àudios

Acaba la segona temporada i amunt el confeti, el català, les curiositats i la cultura!

Romanços

46 min

Un "romanço" pot ser una excusa, però també moltes altres coses.

Cleca

Hi ha paraules que sonen com el que fan. Una cleca. Clec. Pam. Buf. Bufetada. Fotre una cleca. També podem fotre una bufa, una fava o un bolet. A qui li donaríeu una cleca? Capítol altament violent, aparteu les criatures.

Bandarra

A la Sue Ellen li van dir que era un "pendó", però li podrien haver dit que era una "bandarra". O potser no, perquè "bandarra" és més per als homes, no? Més de saltar-se les normes però que no els penalitzi, no com a les dones. Capítol ple de masculinitats fràgils, insults d'alta freqüència i, com sempre, uns lletraferits en estat de gràcia.

Cardar

Catalunya es divideix entre els que carden i els que foten. On és la frontera invisible que així ens divideix? A Olot ja sabeu que carden, però hi ha moltes més zones on també ho fan. Capítol de llengua, però també de fotre, de cardar i de moltes altres activitats bones per al cos i per a la ment.

Dingú

46 min

Hi ha gent que diu "dingú" així com hi ha gent que diu "dillums", o gent que diu "enllavonses". Què passa quan la llengua, més enllà dels dialectes, té parlants que n'alteren les estructures més bàsiques? Hauríem de recollir aquestes variants als diccionaris, també? Avui els lletraferits del "Tenim paraula" tenen molta "fenya" per fer.

Pentenill

Li vam demanar al Josep Pedrals que escollís un mot per al "Tenim paraula" i va triar "pentenill". Cap de nosaltres el va entendre i vam haver d'anar al diccionari a buscar la paraula. Ara ja saben què vol dir i ja tenim el capítol fet sobre el pentenill. I déu-n'hi-do. Sabeu què és?

Petar-ho

"Aquesta cançó ho està petant", "Aquesta actriu ho peta". El "petar-ho" ha entrat amb força al nostre idioma i, com sempre passa amb les paraules noves, hi ha els qui defensen que s'han d'incorporar a la normativa i els qui esperen que passin de moda i que la gent jove deixi de fer-les servir. Al "Tenim paraula" tenim representants dels dos bàndols. Alea jacta est.

Garrepa

Els catalans som garrepes? En qüestió de llengua segur que no, perquè el català és una de les més actives del món a internet, i Catalunya és un dels racons on es publiquen més llibres del planeta. Per què tanta fal·lera amb la nostra llengua? Potser perquè sempre està en perill d'extinció? Potser sí.

Capritx

47 min

Tot i que pugui semblar incorrecta, la paraula "capritx" és al diccionari, i "encapritxar-se" també.

Boira

Boira pixanera, boira gebradora i moltes altres maneres de no veure-hi clar.

Birra

57 min

"Birra" és el neologisme del 2022 per votació popular, per sobre de "tuit" o "poliamor".

Exili

58 min

L'exili és enyor, dolor i saber que vols però no pots.

Gavatxo

El francès ens repel·leix i ens fascina a parts iguals: tot el que compartim amb aquesta llengua.

Fato

Programa especial en directe des del Palau de la Llengua d'Anglesola.

Gínjol

53 min

De què estan tan contents, els gínjols? I què és, un gínjol?

Donassa

44 min

Analitzem una de les dotze incorporacions noves al DIEC (les altres són betlem, botulisme, gentrificació, gentrificar, embolicat, embullat, reelaboració, reelaborar, sordceguesa, tarat i sordcec) amb un expert en tota mena de paraules, sobretot antigues: el paleògraf Jesús Alturo, autor amb Tània Alaix del llibre de l'any. A "Lletres que parlen" ens revelen que les Homilies d'Organyà no van ser el primer text en català! El passat, el present i el futur de la llengua en un mateix capítol.

Botifler

40 min

És cert que la paraula "botifler" ve del francès?

Mançana

Illes de cases, pomes, grecs i romans per parlar de paraula "mançana".

Passerell

Ens retrobem amb els lletraferits Canosa, Jofre, Rodríguez i Cabré-Verdiell.

Adeu

56 min

Amb "Adeu" acomiadem la primera temporada del "Tenim paraula", i la Maria ens recorda com cada dia encomanem molta gent a anar amb Déu. Per Pons Alorda, la paraula del dia és 'arruix' i en Canosa prefereix una expressió: "a pastar fang". Al carrer la gent ens parla de com afronten l'hora dels adeus i la Perla té l'última paraula.

Xiuxiuejar

Amb "Xiuxiuejar", al "Tenim paraula" no existeix la divisió que hi ha arreu del país, en Pons Alorda es queda sol. La Roser en detesta la sonoritat i en Jaume, per fer-la enfadar, reivindica la paraula "xeixa". La Climent directament ni la diu, però com que no hi ha lingüistes en aquest capítol, tot s'hi val. Al carrer, i també a l'estudi, la relació amb el català dels qui no han nascut a Catalunya. I a "La perla", les paraules preferides dels catalans.

Rauxa

"Rauxa", o "futris", és una paraula segrestada que ens empeny a parlar de rebel·lió.

Querella

55 min

Amb "Querella" tornem a ser a la Llibreria Ona per parlar de 'queri', que no és una abreviatura de Queralt, segons diu la Maria, que també denuncia la situació del català a la justícia. En Pons Alorda ens explicarà que "ets pur" a Mallorca no té pas un bon significat i la Roser avisa que si la vols insultar ho facis de la següent manera: pregadeu de rostoll. Toca resoldre al carrer si som gent de pau o no, i a la Perla, Jacint Verdaguer queixant-se.

Badar