El cuiner gadità Ángel León, al capdavant del restaurant Aponiente, amb tres estrelles Michelin, acaba de firmar un acord amb la multinacional Pescanova i Compass Group per aprofitar totes les parts del peix i crear productes amigables per als més petits, com unes bases de pizza o patates fregides amb base de peix. De fet, Ángel León ja es va fer famós fa uns anys amb la seva Pasta del Mar, unes tallarines que semblen pasta però que en realitat estan fetes de salmó, de calamar... Tot plegat amb la bona intenció que els nens mengin més peix. Una necessitat saludable De fet, les recomanacions oficials de l'AESAN (Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició) diuen que els més petits han de menjar un mínim de 3 racions de peix a la setmana, prioritzant el blau i les espècies amb menys impacte ambiental; i deixant fora les quatre espècies amb alt contingut en mercuri: el peix espasa, la tonyina vermella, el tauró i el lluç de riu. Iniciatives com les d'Ángel León volen combatre aquella vella creença que "als nens no els agrada el peix!". És bona idea elaborar productes amb base de peix que agafen formes d'altres aliments? Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, planteja un dilema: "La idea és bona per pràctica i realista, i penso que hem de treballar al costat de la indústria alimentària. Reconec, però, que és una mica trist agafar formes tan allunyades de l'aspecte original del peix. Tot ho hem de convertir en pizzes i hamburgueses?" Cristina Caparrós, armadora de la Barceloneta i una de les responsables de La Platgeta, és més contundent al respecte: "Si el públic és la gent que mai menja peix, potser és una bona idea però em fa por que la gent que sí va al mercat i menja peix el deixi de comprar. Perdre la cultura del peix és el que més em fa patir." Idees perquè els nens mengin més peix El Toni i la Cristina, que han treballat molt amb nens, t'aconsellen per aconseguir que les criatures s'animin a menjar peix: 1. Els pares hem de donar exemple. Els pares som exemple i hem d'asseure'ns amb ells a menjar plegats. El que fan els petits és moltes vegades un reflex dels seus referents, els pares. Si posem peix a taula, i veuen que el gaudim, ells segurament hi tindran més interès. S'aprèn a menjar menjant! 2. Si les espines molesten, les traiem. No cal que fem un drama amb les espines, podem demanar al mercat que ens les treguin i s'ha acabat el problema. També podem separar els filets nosaltres, una vegada cuinat el peix. Així podem assaborir espècies més petites, com les bruixes o les pelaies. 3. Amanir-lo bé i acompanyar-lo bé. Hi ha petits que diuen que el peix no els agrada perquè no té gust de res o perquè té massa gust. Aquí hem de jugar una mica: si es queixen que el peix no té gust, buscarem la manera de fer-lo més saborós (amb espècies, amaniments, alguna salsa). I si el problema és que el gust sembla massa intens, pots buscar peixos més suaus com el lluç o la bròtola. L'acompanyament també és important, i també pots cuinar-lo amb d'altres aliments que els agradin molt: fer pasta amb peix o cuinar-lo amb patates. 4. Anar a comprar a la peixateria amb ells. Un cop allà podem preguntar quines espècies hi ha de temporada. A la parada, aprenen els noms i les diferents formes i mides que poden tenir. Ja que hi som, podem preguntar a la peixatera maneres diferents de cuinar-lo: pot ser que en comptes de fer-lo bullit, el fem a la papillota, per exemple   5. Cuinem junts. Si toquem els peixos i els veiem sencers, aprenem a menjar-los... Embrutem-nos! Per exemple, els nens poden ajudar-te a treure les espines del peix petit (uns seitons o unes sardines). Introduir-los a la cuina des de ben petits és fonamental. Com més coneixements de cuina, més bones eleccions alimentàries. No podrem gestionar bé la nostra alimentació si no sabem cuinar mínimament. 6. Insistim! Als nens els agrada el que els és familiar i els costa menjar coses noves. Això explica que poques vegades acceptaran a la primera un aliment nou desconegut, per això l'exposició repetida (i en diferents formats) és una estratègia per millorar l'acceptació dels petits i, sobretot, la diversificació de la seva alimentació.