millors moments

Durada: 11 min

Un sol peix no té gaire força, però cent peixos junts... Cent peixos junts tenen molta força. L'Abril, l'Ona, la Irene, en Pol, en Raül, la Bruna, la Berta, l'Arnau, l'Enric, en Mateu, en Marc, en Biel, la Berta, l'Andreu, l'Agnès i l'Iris ens expliquen el conte "La Sira i les seves germanes". Un conte de Miriam Hatibi que explica la història de cinc germanes que van haver d'emigrar de la Costa d'Ivori i, pel camí, es van creuar amb un vaixell d'Open Arms al mig del mar.

Durada: 19 min

La Carme Barahona lluita pel dret a una mort digna des que el seu fill, l'Ivan, es va suïcidar amb 43 anys. Li havien diagnosticat un tipus d'ELA molt agressiva i des del principi li va dir que ell no volia arribar a un final com el que li havien diagnosticat. La Carme no el va poder acompanyar per evitar ser inculpada. La Carme demana respecte, llibertat i dignitat al final de la vida.

Durada: 10 min

Antoni Monguilod tenia Parkinson des de feia dotze anys. Quan la malaltia el va començar a incapacitar va decidir fer públic el seu cas per reclamar la legalització de l'eutanàsia i el dret a una mort digna. Volia deixar de patir. El seu fill, el Marc, diu que l'aprovació de la llei de l'eutanàsia és un pas molt important i un deure que teníem com a societat.

Durada: 14 min

La trajectòria professional de Sofia Malagón ha estat vinculada a l'Hospital Clínic. Allà va ser infermera de l'UCI. També és antropòloga i experta en bioètica. Ara fa un any que està incapacitada a causa del Parkinson que li van detectar fa sis anys, quan en tenia 53. Valora positivament l'aprovació de la llei de l'eutanàsia perquè la considera un dret fonamental. Diu que tothom ha de poder triar com vol morir.

Durada: 18 min

El doctor Joan Carles Trallero és metge de família, especialitzat en cures pal·liatives, autor de diversos llibres i impulsor de la Fundació Paliaclínic, que des del 2008 ofereix les eines per morir a casa a famílies que no s'ho poden permetre. La fundació té acords amb hospitals com el de Sant Joan de Déu, el Vall d'Hebron o el Germans Trias i Pujol. Amb ell parlem del dret a una mort digna i de la llei de l'eutanàsia aprovada recentment pel Congrés dels Diputats.

Durada: 30 min

Miguel Pajares és antropòleg i president de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat. Fa molts anys que treballa en l'àmbit de les migracions i dels drets humans. Acaba de publicar "Refugiats climàtics. Un gran repte del segle XXI" a l'editorial Raig Verd. Un assaig en què analitza, de manera molt detallada, l'impacte que tindrà l'escalfament global en els moviments migratoris. I en què també obre el debat sobre si les persones que migren per raons climàtiques han de tenir l'estatus de refugiat. Tot això en plena pandèmia, amb illes convertides en presons a l'aire lliure, com a les Canàries, i amb un augment dels discursos xenòfobs.

Durada: 32 min

Tortell Poltrona és fundador i director del Circ Cric i de l'ONG Pallassos sense Fronteres. Diu que l'ésser humà és intel·ligent perquè té sentit de l'humor i davant dels desastre és capaç de riure. Amb el projecte "Somriurevirus" l'ONG actua en barris on la incidència del coronavirus ha estat més severa. Està convençut la Covid no és el problema, sinó que ho és la nostra manera de viure.

Durada: 17 min

Alena Turava té 46 anys i és guia turística. Fa 17 anys que viu a Catalunya. És la portaveu de l'associació Razam de bielorussos a Catalunya. L'Alena va estar empresonada un any i mig al seu país per una acusació falsa. Denuncia la forta repressió del règim d'Aleksandr Lukaixenko i la manca de llibertats.

Durada: 23 min

Daniel Raventós és economista, professor a la Facultat d'Economia de la Universitat de Barcelona i president de la Xarxa Renda Bàsica. Amb ell parlem de l'impacte que està tenint la pandèmia a nivell econòmic i social i de les ajudes, com l'ingrés mínim vital, per fer-hi front. Unes ajudes, segons Raventós, que estan destinades al fracàs.

Durada: 45 min

La cantant i activista francoxilena Ana Tijoux és una les veus més sòlides del hip-hop internacional. Nominada diverses vegades als Premis Grammy, les seves lletres parlen de memòria, de llibertat, de justícia, de lluita. Filla d'exiliats xilens perseguits per la dictadura militar de Pinochet, Ana Tijoux parla de la situació al seu país, del drama migratori, de feminisme i de la fragilitat de la cultura en temps de pandèmia. Les protestes que van esclatar a Xile fa més d'un any han portat la seva banda sonora. Ana Tijoux s'ha instal·lat a Barcelona, on prepara el seu nou disc.

