Habib Abdel Wadoud té clar com vol sortir del centre penitenciari: amb una feina i amb el perdó de la víctima. Ha iniciat un procés de justícia restaurativa. El primer pas ha estat reconèixer el mal que ha fet. El segon, sanar-se. Ha deixat la droga i ha començat una teràpia psicològica i psiquiàtrica que li permet suportar l'impacte de l'empresonament. Assimilar allò que has fet i posar-hi remei és un camí complicat. Segons l'ONU, la salut mental a les presons d'Europa és la gran assignatura pendent.
Dayana Rivera tenia 19 anys quan va decidir transportar una maleta plena de droga del Perú a Barcelona. Havia vist com altres ho havien fet i va pensar que ella també ho aconseguiria. No va arribar a sortir de l'aeroport. La policia li va confiscar el doble de la cocaïna que creia que portava. Directament a la presó. Era jove, estava sola en un altre continent i embarassada de vuit mesos. Només havia aconseguit un dels seus objectius: allunyar la seva filla de la parella que la maltractava a casa. Una situació socioeconòmica complicada i la violència masclista són dos dels motius que porten moltes dones a cometre delictes per sobreviure.
En aquest cas és una entrevista conjunta: "El Kenichi diu que ignora les parets i els barrots quan entra a la presó. Només se centra a gaudir de l'estona que pot compartir amb la mare. És interna al Centre Penitenciari de Wad-Ras, on ell i el seu germà la visiten per parlar dels plans de futur que comparteixen. Han passat sis anys separats i durant molt de temps la Segunda no va saber com dir-li al seu fill que estava empresonada. Ell l'ha perdonat i no la jutja. De fet, es passa el dia comptant les hores per tornar-la a veure."
La Maribel ha de tornar a casa abans de les 10 de la nit. La polsera de localització al turmell l'hi recorda tot el dia. Tot i això, es mostra contenta perquè ara viu i treballa fora de la presó de Wad-Ras. Ha trobat una feina que li agrada i on se sent còmoda, una nova oportunitat per a aquesta interna que compleix la segona condemna de gairebé deu anys. La reinserció sociolaboral és un aspecte bàsic en la tornada a la llibertat de qualsevol persona empresonada i, tot i que a la Maribel les coses li ha sortit prou bé, els programes de formació professional que ofereixen a la presó no sempre s'ajusten a la realitat de la societat.
La Paula (nom fictici) desitja que arribi el divendres per fer la videotrucada amb els seus fills, que són a Veneçuela. És l'únic contacte que té amb ells mentre està en situació de privació de llibertat. A Wad-Ras viu al mòdul de mares perquè cuida del tercer bebè i, quan pot, visita en un vis a vis el marit, que compleix condemna en una altra presó. Com pots cuidar dels teus quan estàs entre reixes?
La "Cristina" (nom fictici) va néixer a la presó perquè la seva mare hi complia condemna. 31 anys després hi ha tornat com a interna. Va aprendre de nena a robar per comprar droga. Al principi, se l'entregava a la seva mare. I amb els anys, ella també s'hi va enganxar. Ara fa dos anys que està neta gràcies, segons diu, al naixement de les seves filles, a qui vol donar les oportunitats que ella mai va tenir. En el desè podcast de "Temps mort" explica una trajectòria personal complicada però esperançadora. Diu que abans es menjava la presó, però ara admet que la presó se la menja a ella. Vol llibertat i una oportunitat per començar de nou.
Marta Moreno passa els dies entre nens i mares. És treballadora social a la presó de Wad-Ras i parla amb devoció sobre la seva feina. Es dedica a acompanyar les dones privades de llibertat, especialment, aquelles que conviuen amb els fills al centre penitenciari. Les escolta, parla amb elles, les comprèn i les ajuda. Quines dificultats troba pel camí? Ens ho explica en un nou capítol de "Temps mort".
