El barcelonisme ja està més que acostumat a la rebregada anual, la novetat d'aquest any és que ha estat per partida triple i amb el punt final al desembre i de nou es pregunta si, aquest cop sí, han tocat fons, amb la inquietant sensació d'una resposta que no agrada.  Entre naufragi i naufragi canvia la cara de la banqueta però el diagnòstic s'assembla força. Xavi, que fins ara havia mostrat un discurs del tot ambiciós, ha anat a parar allà mateix: "Aquesta és la nostra realitat" és la mateixa idea, dita d'una altra manera del famós "això és el que hi ha".  Koeman potser era un problema, però no era l'únic problema, desgraciadament per al Barça. Xavi no es conforma, creu que és un punt d'inflexió i que han de canviar coses. Té tot el crèdit però el procés fa pinta de ser llarg, i tortuós.