Al "So de cobla", de tant en tant, fem una immersió en els enregistraments de Catalunya Música al voltant de la cobla. Aquesta setmana, a poques hores del Memorial Joaquim Serra 2024, hem revisitat la setena edició del Memorial organitzat per l'Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona, celebrat al Petit Palau de la Música Catalana el novembre del 2005, amb les obres de Joan Elies i Albert Garcia Demestres, que van ser els compositor convidats del Memorial Joaquim Serra 2005.
El compositor Joan Magrané és una de les figures que més guardons han rebut en premis de composició nacionals i internacionals. Ell, fill de la Selva del Camp (Baix Camp, 1988), ens acompanya avui i parla, sense cap mena de mania, de com l'autoodi al nostre país fa que oblidem els compositors de casa. I defensa, també, la seva visió de la composició per a cobla.
Enric Morera, compositor, director i pedagog català. Sens dubte, un dels músics més significatius de la primera meitat del segle XX a Catalunya. I un dels qui va idear la sardana i la música de cobla com a element de construcció nacional. Avui us parlem d'ell i de la seva obra. Ho fem a través del concert que la cobla Sant Jordi va oferir l'octubre del 2015 amb motiu dels 150 anys del seu naixement.
Pau Casals té una obra per a cobla interessantíssima. Avui us portem uns enregistraments que aviat sortiran al mercat i que ha endegat Músics per la Cobla amb la Cobla de Cambra de Catalunya, sota la direcció d'Antoni Ros Marbà. I és que toca reivindicar la seva obra per a aquesta formació, ja que a Catalunya no és prou coneguda, però algunes de les seves sardanes, i només com a exemple de la repercussió internacional del seu llegat, han estat programades als principals auditoris del món, interpretades per formacions com la New York Philarmonic i per músics tan reconeguts com Mstislav Rostropóvitx o André Kostelanetz. També us parlarem de la relació entre el món dels gegants i la literatura musical sardanista, i ens farem ressò de les novetats en l'àmbit de la música per a cobla.
Que els músics de cobla s'estimen l'àmbit ja se suposa. Però hi ha casos que sobresurten. Avui ens acompanya el compositor i tenora Lluís Alcalà, que acaba de presentar "Aventures 2", amb la seva formació, la Cobla Mediterrània, de qui és repertorista i representant. Alcalà, enamorat del so de la tenora des de ben petit, és entusiasta i no s'amaga de la seva passió. En aquest "So de cobla" en farà gala.
Josep Maria Bernat és un dels compositors més enyorats de l'àmbit sardanista. La seva tasca com a compositor ha deixat perles musicals que es recordaran molt de temps, i han passat a formar part del repertori per la porta gran. Però una de les seves visions va ser la necessitat d'incidir en la renovació generacional de les cobles. Així va impulsar cobles com la Tres Turons, la Juvenil de Bellpuig o la Mediterrània, molt marcades per les noves generacions de músics. Avui, el seu llegat, al programa.
Que els compositors de la música per a cobla s'han inspirat en mil-i-una casuístiques no és novetat. Tenim des de sardanes i obres dedicades a persones, municipis, moments íntims o, fins i tot a la nacional 2. I a campanars, també. Com sona un campanar a través de la cobla? Avui us ho descobrim. També repassarem l'obra per aquesta formació d'Enric Casals, un dels compositors més interessants, així com repassarem novetats que han anat emergint aquests mesos.
12 anys després de primer treball en conjunt, Roger Mas i la Cobla Sant Jordi es retroben en un enregistrament. Aquesta vegada continuen indagant en aquest diàleg emotiu i inusual. I menys transcendental. Amb Roger Mas, però, més enllà del nou disc, parlem de la seva vinculació amb l'imaginari de la doble canya, els seus gustos i les seves aproximacions a la música per a cobla.
Avui tanquem la temporada amb peces al voltant del mar, de l'estiu i de les cales. Un repertori de compositors clàssics i, alhora, de contemporanis que ens expliquen ells mateixos les sardanes. Bàrbara Ardanuy, Lluís Alcalà, Anna Serra, Marc Timón i Xavier Pendón són els que ens ajudaran a tancar la temporada.
Un dels noms més destacats de la literatura per a cobla, Josep Serra. Ara que fa 150 anys del seu naixement, passem de puntetes per la seva obra i sentim dos dels seus besnets. Amb ells comentem passatges de la seva vida, el seu entorn familiar i redescobrim un valset que va enviar per fascicles, via postal, a la seva dona. Avui el reestrenem al "So de cobla" per oferir-lo a tothom.
