"Sota terra" excava en diversos punts on va tenir lloc la batalla de l'Ebre, l'enfrontament més cruent de la Guerra Civil Espanyola. L'equip obre diversos fronts a partir d'unes restes humanes trobades fa poc. Excaven per intentar descobrir si són restes de soldats morts.
Fa un milió d'anys ja hi havia homínids a Europa. A Atapuerca, l'Eudald ha descobert i batejat l'Homo antecessor. Però n'hi havia, a Tarragona? Els marges d'una riera amaguen les dades que els han de permetre esbrinar si, efectivament, hi havia presència humana a les comarques tarragonines ara fa un milió d'anys.
A Cabrera de Mar estan apareixent gran quantitat de restes romanes. Pertanyen a una gran vila agrícola del litoral mediterrani? O es tracta d'una gran ciutat? I si és una ciutat, com és que no n'ha arribat notícia fins als nostres dies?
En el marc de la Guerra de Successió, l'agost de 1714 va tenir lloc al poble de Talamanca una gran batalla entre l'exèrcit català i el borbònic de Felip V.. En aquest capítol fem una excavació força atípica: usant la tecnologia (detectors de metalls, localitzadors de GPS) intentarem saber com va anar la batalla amb exactitud.
Anem a Caldes de Malavella, a la comarca de la Selva, a excavar al Camp dels Ninots, un antic volcà que amaga un gran secret. El Camp és un jaciment on s'excava des de fa força temps. S'hi han trobat nombroses restes arqueològiques de diferents segles, en general molt antigues: animals, eines lítiques, etc. Arribem amb un enigma per resoldre: se sap que fa 3,5 milions d'anys van morir de manera gairebé simultània una quantitat enorme d'animals. Per què van morir? Qui o què els va matar gairebé a la vegada? Busquem la resposta i també busquem més restes d'aquests éssers vius que van patir una tràgica i misteriosa desaparició. I la cirereta del pastís: volem recrear en imatges com era el paisatge a Caldes fa 3,5 milions d'anys: per aconseguir-ho haurem de trobar i analitzar el pol·len i les restes vegetals de l'època.
Furgar en una colònia industrial abandonada des de fa dècades. Entrar en un món on el temps s'ha aturat. Conèixer com funcionava una colònia industrial, un món tancat on centenars de famílies treballaven i vivien durant tota la vida sense gairebé sortir-ne. La maquinària de la colònia es movia gràcies a dues fonts d'energia: l'aigua del riu Llobregat i el carbó de les mines de l'Alt Berguedà. Excavem per buscar el canal de desguàs original de la primera turbina que va tenir la colònia, i també ens endinsem en una mina per obtenir carbó a cop de pic i pala, com s'ha fet durant dècades. Per arrodonir el programa, busquem un túnel colgat, totalment desaparegut, un túnel per on circulava el tren que unia totes les colònies i transportava persones, mercaderies i carbó amunt i avall de la comarca.
Inicialment, focalitzem la nostra atenció en dos aspectes de la ciutat romana d'Empúries. Volem saber si la trama urbana rectangular ja excavada té continuïtat per la part del recinte que encara mai s'ha excavat (és a dir, si la quadrícula de carrers és molt més gran del que se sap fins ara), i també volem confirmar o no que hi havia un misteriós mur que dividia en dos la ciutat romana d'Empúries. Una muralla de la qual avui queden poques restes visibles.
Buscar rastres neandertals a l'abric Romaní de Capellades. Aquest és el repte d'aquest capítol. Descobrir com vivien, com s'organitzaven, de què s'alimentaven, com es protegien... L'abric Romaní està documentat com a lloc de pas neandertal fa, aproximadament, entre 35.000 i 70.000 anys. En aquest capítol excavem el nivell corresponent a fa 60.000 anys. És a dir, que volem saber com era la vida neandertal a Capellades fa tots aquests anys.
L'espai de l'edifici del carrer Ripoll número 25 de Ciutat Vella, a Barcelona, té uns 2.000 anys d'antiguitat. El repte és excavar i trobar el màxim nombre de restes per poder reconstruir-ne la història cronològicament.