Mónica Gaetano porta gairebé quatre anys en presó preventiva. Mentre espera una sentència on creu que la declararan innocent, ha estudiat com reclamar la reparació econòmica pels anys entre reixes. Fa gairebé deu anys que està en situació de privació de llibertat. Va complir condemna durant set anys, però després va continuar tancada en un CIE i a la presó preventiva. Qui li tornarà el temps perdut?
Maria Llompart treballa a la presó de dones de Wad-Ras. La seva tasca és vigilar i gestionar els ingressos de les noves internes. Tot i que li hauria agradat dedicar-se a altres coses, admet que també viu bons moments amb les recluses. Diu que la seva professió està poc valorada i és desconeguda per la majoria de la gent. En el següent podcast explica en què consisteix.
Carme Forcadell no va imaginar mai que acabaria a la presó. Ara ens parla des del centre penitenciari de Wad-Ras, on passa les nits després de complir la quarta part de la condemna d'11 anys i mig que li va imposar el Tribunal Suprem. En una conversa íntima amb Núria Ortín, l'expresidenta del Parlament de Catalunya explica com és el seu dia a dia, quina relació té amb les companyes internes i quines mancances ha detectat al món penitenciari, un sistema que defineix com a tancat i desconegut per a la majoria.
El pare Jesús Roy celebra l'Eucaristia, fa missa i confessa a qui calgui, però també xerra sobre qualsevol tema, ofereix cigarretes o un cop de mà a qui ho necessiti. Fa 25 anys que visita cada setmana la presó de dones de Wad-Ras. El seu objectiu és ajudar i humanitzar el tracte a les internes sense que importi per què estan empresonades. És la filosofia dels mercedaris, un orde religiós amb més de vuit segles de vida dedicat a donar suport a les persones privades de llibertat.
La Sara mira per la finestra de la presó i diu que li fa por sortir. La protagonista del nou podcast de "Temps mort" està en presó preventiva, a l'espera de judici. La inquieta tot el que pugui passar quan estigui en llibertat, però alhora té ganes de sortir per retrobar-se amb el seu fill José Antonio. En paral·lel està immersa en la denúncia del pare del nen per maltractament. Com moltes altres companyes, ha estat supervivent de la violència masclista i ara vol recuperar la seva vida. Potser per això s'apunta a tots els tallers i formacions de Wad-Ras, per estar preparada per al que vingui quan trepitgi el carrer.
Soledad Prieto és la directora de l'única presó de dones de Catalunya. En el tercer capítol de "Temps mort", explica en què consisteix la seva feina, quines alegries li aporta el tracte proper amb les internes i quines barreres han de superar per garantir la qualitat dels programes de reinserció. Diu que la presó l'ha fet més humana i té molt clar que és necessari tenir una presó de dones per a les dones.
Després de passar cinc anys entre les presons de Wad-Ras i Brians, falta poc perquè Titiana sigui lliure. Ha viscut el seu segon embaràs entre reixes i ara només pensa a aprofitar l'oportunitat de viure tranquil·la amb la seva família. En el segon capítol de "Temps mort", explica com la van captar en una xarxa de tràfic d'éssers humans i explotació sexual que la va portar de Romania fins a Catalunya i que va desembocar en una condemna que li va travessar la vida. Un veritable malson que està a punt d'acabar.
Després de 30 anys a la consulta de Wad-Ras, Carme Sànchez no s'imagina a cap altre lloc. És la metgessa de la presó de dones de Barcelona i la primera protagonista de Temps Mort, un projecte dedicat a escoltar les veus de les persones que han vist les seves vides travessades pels murs d'una condemna. Internes, funcionàries, treballadores, voluntàries, familiars Totes conviuen amb la presó i les seves conseqüències. Com és el dia a dia de la metgessa? Quina mena de casos atén? A través de la seva experiència, descobrim la salut física, mental i emocional de les dones privades de llibertat.