SOS per salvar les platges abans que desapareguin

Dissabte 21 de maig, dia d'estiu, tot i ser a la primavera. El Daniel i la seva família passen uns dies al càmping darrere de la platja llarga de Roda de Berà. Els nens juguen a la sorra, però alguna cosa indica que la platja no està en el seu millor moment. Cables soterrats que estan a la vista, escales d'accés trencades sobre el no-res on hi hauria d'haver un gruix de sorra més gran, i el mar allà mateix, menjant-se els pocs metres de platja que hi ha. "Això era un arenal i ara amb prou feines s'hi cap", diu l'Aida, estiuejant de tota la vida. Mal presagi per a l'estiu, rebla el Daniel. "Cada vegada hi ha menys sorra, cada any és una miqueta menys. A principis de juny jo crec que no cabrem a la platja tots els que volem ser-hi. Es nota en l'afluència a la piscina. A la piscina del càmping cada vegada hi ha més gent." Rampa d'accés a la platja llarga de Roda de Berà trencada per falta de sorra (Catalunya Ràdio / Montse Jené i Riba) Hi coincideix el Lluís, que pateix per la continuïtat del seu xiringuito circular de fusta, el Surfer's, falcat sobre la mateixa sorra de la platja. Ara té el mar a escassos set metres. "Estem aquí preocupats perquè ens portin sorra per la temporada, perquè puguin venir turistes, a estirar-se a la platja. Crec que hi poden haver solucions, ja que a altres països les implanten, no? Si no, els Països Baixos estarien sota l'aigua." Xiringuito Surfer's a Roda de Berà, amb el mar ben a prop (Catalunya Ràdio / Montse Jené i Riba) Totes aquestes percepcions les té també el regidor de Turisme, Frederic Royuela, que rep les queixes dels veïns i les preguntes angoixades dels propietaris dels càmpings, un al costat de l'altre, que viuen del turisme de platja, just darrere la via del tren. "El problema no s'arregla sol. Tot el litoral està travessat per una línia de tren, fa una barrera natural, no podem fer-hi res. Necessitem aquest recurs i, per tant, li demanem al Ministeri de Transició Ecològica que inverteixi i col·loqui espigons submergits. D'aquí uns dies portaran sorra, però l'any que ve n'hauran de tornar a portar a causa dels corrents." Platja del Pla de l'Os, entre Bellamar i l'estació, sense sorra (Ajuntament de Premià de Mar) Aquesta és la solució que fa temps que espera l'alcalde de Premià de Mar, Rafa Navarro. Li han dit des del govern espanyol que els treballs començaran a l'octubre. El cas de Premià és l'exemple del que està passant a tot el Maresme, on durant dècades s'han construït ports que han fet que, des de la Tordera fins al sud, la sorra no es pugui desplaçar de manera natural. Hi ha ajudat la urbanització de les lleres dels rius, que aporten pocs sediments a les platges. "A la majoria de pobles del Maresme tenim grans acumulacions de sorra a un costat del port i molt poca a l'altre costat. Això s'ajunta amb una situació de canvi climàtic que fa que els temporals siguin cada cop més grans i més inesperats, com va demostrar el Gloria, i a més tenim la via del tren al costat de la platja, amb la qual cosa es genera la tempesta perfecta." Tram afectat de la platja de la Bassa Rodona de Sitges (Catalunya Ràdio / Montse Jené i Riba) A Sitges, la platja de la Bassa Rodona, que suporta dos restaurants i un club de mar a sobre, és, per Jesus Coines, del col·lectiu Biodiversitat Sitges, l'exemple més clar de la polèmica que envolta la falta de sorra en un municipi que viu del turisme. "La situació és global. Aquí a Sitges, s'ha perdut gran part de la dinàmica natural a causa de les infraestructures que s'han construït i dels temporals que s'han succeït, que han impactat greument en les platges més cèntriques de la vila." A Calafell, al Baix Penedès, la Plaça del Mil·lenari pot passar inadvertida. És un eixamplament del passeig Marítim, un punt crític que amb el temps té un risc de col·lapse, segons els experts. L'Ajuntament estudia eliminar-la per recuperar la platja, ara desapareguda. És el concepte de deconstrucció. També a la Pineda, a Vila-seca, s'han fet passos per eliminar una part del passeig Marítim. Plaça del Mil·lenari de Segur de Calafell, al Passeig Marítim (Catalunya Ràdio / Montse Jené i Riba) Els temporals del mes de març, van causar una important regressió a les platges de l'Arrabassada i del Miracle de Tarragona, que ara s'està intentant solucionar amb aportacions de sorra. Justament, el Servei Provincial de Costes de l'Estat, ha anunciat que invertirà 1.500.000 euros per a la millora de les platges de diversos municipis de la demarcació de Tarragona. Qui ja no compta a poder tenir la platja de l'Arenal a punt aquest estiu en la franja central és el municipi de l'Ampolla, perquè ja no hi és, des que el Gloria se la va emportar. L'alcalde, Paco Arasa, llança un avís des de l'Ebre. "El delta de l'Ebre està tocat de mort i està desapareixent. No sé si les administracions i la gent del nostre país n'és prou conscient. S'hi està treballant, però cal córrer més. Si no es fan actuacions de forma immediata i urgent, el delta desapareixerà." Els experts fa temps que alerten, i ara aixequen la veu més que mai perquè s'està a prop del punt de no retorn. N'és un exemple l'estudi "Un litoral al límit", del qual és coautora Puri Canals, presidenta de MedPAN, Xarxa mediterrània de gestors d'àrees marines protegides. "Hem de començar a recular de la línia de costa. Cal actuar de manera urgent, no és una cosa que puguem deixar per d'aquí a 25 anys, perquè probablement llavors ja no tindrem res a fer-hi. Hem de canviar la manera com ens comportem i entendre que aquests sistemes naturals necessiten suport per donar-nos aquests serveis que ens han donat històricament i que en les últimes dècades ens hem dedicat a destruir. Ara en paguem el preu." En aquest sentit, alguns municipis han començat a renaturalitzar les seves platges, amb sistemes de dunes i vegetació autòctona. És el cas del mateix Segur de Calafell, en un tram on hi ha amplada de sorra, o de la platja del Far de Vilanova i la Geltrú, on s'ha substituït l'antic aparcament descontrolat sobre la sorra per un sistema natural, barrat als cotxes. La platja del Far de Vilanova i la Geltrú, renaturalitzada (Catalunya Ràdio / Montse Jené i Riba) L'única part del litoral català que per ara en queda al marge és la costa gironina, amb una morfologia diferent, de cales tancades i estretes, protegides per les roques.

SOS per salvar les platges abans que desapareguin

Els ajuntaments de la costa catalana fan un crit d'alerta per la falta de sorra que ha portat algunes platges a la desaparició, mentre els experts avisen que o s'actua ara o no s'hi podrà fer res