Els metges formats a l'estranger han de passar un procés llarg i complicat perquè se'ls reconegui l'especialitat mèdica i per poder-la exercir a la sanitat pública i privada a Catalunya. I és que de mitjana triguen entre 2 i 10 anys fins que el Ministeri de Sanitat els aprova l'homologació. Això els aboca, en la majoria de casos, a la precarietat laboral. El 40% dels nous metges col·legiats a Catalunya són formats a l'estranger D'aquests, el 80% no tenen especialitat mèdica. Una situació que no servirà per pal·liar la falta de metges especialistes que ara es dona al nostre sistema de salut, amb manca de professionals com geriatres, anestesiòlegs, ginecòlegs o metges de família. La resta, un 20%, sí que són metges especialistes. La majoria de metges formats a l'estranger són de Llatinoamèrica  Fins a 10 anys d'espera És el cas de la doctora Ana Angulo, pediatra i dermatòloga a Veneçuela amb una llarga trajectòria al seu país. Des que va fer la sol·licitud de convalidació del títol d'especialista, ara fa 7 anys, no ha rebut cap resposta. "Jo actualment estic treballant en un centre mèdic privat, adscrita a un servei de Dermatologia on treballo sota supervisió. Des que vaig presentar la documentació dels meus estudis el 2015 fins ara, el 2022, han passat 7 anys i encara segueixo esperant una resposta del ministeri perquè em convalidi les meves dues especialitat: pediatria i dermatologia." En canvi, el doctor Gonzalo Grazioli, cardiòleg argentí, només va haver d'esperar 2 anys fins que va obtenir l'homologació i ja treballa de cardiòleg a la sanitat privada. "Em van dir que no tenia la quantitat d'anys suficients i que havia de fer un examen. Era un examen escrit mitjanament difícil i un examen oral molt correcte i finalment vaig obtenir l'homologació del títol MIR amb especialitat en cardiologia." El Ministeri de Sanitat tarda de mitjana entre 2 i 10 anys a aprovar l'homologació (pixabay) Sense títol d'especialista homologat són carn de canó de la precarietat En els últims 12 anys el Ministeri de Sanitat només ha convocat dues vegades l'examen per convalidar les especialitats de tots els metges amb estudis extracomunitaris. Aquesta llarga espera aboca aquests facultatius a treballar d'especialistes sota supervisió del cap del departament del centre mèdic, però cobrant com un metge sense especialitat MIR, és a dir, en precari. La doctora Angulo creu que és un greuge. "Som metges que hem treballat als nostres països entre 5 i 10 anys, és a dir, tenim experiència com a especialistes als nostres països i arribem aquí com si no tinguéssim l'especialitat quan en realitat la tenim. Per exemple, a Veneçuela, quan surts de la carrera has de complir el requisit de fer un any de feina en una zona rural. Jo mateixa, allà on era, em va tocar assistir parts o fer de traumatòloga." Els metges estrangers sense especialitat queden relegats a urgències o s'han de presentar a les proves MIR  En altres països de la UE es paga per agilitzar l'homologació de títols El doctor Grazioli proposa que el ministeri faci pagar una taxa: "Jo vaig passar un procés d'homologació similar a Anglaterra i el procés va durar tres mesos. La diferència és que a Anglaterra et fan pagar una taxa de 1.500 lliures, uns 1.800 euros; en canvi a Espanya aquest procés és gratuït. La meva proposta simple és que potser és el moment de privatitzar el procés d'homologació de títols."   I els que no tenen cap especialitat mèdica? Doncs són la majoria, el 80% de tots els que arriben. Només tenen dues opcions: treballar de metge d'urgències o presentar-se a les proves MIR per accedir a la residència. I aquí sorgeix un altre problema, segons el doctor Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona: "Una vegada són aquí s'han de presentar al MIR, poden presentar-s'hi. Una altra cosa és que si no augmentes el nombre de places ens trobarem en un altre coll d'ampolla, aquí hi ha diferents colls d'ampolla: un és el d'entrada a les facultats, l'altre és el de places en formació, és a dir, l'especialitat." Per això reclama al Ministeri de Sanitat que sigui clar amb aquests metges que esperen: "El 80% dels que arriben no podran acreditar cap especialitat perquè o bé no la tenen o el que han estudiat no és homologable a l'estat espanyol. Però el que no s'hi val, perquè és èticament incorrecte, és generar de facto una expectativa que podran aconseguir un reconeixement i, mentre esperen, estaran abocats a la precarietat." Ara quasi el 22% dels metges col·legiats a Catalunya estan formats a l'estranger, una xifra que puja cada any. Vuit de cada deu són de països llatinoamericans, la majoria de l'Argentina.