Que els joves coneguin qualsevol àmbit fa que es pugui pensar en futur. En el cas de la cobla i la sardana, tot i la mala premsa i els anunciats apocalíptics, sempre s'ha fet un incís especial en l'aprenentatge i, sobretot, en fer arribar el so i la dansa als més joves. Amb propostes originals i d'èxit. Avui repassem quines, actualment, persegueixen el fet de normalitzar aquest àmbit de l'arrel entre els més menuts.
El director i compositor Antoni Ros Marbà és un pou d'experiències i de vivències. Més enllà de la seva faceta com a creador, va tenir la sort de conèixer grans noms de la nostra música com el compositor vilanoví Eduard Toldrà. Avui, amb Ros Marbà, repassem l'obra de Toldrà i sentim anècdotes de primera mà.
Que la música per a cobla obre camins en altres àmbits més enllà de la sardana, no és cap novetat. Amb aquest programa, repassarem algunes propostes d'aquest any que impliquen els instruments amb altres formats. Des de la proposta de cobla i gralles amb la Inxa Brass Band fins a la nova entrega de Roger Mas amb la Sant Jordi, o bé l'estrena del musical "Sardana SúperStar" d'Arnau Tordera, proposta que ara mateix germina a l'obrador d'arrel de la Fira Mediterrània.
En aquest "So de cobla" us repassem quines han estat les premiades en l'última edició de la gala final del concurs de la Sardana de l'Any. Aquest concurs del moviment sardanista premia les sardanes més populars estrenades l'any anterior, i també reconeix amb un premi la crítica i els joves talents. També sentirem tota la segona part del concert, on, en aquest cas, es va estrenar l'obra per a cobla, guitarra elèctrica i percussions "Trifàsic", de Xavier Pagès i Arnau Tordera.
Avui que es viu a Sabadell la final de La Sardana de l'Any 2023, recuperem algunes de les peces premiades a les primeres edicions del certamen. Saló, Mas Ros, Martínez i Comín, Ros Marbà... noms que ja formen part del repertori habitual i que, en aquelles primeres edicions, destacaven per la combinació de sardanes populars i aclamades per la crítica.
Us oferim, avui, el concert que va desplegar en directe la Principal del Llobregat, sota la direcció de Marcel Sabaté, el 13 d'abril a Ponts, amb motiu del mil·lenari de la col·legiata de Sant Pere. Un concert que va posar de relleu la potència dels clàssics i l'energia del contemporanis, com són Ventura, Moraleda o l'estrena de Jordi Molina. Reviure un concert únic amb l'acompanyament d'algun dels seus protagonistes.
Us presentem el nou treball de sardanes de Jordi Molina, un projecte musical de la cobla La Principal del Llobregat on el tenora blanenc repassa del dret i del revés (com un palíndrom) algunes de les seves obres més recents i també en revisa d'altres que ja formen part del repertori clàssic. I parlant de clàssics, farem una repassada a l'obra dels germans Emili i Conrad Saló, noms significatius en la composició per a cobla.
Com es planteja una audició de sardanes? Quins compositors es trien? I, sobretot, qui ho fa quan la cobla hi pot dir la seva? Doncs el repertorista. Aquell músic a qui, quan arriba a la plaça, li toca repartir papers. Avui sentirem alguns dels responsables de repertori de les cobles i la seva selecció musical per obrir i tancar audicions.
Les composicions d'Anna Abad destil·len sinceritat i atreviment a parts iguals. Avui us parlem d'una de les veus més joves en l'àmbit de la composició per a cobla, amb un munt d'encàrrecs i amb un bagatge envejable. Promet molt, amb propostes cada cop més agosarades.
Les possibilitats de la cobla són molt grans. Les experimentacions ho han demostrat del dret i del revés. Avui al "So de cobla" resseguirem propostes d'arranjaments i noves composicions per a aquesta formació que s'han acostat i flirtejat amb aquests ritmes nascuts a Nova Orleans tot just a principis del segle passat. Berling, Gershwin o Shearing, però també Timon, Chamorro o bé Marigó són els que farem sonar.
"Tarda de sardanes", amb la cobla Marinada, el Cor Jove de l'Orfeó Català, el Cor Jove Amics de la Unió i la direcció d'Edmon Colomer. Aquesta és la proposta d'un programa de concert únic, que posa de relleu com des dels inicis, el Palau de la Música Catalana és un espai obert al camp d'experimentació de les possibilitats expressives de la cobla. Obres d'autors com Juli Garreta o Pau Casals, i transcripcions per a cobla d'obres de Joaquín Turina, Robert Gerhard o Manuel de Falla, entre d'altres. Concert celebrat al Palau de la Música el febrer d'aquest 2024.
