Tèxtil, paper i suro: indústries catalanes centenàries que sobreviuen al segle XXI

Catalunya té una llarga tradició industrial que es remunta, en alguns casos, a centenars d'anys enrere. El tèxtil, el paper o el suro en són exemples. 

Moltes de les empreses d'aquests sectors han desaparegut i l'activitat s'ha traslladat a altres àmbits. No obstant, hi ha empreses que han sobreviscut a la competència global en aquests sectors gràcies a l'especialització en nínxols de mercat. 
 

Una empresa tèxtil que exporta el 80% 

A Monistrol de Montserrat l'empresa Texia manté l'activitat d'acabats amb què va iniciar la trajectòria ara fa 108 anys. Una màquina enorme renta les robes que arriben a aquesta factoria per afinar els acabats i guanyar en el color i el tacte del producte final.  

Marcos Guasch és el director general de Texia: 

"El meu avi va morir molt jove, de manera que la meva àvia es va haver de fer càrrec de l'empresa. Imagineu què era una dona, fa 110 anys, portant una empresa tèxtil amb 40 treballadors. 

Va ser una persona pionera dins del món del tèxtil, de les poques dones que portaven una indústria en aquell moment." 

La principal activitat de Texia avui dia és la fabricació de draps i tovallons sense costures. 

Els draps es fan servir a les cuines de restaurants, mentre que els tovallons tèxtils estan pensats per als menjadors d'establiments de luxe. 

Es personalitzen amb el nom del local i es fan servir una sola vegada. Tot plegat és un gran salt en l'activitat de l'empresa que es va iniciar fa vint anys.  

Sintu Guasch és el responsable de vendes i màrqueting Texia:

"Es va fer una aposta, que en aquell moment era molt arriscada, que va consistir a desenvolupar una tecnologia pròpia per fer un producte propi i comercialitzar-lo. Un repte gegantí." 

Marcos Guash hi afegeix:

"La gràcia d'aquests productes és que tenen una tecnologia 'seamless', que vol dir sense cosits. El que vam aportar va ser treure l'esglaó del cosit del mig del procés; és l'esglaó en què es necessita més mà d'obra i es deslocalitzen les empreses. 

La gràcia nostra és que amb aquesta tecnologia hem aconseguit no deslocalitzar l'empresa." 

El 80 % dels productes que Texia fabrica a Monistrol de Montserrat s'exporten a l'estranger, especialment al mercat dels Estats Units.

L'empresa és un exemple d'adaptació a una competència asiàtica molt forta en volums, però que deixa l'escletxa dels petits mercats especialitzats. 

Sintu Guasch posa un exemple meridià. "La impressió digital és una tecnologia en què estem invertint per satisfer una necessitat de mercat que és sobretot per a partides més petites", diu. I això els permet trobar un nínxol: 

"De vegades hi ha clients més petits, com hotels o càterings, que volen un producte personalitzat i que amb la tecnologia tradicional d'estampació amb rotativa no arriben al mínim. 

En canvi, amb la tecnologia digital, podem oferir un producte personalitzat amb unes quantitats mínimes molt més reduïdes."  

Texia ocupa un centenar de persones i l'últim any ha tingut un creixement de la facturació del 15 %. 

Una paperera amb 500 anys d'història

El recinte industrial de la fàbrica de paper Pere Valls és a Sant Pere de Riudebitlles, que enfonsa les seves arrels en una tradició de centenars d'anys. Aquí hi ha tres molins, que s'han anat rellevant en la producció des del segle XVI.   

Pere Joan Valls comparteix la gerència de l'empresa amb el seu cosí. Pere Valls és una fàbrica de paper originària del 1527. Es va començar a produir paper en aquest molí fent paper d'estrassa: 

"Això es va fer perquè hi havia uns elements essencials per a la producció de paper. Un era l'energia hidràulica, es necessitava el cabal constant d'un riu en alçada per poder accionar les rodes hidràuliques. Si no, no es podien accionar. 

En aquell moment hi havia divuit molins paperers i avui dia en quedem dos." 

Els cosins Valls conserven a la caixa forta de l'empresa el document redactat per un monjo de Montserrat l'any 1527 en què se'n registra per primer cop l'activitat industrial, que l'any 2027 complirà 500 anys.

