Una sessió musical inspirada per l'edat mitjana per ballar al voltant de la foguera, esquitxada de llegendes i tradicions màgiques.
ESCOLTA-HO ARAL'any 1492 els jueus van ser expulsats definitivament de la península Ibèrica. Van arribar a terres llunyanes, van establir-se vora el Mediterrani i van endur-se la seva llengua i també les seves cançons. Ens acostem al llegat de la cultura sefardita, sota el guiatge de la cantant i investigadora Mara Aranda, que l'any 2020 celebra 30 anys en el món de la música.
El cristianisme establia l'origen de la humanitat al Jardí de l'Edèn. L'"hortus conclusus", el jardí tancat i conreat de l'edat mitjana, manté el seu simbolisme espiritual. Ens acostem als seus reflexos musicals i també a una visió contemporània: la de la compositora finlandesa Kaija Saariaho.
Ens endinsem en la història del món islàmic i la seva sonoritat gràcies a un nom de dona: Khayzuran, que va passar d'esclava a reina i mare de califes durant el segle VIII. Revisem els nostres prejudicis entorn de la idea d'Orient i la realitat dels harems, i fem sonar un "Bagdad" inspirat per l'edat mitjana: el de Rosalía des del seu àlbum "El mal querer". Músiques de frontera també a "El prestatge" i un nou episodi de "La crònica".
Ens acostem a la biografia de santa Brígida, una dona que va néixer el 3 de juny de 1303 i que, després de ser esposa i mare, va dedicar la seva vida a l'espiritualitat. En parlem amb David Carrillo-Rangel, llicenciat en Humanitats i doctorand a la Universitat de Noruega, on treballa sobre la figura d'aquesta dona tan peculiar. Un recorregut que acompanyem amb la música de la seva comunitat religiosa.
Arriba la darrera temporada d'una de les produccions més ambicioses de la televisió: la sèrie "Joc de trons", basada en la saga literària "Cançó de gel i foc", de George R. R. Martin. N'explorem les connexions amb el món medieval per destriar fantasia i realitat, amb música de Ramin Djawadi. A més, descobrim una experiència docent a la universitat basada en la sèrie, amb el professor Óscar Perea, i sentim música inspirada per l'edat mitjana de l'italià Ottorino Respighi.
Un marit gelós fa menjar a la dona el cor de l'amant d'ella, que ho ignora. Canibalisme com a símbol que es repeteix al llarg de la història. En rastregem les traces d'aquesta llegenda a la vida ficcionada d'un trobador: Guillem de Cabestany. A més, visitem l'exposició "El noble esforç: l'herència dels trobadors" a la Biblioteca de Catalunya, i sentim les seccions "Inspirats per l'edat mitjana", "El prestatge", i "La crònica".
Retornem a la cruïlla entre història i fantasia que en els nostre dies creix, en forma de noves músiques, llibres i productes audiovisuals. Un indret que ja vam visitar la temporada passada i al qual hi tornem per petició popular, en aquest cas, amb un destí molt concret: el món nòrdic i l'univers dels víkings.
El poeta de l'amor Heinrich von Meissen, més conegut pel sobrenom "Frauenlob", va passar a la història de la literatura alemanya com el més gran dels mestres antics i com a autor del Marienleich, un retrat molt particular de la Mare de Déu. El descobrim amb el doctor en literatura alemanya medieval i catedràtic de la Universitat de Santiago de Compostela, Víctor Millet. A més, una dosi d'òpera verdiana inspirada per l'edat mitjana amb "I Lombardi" i música de Guillaume Dufay a la secció "El prestatge". Acabem amb un nou episodi de la "Vita Christi" d'Isabel de Villena.
Una festa que celebra el món al revés i que especialment durant l'edat mitjana va ser patrimoni de tots i totes, més enllà de diferències i classes. Avui ens acostem al Carnaval. I també, "Inspirats per l'edat mitjana", amb la música ambient de Pat Moon; "El prestatge", amb un disc que imagina la coneguda com la "Missa dels bojos" i finalment, un nou episodi de la "Vita Christi" d'Isabel de Villena a la secció "La crònica".
Els anys propers al 1000 van ser anys convulsos per a la població de l'Europa Occidental, que sota el prisma cristià, veia acostar-se la fi del món. En aquest clima trobem un curiós manuscrit: la crònica d'un monjo francès anomenat Raoul Glaber. Descobrirem també el muntatge teatral "Margarida", de la companyia valenciana "Las libélulas", que té com a teló de fons la història real de Margarida Borràs, transsexual executada al segle XV. A "Inspirats per l'edat mitjana", sentim la nord-americana Julia Holter i acabem amb un nou episodi de "La crònica".
Va treballar per Ricard Cor de Lleó i Alfons el Cast. Ens acostem a la creació lírica del trobador occità Arnaut Daniel, reconegut per la complexitat de les seves obres i pel domini de la tècnica coneguda com el "trobar ric". També hi ha poesia als "Inspirats per l'edat mitjana", gràcies a Fauré i a la música incidental per a "Pélleas et Mélisande" i els Manuscrits Reials de la British Library són els protagonistes del "Prestatge". Acabem amb un nou episodi de "La crònica".
La combinació dels sirventesos occitans i la tradició satírica oral de la zona galaicoportuguesa va cristal·litzar en un gènere líric únic: les cantigues d'escarni i maldizer. Insults i males paraules signades fins i tot pel rei Alfons X el Savi. A més, a "Inspirats per l'edat mitjana", una obra per a piano de Liszt amb influències de Dante i un "Prestatge" evocador gràcies al cant romà antic de l'Ensemble Organum. Acabem amb un nou episodi de la "Vita Christi" d'Isabel de Villena.
Ens situem al gènere èpic per a descobrir els orígens del "Cant dels Nibelungs", una epopeia de l'àmbit germànic recopilada al segle XIII i que amb el seu heroi Sigfrid, ha creuat les fronteres del temps. També descobrim el treball discogràfic "Vita Christi" del conjunt Piacere dei Traversi, que ens presenta la soprano Carmen Botella. I a més, música de Johannes Ciconia al "Prestatge" i un gran inspirat per l'edat mitjana, Howard Shore i la seva banda sonora per "El Senyor dels Anells".
Sabem qui habita al centre del relat històric, però, i als marges? Nens, malalts, pobres, delinqüents... Girem la mirada a altes col·lectius, per ampliar la nostra visió de la vida quotidiana medieval. A més, conversem amb el doctor Antoni Conejo, professor titular d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona, sobre els hospitals medievals. També hi ha espai per a les seccions habituals, "El prestatge" i "Inspirats per l'edat mitjana".