El brillant saxofonista i arranjador barceloní ens presenta el que serà el seu primer disc en solitari. Sons pantanosos barrejats amb swing sofisticat. Ecos de Son House i J.B LeNoir, John Laurie o ambients que podrien ambientar textos de Jack Kerouak són la carta de presentació del veterà i versàtil saxofonista.
El pianista gadità ens presenta "Campo de Agramante", el seu últim disc, que amb una formació renovada aprofundeix en el camí musical obert en la seva obra anterior, "Werther en Nueva York". La formació jazzística dels components de la banda i el flamenc com a base continuen sent l'element principal de la seva recepta.
La cantant peruana ens proposa una trobada de músiques arrelades en els orígens afroperuans. Les sonoritats selvàtiques i els paisatges tel·lúrics dels Andes es donen la mà amb uns ambients de textures tribals i xamàniques. Garcia Miró ens serveix aquest còctel tan exòtic amanit amb un regust de flamenc.
Dani Pérez és un dels saxos més actius dins l'escena del rhythm and blues i el rock-and-roll de l'Estat i avui ens presenta les seves últimes composicions. El saxofonista, en aquest seu últim àlbum, "Smart Change", ha fet un gir cap al soul i el funk, sense perdre l'essència del blues.
Personalitat i elegància és la recepta de Rossvelvet, un grup barceloní que acaba d'irrompre amb força en l'escena del pop-jazz. Amb una veu elegant i un embolcall camaleònic, els Rossvelvet ens evoquen diferents universos en qüestió de segons. En la sessió d'avui els sentirem en el vessant més soul, sense deixar enrere el rhythmnblues i el funk.
Al cap de deu anys de carrera, els Astrio continuen investigant i buscant noves fronteres tant en concert com en estudi. El grup ha anat transformant el seu so. Al començament estava més lligat als trios clàssics de Hammmond, i a poc a poc l'han anat actualitzant fins arribar a un estil desvergonyit proper a la música electrònica.
Un quartet liderat per Òscar Machancoses, un pianista, compositor i arranjador polifacètic, que tant hem pogut sentir en formacions de jazz com en composicions per a bandes sonores. Proyecto Abyecto és una banda que es basa en la cultura popular i que s'expressa en un llenguatge pròxim al jazz llatí. El seu so neix amb les premisses de la improvisació i l'espontaneïtat.
Un quintet format a Madrid per cinc músics habituals dins del circuit pop-rock espanyol i que han tocat amb bandes com Tulsa, Russian Red o amb Cristina Rosenvinge. En tres àlbums, els Amigos Imaginarios han creat un llenguatge propi amb unes lletres plenes d'ironia i reflexió i amb un so hereu de Wilco, Neil Young o Lucinda Williams. A punt d'editar el quart treball, "Museo de reproducciones", avui ens porten un repertori en què continuen investigant amb el seu so i el seu lirisme.
Nascuda a Costa Rica, la cantant s'ha passat anys viatjant i descobrint Llatinoamèrica amb la guitarra a l'esquena. Finalment, es va instal·lar i va viure uns anys al sud de Mèxic, on es va capbussar de ple en l'extensa tradició musical d'aquest país i, especialment, dins un gènere en concret, propi de la zona de Veracruz: el "son jarocho". Per configurar el seu repertori, Rosa Sánchez s'inspira en aquest gènere, però també en la cançó d'autor i en la cançó sentimental tan pròpia de tot aquest continent.
Un sextet de Barcelona que s'ha format al voltant de l'òrbita del segell discogràfic Blind Records. Provinents de bandes com Something, Vinodelfin o Sol Lagarto els membres de Santos es van trobar per crear aquest projecte. En la sessió d'avui, el podrem sentir desplegant un repertori propi en què el rock, la psicodèlia i la cançó americana flueixen amb energia.
Avui presenten el seu últim elapé La Banda Municipal del Polo Norte, un llarga durada titulat "Corazón o nada", gravat al Puerto de Santa María amb el productor Paco Loco. Amb poc més d'un mes de vida van telonejar els James, es van erigir en els improvisats portaveus del "pop dur" i van capbussar-se en l'underground de la Barcelona. De les seves cançons destaquen la ironia, la urgència i un sentit de l'humor molt especial.
Aquest quintet és una formació dedicada al soul-jazz, aquesta barreja de ritme i harmonia tan característica de la dècada dels anys 60. L'orgue Hammond és un dels elements clau d'aquest so i en aquesta formació el toca el multiinstrumentista Víctor Puertas, que ja ens ha visitat anteriorment. Els Vermouth Jazz són: Víctor Puertas a la veu i al Hammond, Pau Ruíz a la guitarra, Sergi Franch al saxo, Marc Mena a la trompeta i Raúl Lorenzo a la bateria.
Solà és un dels saxofonistes de referència dins l'escena del jazz a casa nostra. Una de les seves virtuts és l'eclecticisme. Es mou en diferents estils de la música d'arrel negra, sempre amb un so molt personal. En el projecte que ens presenta avui ens ofereix un repertori que passa pel "hard bop", el "second line", certes influències brasileres i fins i tot pessiga uns certs aires "coltranians"...
Llibert Fortuny i Gary Willies afegeixen un nou projecte a la seva ja àmplia trajectòria. Aquest trio ens ofereixen un repertori peculiar en què els elements electrònics es barregen amb els del jazz, i aconsegueix noves maneres d'expressió. En la sessió que segueix, veureu un Llibert carregat d'efectes analògics i digitals, que donen com a fruit un deliri sonor molt ben acompanyat rítmicament per Willis i Davis Gómez.
Cinc veus, cinc instrumentistes que són un reflex del panorama actual barceloní. Partint de les composicions del trombonista Tom Johnson, els Shark es deixen anar en una improvisació explosiva, que sorprèn i et convida a vibrar amb el seu "groove". En la gravació d'avui podrem gaudir del seu so sòlid, fluid, delicat i alhora punyent.
Baleriola és un guitarrista veterà que fa més de quatre dècades que fa música. La seva versatilitat l'ha convertit en un músic sense complexos, fresc i espontani. Després del seu darrer àlbum, "Jazz-Rock Trio", el guitarrista ens presenta el seu nou material amb accent de blues.
Una de les formacions de funk més representatives d'Europa. De totes maneres, el quintet no es conforma a ser una banda de gènere i el seu so és una barreja de rock, funk, psicodèlia i jazz. Phat Fred són coneguts especialment pel seu directe, en què es deixen anar en el deliri i la improvisació creant el que ells en diuen punk-funk.