A la Sue Ellen li van dir que era un "pendó", però li podrien haver dit que era una "bandarra". O potser no, perquè "bandarra" és més per als homes, no? Més de saltar-se les normes però que no els penalitzi, no com a les dones. Capítol ple de masculinitats fràgils, insults d'alta freqüència i, com sempre, uns lletraferits en estat de gràcia.
Catalunya es divideix entre els que carden i els que foten. On és la frontera invisible que així ens divideix? A Olot ja sabeu que carden, però hi ha moltes més zones on també ho fan. Capítol de llengua, però també de fotre, de cardar i de moltes altres activitats bones per al cos i per a la ment.
Hi ha gent que diu "dingú" així com hi ha gent que diu "dillums", o gent que diu "enllavonses". Què passa quan la llengua, més enllà dels dialectes, té parlants que n'alteren les estructures més bàsiques? Hauríem de recollir aquestes variants als diccionaris, també? Avui els lletraferits del "Tenim paraula" tenen molta "fenya" per fer.
Li vam demanar al Josep Pedrals que escollís un mot per al "Tenim paraula" i va triar "pentenill". Cap de nosaltres el va entendre i vam haver d'anar al diccionari a buscar la paraula. Ara ja saben què vol dir i ja tenim el capítol fet sobre el pentenill. I déu-n'hi-do. Sabeu què és?
"Aquesta cançó ho està petant", "Aquesta actriu ho peta". El "petar-ho" ha entrat amb força al nostre idioma i, com sempre passa amb les paraules noves, hi ha els qui defensen que s'han d'incorporar a la normativa i els qui esperen que passin de moda i que la gent jove deixi de fer-les servir. Al "Tenim paraula" tenim representants dels dos bàndols. Alea jacta est.
Els catalans som garrepes? En qüestió de llengua segur que no, perquè el català és una de les més actives del món a internet, i Catalunya és un dels racons on es publiquen més llibres del planeta. Per què tanta fal·lera amb la nostra llengua? Potser perquè sempre està en perill d'extinció? Potser sí.
Analitzem una de les dotze incorporacions noves al DIEC (les altres són betlem, botulisme, gentrificació, gentrificar, embolicat, embullat, reelaboració, reelaborar, sordceguesa, tarat i sordcec) amb un expert en tota mena de paraules, sobretot antigues: el paleògraf Jesús Alturo, autor amb Tània Alaix del llibre de l'any. A "Lletres que parlen" ens revelen que les Homilies d'Organyà no van ser el primer text en català! El passat, el present i el futur de la llengua en un mateix capítol.
Amb "Adeu" acomiadem la primera temporada del "Tenim paraula", i la Maria ens recorda com cada dia encomanem molta gent a anar amb Déu. Per Pons Alorda, la paraula del dia és 'arruix' i en Canosa prefereix una expressió: "a pastar fang". Al carrer la gent ens parla de com afronten l'hora dels adeus i la Perla té l'última paraula.
Amb "Xiuxiuejar", al "Tenim paraula" no existeix la divisió que hi ha arreu del país, en Pons Alorda es queda sol. La Roser en detesta la sonoritat i en Jaume, per fer-la enfadar, reivindica la paraula "xeixa". La Climent directament ni la diu, però com que no hi ha lingüistes en aquest capítol, tot s'hi val. Al carrer, i també a l'estudi, la relació amb el català dels qui no han nascut a Catalunya. I a "La perla", les paraules preferides dels catalans.
Amb "Querella" tornem a ser a la Llibreria Ona per parlar de 'queri', que no és una abreviatura de Queralt, segons diu la Maria, que també denuncia la situació del català a la justícia. En Pons Alorda ens explicarà que "ets pur" a Mallorca no té pas un bon significat i la Roser avisa que si la vols insultar ho facis de la següent manera: pregadeu de rostoll. Toca resoldre al carrer si som gent de pau o no, i a la Perla, Jacint Verdaguer queixant-se.
Amb "Bajoca" la Climent ens condueix per les terres del sud: coqueret, aireta, embustero¿ En Pons Alorda aprofita la bajoca per parlar dels millors insults mallorquins i la Roser ho porta tot cap a l'etnopoètica i els retrucs. Al carrer posem a prova els barcelonins amb la gastronomia catalana i les seves varietats dialectals, i la Perla aprofita per parlar d'un llibre de cuina de l'any 1324.
Amb "Socarrat" tornem a visitar la llibreria Ona. La Maria Rodríguez ja us avisa que no la busqueu al diccionari o acabareu parlant de rajoles, la Roser avui ve amb el verb soflimar i en Pons Alorda declara que és un bon dia per "acabar fet carbonissó". Al carrer descobrim què "socarra" el personal i a la Perla és un dia per a cançons críptiques.
Capítol 39. Amb "Escarràs" Maria Rodríguez, la persona que més treballa del programa, explica l'origen d'una paraula amb vuit cognoms catalans. En Canosa ens apropa a la nostra natura i a la seva obsessió amb el país fracturat "Catalunya s'acaba a la Panadella" i, en canvi, en Pons Alorda destaca "maldar", una paraula que enganya. A la Perla toca recuperar un clàssic, l'Scrabble.
Capítol 38. Amb "Sarsuela" tenim un programa especial des d'Ona Llibres, on coneixem la mare de la Roser i en Pons Alorda canta en directe. Però evidentment parlem de llengua, agraïm a un palau una de les poques coses bones que ens ha donat, la Maria Rodríguez s'atreveix a diferenciar graus de castellanisme entre "bueno" i "vale" i també desvela el significat de gadagang o mújol (viuen al mar). Amb la Martina tenim l'oportunitat d'escoltar una de les protagonistes de l'última edició d'"Eufòria".
Capítol 37. Amb "Anarquia" renunciem a la presència de lingüistes perquè pugui fluir sense entrebancs. La Climent ens apropa tot un argot fantàstic de les Terres de l'Ebre: "apo", "ec"... En Pons Alorda es manté absolutament fidel a l'"idò" i al ja convertit en un clàssic "uep". I la Roser acaba tan amunt que per poc no organitza una revolució tot llegint Carles Hac Mor. Al carrer és dia de "rotòndoles", "buenos" i "planazos", i a la Perla, d'esperanto.