Dinou generacions de la família han mantingut el negoci, que va començar fent paper d'estrassa per passar a fer capses de cartró i, ara, dedicar-se a reciclar paper usat. 

A les seves instal·lacions es reciclen cada mes 1.500 tones de paper amb unes tècniques que redueixen el consum d'aigua i fan servir l'energia d'una gran caldera de biomassa. 

Jordi Valls, també gerent de l'empresa, n'explica el procediment: "La primera part consisteix a fer la pasta de paper, es tracta de desfer el material que ens arriba amb aigua per fer la pasta de paper. Després, aquesta pasta passa al segon procés, que és la fabricació de la fulla de paper." 

La fulla de paper neix amarada d'aigua i cal fer tot un procés de premsada i assecat fins a aconseguir un paper enrotllat en bobina per processar-lo. 

L'activitat en aquesta fàbrica és de dia i nit, per amortitzar la maquinària, però descansen el cap de setmana, a diferència de la resta del sector. 

És una empresa familiar amb 47 treballadors, que s'ha construït un espai propi en un mercat de grans jugadors que acaparen les produccions de gran volum, com ara les capses de cartró.  

A la secció de manipulats miren de donar més valor al producte i fer pujar la facturació, que ja arriba als deu milions d'euros. 

Jordi Valls afirma que tenen "un nínxol de mercat que abasta un 60% de la producció, que és el mercat de la bossa de paper, que ha viscut un creixement per l'abandonament de la bossa de plàstic, des de fa quatre o cinc anys, al món de la moda o l'alimentació." 

L'empresa més antiga del sector del suro

L'ull humà encara és el que decideix quins taps s'han de descartar per defectes de forma en la fàbrica JVigas de Palafrugell. És la més antiga d'un poble que concentra aquesta indústria tradicional per la proximitat a la serra de les Gavarres, on creixen les alzines sureres.

Actualment, però, la major part del suro que es processa aquí prové d'Extremadura. 

Enric Vigas és el responsable d'operacions de l'empresa JVigas i n'explica l'origen:

"El fundador, Martí Cama, va començar el 1845. Ell era originari de Palafrugell, però gran part de la seva vida la va passar a França. 

Era una persona molt reconeguda a la societat francesa perquè va inventar el tap gèminus, format per dues peces i que es fa servir en la producció de cava, i estava vinculat a la cambra de comerç de París." 

La família ha aconseguit mantenir l'empresa amb una clara divisió de les funcions dins de l'organització. Actualment, facturen al voltant de set milions d'euros l'any.

És una empresa petita al seu sector, però es distingeix de la resta per la seva inversió en tecnologia que genera coneixement sobre el paper del suro en el procés de producció del vi embotellat. 

"Nosaltres tenim biòlegs, químics, enòlegs", remarca Raül Vigas, gerent de JVigas. "Tenim un laboratori amb dos cromatògrafs, que són aparells que van a buscar deteccions molt baixes. Al final estem parlant de desviacions de percepció sensorial amb uns límits molt baixos, com 10 a la menys 9. Això és com un sucre de cafè dissolt en una piscina olímpica i detectar-ne el sabor", hi afegeix. 

Enric Vigas hi afegeix: "La diferència entre el que es feia abans i el que es fa ara és la generació de valor."

Tenen un laboratori en el qual analitzen un producte "perquè tingui les propietats per portar, a un vi de guarda, les mides correctes de la part sensorial, i també TCA [una molècula que provoca mal gust o olor]. Al final ha de ser un producte que doni garanties al tap." 

Les empreses del suro de Palafrugell s'han concentrat en pocs grups per fer front a la competència dels productors portuguesos, que tenen un gran volum i els prenen vendes. La solució passa també per refermar els punts forts de la manera de fer tradicional.  

Raül Vigas conclou que "nosaltres som petites i mitjanes empreses familiars, però amb un producte molt reconegut de qualitat i unes relacions, perquè som una zona que sempre hem tendit a anar cap a fora, cap al mercat francès. Aquestes relacions, que mantenim avui dia, són les que ens diferencien d'altres països, com Portugal".