La Perla ha guanyat el concurs de dibuix de l'escola. Ha dibuixat una sirena, però, quan el seu germà Jim la veu, li diu que les sirenes no són així, que ell ho sap perquè ha passat molt de temps al mar i n'ha vist moltes. I a sobre, la Matilda afirma que no existeixen. La Perla s'ofèn molt, i el Jim, avergonyit, decideix organitzar un safari de sirenes per la seva germana petita.
Un dia, el Jim i la seva família arriben a casa i la troben tota neta i polida, i amb olor de lavanda. Sembla que han caigut víctimes de la maledicció dels pirates plantofaires. Si no es fan a la mar immediatament, no podran tornar a navegar mai més i es convertiran en "peu-secs", és a dir, en gent normal. Però la Matilda no creu en malediccions i decideix investigar què ha passat.
La Matilda és una mica xafardera, i vol veure què hi ha dins del vaixell pirata. Però, sense voler, el desfalca, i el Forat Negre comença a rodar carrer avall... fins que topa amb l'escola. Per acabar-ho d'adobar, l'avi comença a disparar melons i verdures pertot el poble amb els canons. Abans que la senyora Delille arribi amb la policia, el Jim, la Matilda i els seus amics hauran de tornar el vaixell a port.
Amb tota la bona intenció, la Matilda deixa d'amagat una ploma al Forat Negre per a l'avi del Jim. Però, quan el lloro Corsari veu la ploma, es pensa que l'avi s'ha fet amic d'un altre ocell, es posa gelós, es baralla amb ell i se'n va. A la Matilda i al Jim els sap molt greu que els dos amics hagin renyit i s'esforcen perquè finalment facin les paus.
El Jim s'ha apuntat a una excursió amb veler que organitza el pare del Brent. Ell es pensa que serà molt divertida, però quan veu com les gasta aquell bon home, de seguida li agafen ganes de tornar. La Matilda, que s'ha hagut de quedar a casa, sent dir a l'avi del Jim que s'acosta una gran tempesta, i surt corrents a avisar els que han sortit a navegar.
El Jim queda molt tocat quan descobreix que els seus avantpassats no eren pirates, sinó especialistes en bones maneres. Això el desanima molt i li fa perdre la confiança en ell mateix, fins al punt que demana a la senyora Delille que li doni classes de bones maneres. La Matilda està molt preocupada i demana ajuda a l'avi i a la Perla perquè el Jim torni a ser el que era.
Remenant per la biblioteca, la Matilda i el Jim troben un pergamí antic en què un avantpassat del Jim, després que un membre de la família Winner li hagi salvat la vida, promet que ell i tots els seus descendents ajudaran sempre els Winner. El Brent se n'assabenta i obliga el Jim a fer-li tota mena de feines. El Jim li fa cas, perquè els pirates sempre compleixen la seva paraula, però la Matilda no hi està d'acord.
A l'escola fan eleccions per triar el delegat i surt elegit el Brent. Com que la mestra ha de marxar una estona, el Brent és el que mana, i de seguida comença a abusar del seu poder. El Jim no accepta l'autoritat del Brent, i la Matilda li diu que l'han d'obeir perquè ha sortit elegit democràticament, però de mica en mica van descobrint que les eleccions no han sigut netes.
La coral infantil de Vilapensopida de Mar està assajant l'himne del poble, però, pel Jim, allò no és música. La música que agrada als pirates està plena d'improvisacions, de ritmes que fan que no puguis parar de ballar i de cançons amb olor de pólvora i sal. Quan els seus amics el senten tocar, s'engresquen i comencen a improvisar una cançó pirata. I, com sempre, la senyora Delille provarà d'aixafar-los la guitarra.
La senyora Delille ha descobert que els Roberts són els descendents de l'última nissaga reial de Vilaensopida de Mar, i això vol dir que la Matilda és la reina legítima del poble. A ella, tot plegat li sembla una bajanada, però accepta la feina per protegir el Jim i la seva família de les maquinacions de la Delille. Però hi ha un petit problema: els pirates odien a mort la reialesa.
El Jim i la Matilda estan tips dels adults: a l'escola els carreguen de deures, i sempre hi ha algú que els recorda totes les coses que no poden fer. Quan l'avi els parla de Llibertàlia, un lloc on tothom és lliure i ningú mana, els dos amics es proposen convertir Vilaensopida en el paradís de la llibertat per als més petits. Per aconseguir-ho, primer hauran d'enviar tots els adults a una illa deserta.
L'avi creu que al Jim i la Perla se'ls ha enganxat la manera de viure dels peu-secs. Els diumenges es volen llevar tard i fer el manta tot el dia. Quan intenta imposar la dura disciplina d'un vaixell pirata, els seus nets s'hi rebel·len. Aleshores, l'avi decideix jubilar-se i retirar-se a una illa deserta, però, un cop allà, s'avorreix massa. Al mateix temps, el Jim s'ha convertit en un capità molt mandrós.