Al "So de cobla" d'avui ens visita Rosa Bover i Serra, la neta de Joaquim Serra. Amb ella repassem les vivències i el llegat familiar d'un dels més destacats compositors de la història de la música per a cobla. De com Joaquim (i també el seu pare Josep), van viure i transmetre la música a la seva família, de les seves relacions més personals i de les anècdotes que han sobreviscut a la família, en fem un repàs, tot passant per algunes de les seves peces musicals.
Amb més de 30.000 títols de partitures per a cobla, n'hi ha centenars que fan referència a la primavera i a les flors. I és que és un dels moments de més inspiració. Amb l'arribada d'aquesta estació, al "So de cobla" us oferim un recorregut per alguns dels títols més interessants que autors de tots els temps han dedicat a les flors.
Avui ens endinsem en un viatge a través del temps per explorar un esdeveniment únic en la història cultural de Barcelona: la primera visita d'Igor Stravinsky a la capital catalana, el 1924. I és que a inicis dels anys vint Stravinsky estava immers en una tendència estètica centrada en els conjunts de vent, i va mostrar molt interès en la cobla i la sardana. Tant és així que, el 1924, després d'assistir a un concert de la Cobla Barcelona, va prometre als seus intèrprets que escriuria una sardana per a cobla. De la partitura no se'n sap res, i tot apunta que el geni rus no la va escriure mai, però l'editorial Ficta, el 2021, va voler posar a prova com sonaria aquesta sardana stravinskiana a través d'un concurs musical. El resultat, el sentirem avui, també.
Alumne de clàssics com Eduard Toldrà, i referent de l'actualitat musical catalana, Antoni Ros Marbà ens parla de la seva experiència amb la cobla com a compositor i com a director. Ens parla de Personatges, en majúscula, que va conèixer. I ens parla de la seva aportació a aquesta formació. En plena forma i amb el discurs clar, al so de cobla és un plaer sentir aquest mestre.
Que la cobla ha servit, històricament, per fer ballar tot tipus de música no és una descoberta. De fet, quan neix, ho fa per posar música a les festes i acompanyar les serenates i les ballades festives. I els xotis, les polques, les sardanes (és clar) o els valsos en són repertori habitual. Avui repassem alguns d'aquests valsos, des d'històrics a més contemporanis. També ens fixarem en les primeres sardanes de Juli Garreta, sardanes que ja apuntaven la genialitat del compositor de Sant Feliu de Guíxols. I, finalment, intentem situar on les sardanes tenen els seus precedents més directes, en una dansa medieval del segle XIV, les caroles.
Des que Manuel Oltra va estrenar la seva "Rapsòdia per a piano i cobla", hem pogut sentir altres trobades d'aquests instruments molt celebrades. Un dels seus artífexs ha sigut Albert Guinovart, pianista i compositor que avui ens acompanya al programa. De la seva obra per a cobla i la seva vivència acompanyant-ne seran els eixos del "So de cobla" d'avui.
Un gènere minoritari, però que ha donat grans alegries al món de la cobla, és el format de les sardanes corals. L'obra literària de Maragall, Guimerà o Folch i Torres ha servit de font d'inspiració per a compositors de l'àmbit coblístic. Sardanes que s'han convertit, moltes vegades, en himnes nacionals o locals. Avui repassem alguns dels títols menys coneguts d'aquest gènere. També passarem de puntetes per algunes de les sardanes de Josep Blanch i Reynalt i, a través de les seves mateixes paraules que va deixar escrites, en sabrem detalls i continguts. A més, per tancar el "So de cobla" d'aquest dissabte, ens fixarem en una de les formacions més agosarades i més productives discogràficament, com és la Cobla Contemporània. Ho farem a partir de les moltes i diverses col·leccions que any rere any van presentant. Des dels clàssics i aclamats "Sardaxous" fins als necessaris "Contemporanis".
Edmon Colomer és un dels compositors catalans que més escenaris internacionals ha trepitjat, i s'ha posat al capdavant de formacions que van de Catalunya a Corea. Colomer, qui ha estat convidat a posar-se davant de la cobla, en aquest cas la Marinada, ens parla de les seves impressions al davant d'aquesta formació així com de la figura de Robert Gerhard, compositor al qual hi ha dedicat força hores.