Durada: 11 min

El periodista bosnià Boban Minic va ser director de programes culturals de Ràdio Sarajevo. Durant el setge es va convertir en la veu de l'esperança per als habitants d'una ciutat assetjada durant quatre anys per les tropes sèrbies. La seva germana petita va morir en el bombardeig al mercat de Markale. Viu a l'Escala des de 1995. Amb ell repassem què han significat els vint-i-cinc anys de la signatura dels Acords de Pau de Dayton.

Durada: 30 min

"Encara hi ha algú al bosc" és un projecte de l'equip de Cultura i Conflicte centrat en tres eixos: un documental, una exposició fotogràfica i una obra de teatre. El projecte dona veu a les dones víctimes de violència sexual durant la guerra de Bòsnia i els fills nascuts d'aquelles agressions sexuals. Fa anys que lluiten contra l'estigma, la culpa, el rebuig de la família i la indiferència de les administracions. Aquest novembre ha fet vint-i-cinc anys de la signatura dels Acords de Pau de Dayton que van posar fi a la guerra. Però el conflicte, per a les víctimes, encara no s'ha acabat.

Durada: 18 min

Saïd El Kadaoui és psicòleg, professor i escriptor. Va néixer a Ben-Sidel, al Marroc, i viu a Catalunya des dels set anys. S'ha especialitzat a estudiar la formació de les identitats i l'impacte de la migració en els fills de les famílies que van arribar a Catalunya des del Magreb. Ha publicat diversos llibres com "Límites y fronteras", "Cartes al meu fill, un català de soca-rel" i "No". El seu últim assaig és "Radicals. Una reflexió sobre la identitat" publicat a Enciclopèdia Catalana. Un assaig en què mira d'entendre la construcció que cadascú fa de la seva pròpia identitat. Fotografia: Josep Losada.

Durada: 19 min

Misbah Yousaf té 23 anys. Estudia 4t de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra. Els seus pares són originaris del Pakistan, un país que va visitar per primera vegada fa un any. La Misbah parla de la seva infantesa al Raval, dels episodis de violència masclista a casa, del seu rebuig a un matrimoni de conveniència i del paper de l'escola pública per aconseguir arribar a la universitat.

Durada: 21 min

El Frederic és el germà gran de l'exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater. Té 63 anys i una greu discapacitat de naixement. Diu que és un "nadó vellet" pel seu grau de dependència. Viu en una residència i la Dolors va estar set mesos sense poder-lo abraçar. En aquests temps de pandèmia i de restriccions, els esforços de la família se centren a mantenir viu el vincle, encara que sigui a través d'una pantalla.

Durada: 6 min

El Nabil porta tres anys atrapat a Lesbos. Té problemes de mobilitat a causa d'un accident. Després de l'incendi del camp de Mória, ara fa un mes, viu en una cantina al davant del nou camp de Karà Tepé. No hi ha volgut entrar perquè les condicions són deplorables. El Nabil parla dotze llengües i va arribar a Lesbos després de creuar sis països. La fotografia del Nabil ens l'ha cedit la fotògrafa Maria Jou Sol.

Durada: 19 min

Javier Padilla és metge de família a Madrid, expert en salut pública i gestió sanitària. És coautor del llibre "Epidemiocracia", publicat a Capitan Swing. Un assaig molt aclaridor que ajuda a entendre la relació que hi ha entre salut, desigualtat social i incidència del virus. Perquè, com diuen els autors, "les epidèmies no sorgeixen del no-res, sinó que parteixen d'uns contextos socials i polítics concrets".

Durada: 6 min

Del porc es diu que se n'aprofita tot. Fins ara, les seves defecacions eren un problema greu per la toxicitat i contaminació del sòl. Ara ja no. A poc a poc, han aparegut solucions, com les plantes de tractament. N'hi ha una a Almenar, al Segrià, que treu energia neta dels 600 metres cúbics de purins generats en una setmana a les granges del municipi. Genera biogàs, comercialitza un dels millors fertilitzants i es calcula que aquesta planta evita deixar anar a l'atmosfera unes 30.000 tones a l'any d'emissions de CO2.

Durada: 6 min

A la planta de purins dels germans Porta de Vila-sana, al Pla d'Urgell, treuen molt profit de les defecacions dels porcs. En fan fertilitzants per a la terra i també en treuen biogàs. Aquest combustible el depuren tant, que en surt gas natural i també gas metà, que és l'energia idònia per fer córrer els cotxes de gas. El nou combustible, net i barat.

Durada: 5 min

Per sort les coses han començat a canviar i les dones assumeixen feines que tradicionalment han fet els homes i ells fan feines que sempre havien fet les dones. Encara, però, hi ha la mentalitat que la dona, per raons físiques, no pot fer tasques que exigeixen força i que ells es dediquen a feines feminitzades perquè no tenen estudis universitaris o perquè es qüestiona la seva masculinitat. Els testimonis d'aquest reportatge demostren que només són falsos estereotips. Escolteu...

