Com que tots els sants tenen vuitada, avui ens vestirem de Jordi i de Montserrat. Dues fites que se celebren aquesta setmana i que, més enllà del caràcter votiu, han donat molta obra per a cobla que avui repassarem. Com són les sardanes de l'ofrena estrenades a l'Aplec de Montserrat, per exemple, així com obres inspirades en dracs, roses i donzelles.
La producció discogràfica al voltant de la música de cobla és àmplia i diversa. Avui repassem alguns dels nous enregistraments que han sortit aquest primer terç de l'any. És el cas del disc "Col·legues: sardanes de Jesús Ventura", que s'ha presentat a tall d'homenatge a l'autor. També us explicarem el treball de les dues barítones, produït per La Principal del Llobregat, un projecte que posa en la mateixa gravació un instrument que ha estat 90 anys fora dels escenaris i la barítona de l'IEC, que ja ha complert deu anys de vida. I la Cobla de Cambra de Catalunya, que ha presentat una nova entrega dels seus monogràfics al voltant de Josep Serra.
Que Juli Garreta, del qual estem de celebració enguany, va fer una ingent obra de gran qualitat per a cobla, no és una descoberta. Avui ens centrarem, però, en aquelles composicions, potser no gaire conegudes, però que agafen de referent títols literaris: de Verdaguer a Rusiñol. Personatges d'aquests tòtems de la literatura catalana que surten esmentats en el catàleg Garretià. De Ruera, dona la seva particular visió de Barcelona, en el tríptic laietà que va escriure el 1970 i que van ser premiades al concurs Ciutat de Barcelona.
Si una persona coneix bé les funcions i possibilitats de la cobla és Bernat Castillejo. A ell li devem un arranjament per a cobla del "Rhapsody in blue" (Gershwin) brillant. O la banda sonora de la cobla acompanyant Pascal Comelade. O infinitat de ballables. Però també és un flabiolaire i flautista excel·lent. I director d'un munt de formacions. Així que avui tenim un dels personatges més polièdrics del camp de la cobla. Ah! I l'única matrícula d'honor que va posar Manuel Oltra.
De concert, aquest dissabte, amb el que es va celebrar l'octubre passat a Banyoles. Titulat "La gran festa de la música per a cobla" i que cada any se celebra durant les festes de Sant Martirià. Avui repassem el contingut de l'edició del 2024 amb les cobles Ciutat de Girona, la Principal de la Bisbal i els Montgrins, sota la direcció d'Esteve Molero, Francesc Cassú i Jordi Molina.
Iniciem avui una sèrie de peces al voltant de Juli Garreta en el marc de la commemoració del 150è aniversari del seu naixement. Garreta, nascut a Sant Feliu de Guíxols el 1875, va contribuir significativament a la renovació de la música catalana, i va deixar una empremta profunda que va marcar diverses generacions de músics, arribant encara a avui en dia. Garreta per un costat i organologia d'instruments per un altre.
El Memorial Joaquim Serra és la gran fita de tardor de la música per a cobla a Barcelona. Avui fem un recorregut pel repertori i estrenes de la darrera edició d'aquest concert, que organitza l'Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona. Un concert celebrat el 25 de novembre passat, amb les cobles Sant Jordi i Mediterrània, sota la direcció de Marcel Sabaté i amb David Domínguez a la percussió. I estrenes de Vicenç Martín, a qui sentirem.
D'Algeciras a Viena passant per Barcelona. Aquest és un recorregut esquematitzat de la carrera de la (jove) directora Irene Delgado-Jiménez. Una de les batutes més buscades que aquest mes de gener l'hem pogut veure davant la cobla de l'Esmuc. I atenció, perquè el seu coneixement i estima per aquesta formació (d'una manera tan natural com desacomplexada) us deixarà garratibats. Foto: Eulàlia Prat
En el repertori de música per a cobla ,hi ha força (tampoc gaire) obra relacionada amb l'àmbit del Carnaval i el cicle festiu que representa. Des de sardanes desenfadades a grans composicions per a recreacions en dansa. Farem un recorregut per algunes de les obres que, en un cap de setmana com aquest, s'escau repescar.
Entrevistem un dels compositors amb més projecció internacional, ara mateix, al nostre país. Amb un peu a Los Àngeles i un altre a Castelló d'Empúries, Marc Timon és l'exponent d'una de les ments més inquietes i brillants dels nostres temps. Compositor, però també escriptor, intèrpret, director i creador de bandes sonores, que farà les delícies de tota l'audiència. Per la seva obra, per la que ha triat i pels seus comentaris.
