"Teresina S.A." és el nom d'una empresa. Més ben dit, el nom d'un negoci familiar. Bé, tampoc...! És una altra cosa...! En realitat "Teresina", com tothom sap, és un diminutiu de "Teresa", i "Teresa" és el nom propi de tres germanes solteres que es diuen igual i que han viscut tota la vida al barri de Gràcia. Aquestes germanes es guanyen la vida preparant comandes, o "pedidos", que diuen elles, a casa seva (allò que se'n diu economia submergida).
Però, ser una Teresina és diferent. És molt més que això, inclou molta més gent i moltes més coses. Podríem dir, si més no, que ser una Teresina és un determinat concepte de la vida, una manera de ser, d'actuar i de veure les coses. Aquesta sèrie és en definitiva un repàs de totes aquelles situacions quotidianes molt pròximes a tots nosaltres i que són provocades per un univers de Teresines, sense distinció de sexe, edat, estat civil, ni condició social.
"Teresina S.A." és una comèdia de situació que fa un sincer i petit homenatge a les mares, tietes, oncles, veïnes, amics, botiguers, nens i nenes "teresines".
Teresina: no té edat, però és la més gran de les tres germanes. De segur que ja fa uns quants dies que ha complert els seixanta. És la que té un geni més rabiüt.
Maria Teresa: és la mitjana i també, com la germana gran, ja ha passat dels seixanta. Elles sempre diuen que de germà a germà es porten gairebé dos anys. És la més "normal".
Tere: és la petita. En té més de cinquanta, vorejant els seixanta. és la "nena". I, a més, "romàntica".
Tomàs: és el germà petit, i conco, com elles. Treballa cobrant rebuts a les cases. És un malcriat de les seves germanes. Tot i que és un zero a l'esquerra, les seves germanes li fan creure que és l'home de la casa.
Montserrat: veïna del pis de dalt i amiga de tota la vida. Era soltera, com elles, fins que fa deu anys va trobar un vidu i s'hi va casar. Ben segur que es va casar per casar-se, i contínuament els refrega la seva felicitat i la sort que ha fet de trobar el "seu Antònio".
Angelina: viu al quart pis. Està casada amb en Sebastià, que és guàrdia urbà. Té ínfules de grandesa. No dirà mai que treballa per necessitat, sinó perquè, a casa, s'hi avorreix. És allò que en diuen "amagar l'ou". Té una filla que es diu Conxiteta.
Sebastià: el marit de l'Angelina. Guàrdia urbà de l'Ajuntament de Barcelona. Un calçasses. La dona el té dominat i ell no vol gaires complicacions, i encara menys plantar-li cara.
Conxiteta: té 22 anys. Filla d'en Sebastià i l'Angelina. Segueix els mateixos passos de la seva mare. Festeja amb l'Eduard, que és el fill d'un arquitecte. El noi no té ni ofici ni benefici. Es casen durant la sèrie. La nena sempre parla per boca de la seva mare.
Paca: viuda de militar. Valenciana autèntica. Ho organitza tot però és molt poc organitzada. Li agrada manegar i figurar. És la presidenta del barri en la lluita contra el càncer, de la Creu Roja, de Càrites i també, és clar, del Casal Faller de Gràcia, entre moltes altres coses. Li agrada molt dir que fa obres de caritat. Viu al segon pis.
Rosariet: neboda de la Paca. Els seus pares viuen a València i ella passa moltes temporades a Barcelona, a casa de la tieta. A la seva tia, se li fa la boca grossa dient que la té recollida per fer caritat a la seva germana, que va molt justa. En realitat la fa servir de minyona. La nena és una mica feta a la seva, no s'entén amb la tia i sempre li planta cara. Vol ser cantant.
Pepe i Rafa: són una parella, de mitjana edat, que viuen al quart pis. L'un és català i l'altre andalús. Són matrimoni. Una parella d'homes, però a l'antiga, no gens escandalosos i ben acceptats per tots els veïns de l'escala. Tothom diu: "que siguin el que vulguin, però són tot uns senyors".
Marieta: és la iaia de l'escala. Va néixer a Tarragona, però viu a Barcelona, i sempre s'ha estat a la mateixa casa, fa prop de trenta anys. Es va quedar viuda molt jove, i viu amb el seu fill, en Roger, ja gran. Ocupa el tercer pis. És treballadora fixa a casa de les Teresines.
Roger: és fill de la Marieta. Tenta-sis anys. Una mica especial. Podríem dir que és un home-nen, o bé un nen-home. Pot semblar una mica endarrerit, però no ho és gens. És un espècimen de les circumstàncies.
Rosita: viu al mateix replà que la Marieta. És soltera, té seixanta-dos anys i va tenyida. "Pantalonera" de professió. A l'escala la consideren una mica cap verd. En resum, li va la marxa i els veïns no entenen com, a la seva edat, encara va tant amb homes, i sense cobrar. Ella deixa que diguin i va a la seva.
Eugenio: és el perruquer del barri. És una boja. Molt escandalós i xafarder. És l'organitzador de les festes del carrer.
Avelino: és el propietari d'una tasca-bar que hi ha sota el pis de les Teresines. És gallec i fa molts anys que viu a Barcelona. De vegades, quan no obre el bar, puja a casa de les Teresines a donar un cop de mà.
Vicente: és el fill de la "gallinaire". És un treballador fix de les Teresines. De la mateixa categoria que en Roger, però una mica més viu. És un setciències.
Direcció: Jordi Milan
Realització: Enric Banqué
Producció: Rita Managuerra, Eugeni Margalló
Guió: La Cubana, Lluís Arcarazo, David Castillo
Intèrprets: Mercè Comas, Mont Plans, Sílvia Aleacar, José Corbacho, Santi Millán, Anna Barrachina, Miquel Crespí
Una sèrie idea original de La Cubana, produïda i enregistrada per Televisió de Catalunya.