Durada: 8 min

Segons dades d'Anuari.cat, només l'any 2012 van morir set persones a Catalunya mentre estaven sota custòdia policial o de resultes d'accions dutes a terme per la policia. Generalment aquests casos acaben tancats en fals i sense condemnes: el corporativisme policial i les traves a la investigació fan que, molt sovint, les causes acabin arxivades. De la mà de Jorge del Cura, portaveu del Centre de Documentació contra la Tortura, repassem les morts de Jonathan Carrillo, Juan Pablo Torroija, Juan Andrés Benítez i Yassir El Yanoussi a mans de diferents cossos policials.

Durada: 5 min

Segons la Unesco, vora el 50% de les llengües del món corren el risc de desaparèixer al llarg del segle XXI, però segons algunes veus aquest percentatge augmenta fins al 90%. Genocidis, persecució, empresonaments, segrestos de criatures abans dels 7 anys i, evidentment, prohibició. La professora de lingüística de la UB i experta en llengües amenaçades Carme Junyent explica que, a l'hora d'eliminar una llengua, hi ha totes les maldats que puguem imaginar.

Durada: 12 min

El PIB de la Comunitat de Madrid ha superat per segona vegada a la història el de Catalunya. És culpa del procés que el PIB de Madrid superi el de Catalunya o de la manca d'inversions a favor d'un Estat cada vegada més centralitzat? Amb els economistes Gonzalo Bernardos i Ramon Tremosa analitzem les causes del "sorpasso" de Madrid respecte a Catalunya pel que fa a l'increment del PIB, i ens preguntem si aquest creixement s'alimenta de l'Espanya buidada, com denuncien moviments com Terol Existeix o Sòria ja!

Durada: 8 min

A la planta incineradora de Sant Adrià de Besòs s'hi cremen cada dia mil tones de residus; teòricament són deixalles urbanes no aprofitables, però segons les auditories de la plataforma AireNet també s'hi incineren residus radioactius. Parlem de l'activitat i de l'impacte sobre la salut d'aquesta incineradora amb Silvina Frucella i Enric Navarro, de la plataforma AireNet, amb el catedràtic de toxicologia i salut medioambiental de la URV Josep Lluís Domingo i amb l'activista i tècnica ambiental Núria Vidal de Llobatera.

Durada: 4 min

Els drets no es conquereixen sols sinó que cal reclamar-los. Una de les maneres més efectives de fer-ho és exercint el dret de protesta, però aquest dret està cada com més amenaçat arreu d'Europa i del món. N'hem parlat amb Benjamin Sourice, membre de l'associació francesa VOX Public; Giada Negri, coordinadora de l'observatori europeu Civic Space Watch, i amb Luca Gervasoni, codirector de NOVACT, l'institut internacional per l'acció no-violenta.

Durada: 4 min

L'habitatge cooperatiu és una fórmula perfecta per defugir el binomi lloguer/compra tant quan som joves com quan som grans, i és que cada vegada més persones opten pel cohabitatge en el tram final de la vida. En aquest reportatge Anna Ayala recull les iniciatives de Can 70, Walden XXI i Cohabita Palau, per viure la vellesa més activa possible.

Durada: 6 min

Ens fixem en dues iniciatives que han sorgit els últims mesos per fer front a la sensació d'inseguretat: d'una banda el perfil de twitter @BCNHelpers, que parteix de la col·laboració ciutadana; de l'altra, els "serenos" de Santa Coloma de Gramenet, són iniciativa de l'Ajuntament de la ciutat. Anna Ayala en parla en aquest reportatge amb l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, i amb un portaveu anònim de @BCNHelpers.

Durada: 13 min

Des de mitjan setembre els Guardian Angels "patrullen" a Barcelona fent el que ells consideren una tasca social. L'Artur, monitor de defensa personal i integrant d'aquest grup ens explica què els mou a fer aquesta tasca, quins són els seus objectius i com s'organitzen.

Durada: 5 min

Com reacciona el consumidor a les accions dels animalistes? S'ho pensa dues vegades abans de comprar ous, llet o carn? Anna Ayala i Albert Vinyals, professor de psicologia del consum a ESCODI (Escola Universitària del Comerç), visiten un supermercat per comprovar si les reivindicacions animalistes fan canviar, o no, el que s'ofereix a les seves lleixes.

Durada: 4 min

En el marc del debat entre animalistes i grangers, la metge nutricionista Magda Carlas i la periodista i investigadora en polítiques agrícoles i alimentàries Esther Vivas expliquen les conseqüències que té un consum excessiu de carn tant per al nostre organisme com per al planeta.