Els autors contemporanis de l'àmbit de la cobla es coneixen els uns als altres. Molts hi interactuen com a instrumentistes o directors, i altres, senzillament, admiren les peces de companys i amics. Avui sentirem compositors que suggereixen obres d'altres. Un repertori format, per tant, per les predileccions d'aquells qui fan més ample, cada vegada, el repertori per a cobla.
Aquest "So de cobla" us parlarem de sardanes per a dues cobles. Un format pot habitual, molt de concert, i que ens ha deixat grans obres. I també us parlarem de Joaquim Serra, però ho farem amb les seves pròpies paraules. Un relat que explora l'entramat i les emocions que van inspirar cadascuna de les seves sardanes i que ell mateix descrivia.
Josep Antoni Sánchez i Martínez ha estat fundador i instrumentista de tenora a la Cobla Sant Jordi fins a aquest 2024. Abans havia tocat també a la Ciutat de Terrassa, La Principal de Collblanc i La Principal de Barcelona. Ha sigut un dels artífex del projecte Sant Jordi, que ha posat de relleu el llegat de la música per a cobla al nostre país i que ha obert camí en la cerca de noves propostes musicals.
Concert exigent i de nivell. En aquest programa us oferim un concert celebrat al Palau de la Música Catalana el 12 de novembre del 2024, un monogràfic dedicat a l'obra per a cobla de Pau Casals i que va comptar amb la direcció d'Antoni Ros Marbà, davant d'una cobla de cambra extraordinària, que en molt poques ocasions s'ha deixat veure en públic. I amb Pau Casals, també sonarà el seu germà Enric i el seu amic Juli Garreta.
Cada vegada que canviem d'any, cal posar ordre i saber quines són les efemèrides més destacades. Números rodons, xifres exactes, vinculats a autors. En aquest cas, aquest 2025 ens proposa noms per revisitar autors coneguts i d'altres que convé aprofitar per desempolsar. De Juli Garreta a Pep Ventura, passant per Manel Saderra i Puigferrer, que segur que farà revalorar la tasca de tots ells.
Que la música per a cobla viu un dels moments musicalment més interessants és un fet. I ho demostra la gran quantitat d'estrenes que hi ha. Sobretot, i ho destaquem, en l'àmbit concertístic. Un testimoni d'aquest moment, i de la seva evolució des dels anys 70, és el fons que conserven i fan créixer, setmana rere setmana, la Mercè Herrero i en Josep Maria Sunyer, uns infatigables caçadors de bona música en els concerts que es fan arreu del país. Sentirem peces que només tenen ells, ens explicaran les seves vivències i parlarem de la seva relació amb músics com Saló, Viladesau o Vilà, per citar-ne alguns.
Aquest 2025 comença amb bones notícies, i sobretot la proposta del nou cicle de cobla a L'Aliança del Poblenou de Barcelona. Són 15 concerts amb formacions com la Marinada, la Mediterrània, la Sant Jordi o la Vila d'Olesa (entre moltes d'altres) que aniran acompanyades de noms com Albert Guinovart o Salvador Brotons. Un cicle que repassem avui amb algun dels seus protagonistes.
No hi ha gaires excuses per poder posar música de Nadal amb la cobla de fons. I per això només aquests dies podem repassar i escollir algunes obres de la discoteca de Catalunya Música que fan referència a aquest període. Sardanes clàssiques i obres més recents, que combinen sovint veu, cor i cobla. Entre les quals, una peça de les grans de Manuel Oltra, un repàs de nadales d'arreu del món, i, més modern, una estrena del Memorial Joaquim Serra, "Cum novo cantico", de Jordi Domènech.
Ens acompanya mossèn Valentí Miserachs, que ha estat responsable de l'Escola Superior de Música del Vaticà durant un munt d'anys. Amb més d'un miler de composicions (religioses, en bona part), fa gala al programa de l'estima cap a la música i el país que l'ha vist néixer. Amb ell parlem d'influències, parlem de referents i, fins i tot, de Nino Rota. Un català d'aquells universals.
