Acaba la segona temporada i amunt el confeti, el català, les curiositats i la cultura!
ESCOLTA-HO ARAA la Sue Ellen li van dir que era un "pendó", però li podrien haver dit que era una "bandarra". O potser no, perquè "bandarra" és més per als homes, no? Més de saltar-se les normes però que no els penalitzi, no com a les dones. Capítol ple de masculinitats fràgils, insults d'alta freqüència i, com sempre, uns lletraferits en estat de gràcia.
Catalunya es divideix entre els que carden i els que foten. On és la frontera invisible que així ens divideix? A Olot ja sabeu que carden, però hi ha moltes més zones on també ho fan. Capítol de llengua, però també de fotre, de cardar i de moltes altres activitats bones per al cos i per a la ment.
Hi ha gent que diu "dingú" així com hi ha gent que diu "dillums", o gent que diu "enllavonses". Què passa quan la llengua, més enllà dels dialectes, té parlants que n'alteren les estructures més bàsiques? Hauríem de recollir aquestes variants als diccionaris, també? Avui els lletraferits del "Tenim paraula" tenen molta "fenya" per fer.
Li vam demanar al Josep Pedrals que escollís un mot per al "Tenim paraula" i va triar "pentenill". Cap de nosaltres el va entendre i vam haver d'anar al diccionari a buscar la paraula. Ara ja saben què vol dir i ja tenim el capítol fet sobre el pentenill. I déu-n'hi-do. Sabeu què és?
"Aquesta cançó ho està petant", "Aquesta actriu ho peta". El "petar-ho" ha entrat amb força al nostre idioma i, com sempre passa amb les paraules noves, hi ha els qui defensen que s'han d'incorporar a la normativa i els qui esperen que passin de moda i que la gent jove deixi de fer-les servir. Al "Tenim paraula" tenim representants dels dos bàndols. Alea jacta est.
Els catalans som garrepes? En qüestió de llengua segur que no, perquè el català és una de les més actives del món a internet, i Catalunya és un dels racons on es publiquen més llibres del planeta. Per què tanta fal·lera amb la nostra llengua? Potser perquè sempre està en perill d'extinció? Potser sí.
Analitzem una de les dotze incorporacions noves al DIEC (les altres són betlem, botulisme, gentrificació, gentrificar, embolicat, embullat, reelaboració, reelaborar, sordceguesa, tarat i sordcec) amb un expert en tota mena de paraules, sobretot antigues: el paleògraf Jesús Alturo, autor amb Tània Alaix del llibre de l'any. A "Lletres que parlen" ens revelen que les Homilies d'Organyà no van ser el primer text en català! El passat, el present i el futur de la llengua en un mateix capítol.