La muntanya de Montserrat i la Moreneta han sigut un referent, des de fa temps, a l'hora d'inspirar i donar nom a composicions per a cobla. Avui repassem algunes de les més celebrades. Grans clàssics com Viladesau, Carceller, Pérez Moya i un compositor contemporani. Tot plegat repassant, ara que fa 1.000 anys de la fundació del monestir, aquesta relació estreta amb el sardanisme.
El violinista Joan Manén i l'actriu i compositora Pepita Llunell centraran el "So de cobla" d'aquest dissabte. Dos noms que formen part dels grans clàssics. I, a l'altre costat, us parlarem de la nova convocatòria del concurs de composició que organitza la colla Mirant al Cel, i també sentirem el jove compositor que va guanyar l'any passat, Martí Delgado.
Al "So de cobla", de tant en tant, fem una immersió en els enregistraments de Catalunya Música al voltant de la cobla. Aquesta setmana, a poques hores del Memorial Joaquim Serra 2024, hem revisitat la setena edició del Memorial organitzat per l'Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona, celebrat al Petit Palau de la Música Catalana el novembre del 2005, amb les obres de Joan Elies i Albert Garcia Demestres, que van ser els compositor convidats del Memorial Joaquim Serra 2005.
El compositor Joan Magrané és una de les figures que més guardons han rebut en premis de composició nacionals i internacionals. Ell, fill de la Selva del Camp (Baix Camp, 1988), ens acompanya avui i parla, sense cap mena de mania, de com l'autoodi al nostre país fa que oblidem els compositors de casa. I defensa, també, la seva visió de la composició per a cobla.
Enric Morera, compositor, director i pedagog català. Sens dubte, un dels músics més significatius de la primera meitat del segle XX a Catalunya. I un dels qui va idear la sardana i la música de cobla com a element de construcció nacional. Avui us parlem d'ell i de la seva obra. Ho fem a través del concert que la cobla Sant Jordi va oferir l'octubre del 2015 amb motiu dels 150 anys del seu naixement.
Pau Casals té una obra per a cobla interessantíssima. Avui us portem uns enregistraments que aviat sortiran al mercat i que ha endegat Músics per la Cobla amb la Cobla de Cambra de Catalunya, sota la direcció d'Antoni Ros Marbà. I és que toca reivindicar la seva obra per a aquesta formació, ja que a Catalunya no és prou coneguda, però algunes de les seves sardanes, i només com a exemple de la repercussió internacional del seu llegat, han estat programades als principals auditoris del món, interpretades per formacions com la New York Philarmonic i per músics tan reconeguts com Mstislav Rostropóvitx o André Kostelanetz. També us parlarem de la relació entre el món dels gegants i la literatura musical sardanista, i ens farem ressò de les novetats en l'àmbit de la música per a cobla.
Que els músics de cobla s'estimen l'àmbit ja se suposa. Però hi ha casos que sobresurten. Avui ens acompanya el compositor i tenora Lluís Alcalà, que acaba de presentar "Aventures 2", amb la seva formació, la Cobla Mediterrània, de qui és repertorista i representant. Alcalà, enamorat del so de la tenora des de ben petit, és entusiasta i no s'amaga de la seva passió. En aquest "So de cobla" en farà gala.
Josep Maria Bernat és un dels compositors més enyorats de l'àmbit sardanista. La seva tasca com a compositor ha deixat perles musicals que es recordaran molt de temps, i han passat a formar part del repertori per la porta gran. Però una de les seves visions va ser la necessitat d'incidir en la renovació generacional de les cobles. Així va impulsar cobles com la Tres Turons, la Juvenil de Bellpuig o la Mediterrània, molt marcades per les noves generacions de músics. Avui, el seu llegat, al programa.
Que els compositors de la música per a cobla s'han inspirat en mil-i-una casuístiques no és novetat. Tenim des de sardanes i obres dedicades a persones, municipis, moments íntims o, fins i tot a la nacional 2. I a campanars, també. Com sona un campanar a través de la cobla? Avui us ho descobrim. També repassarem l'obra per aquesta formació d'Enric Casals, un dels compositors més interessants, així com repassarem novetats que han anat emergint aquests mesos.
12 anys després de primer treball en conjunt, Roger Mas i la Cobla Sant Jordi es retroben en un enregistrament. Aquesta vegada continuen indagant en aquest diàleg emotiu i inusual. I menys transcendental. Amb Roger Mas, però, més enllà del nou disc, parlem de la seva vinculació amb l'imaginari de la doble canya, els seus gustos i les seves aproximacions a la música per a cobla.