Anar a la navegació principalAnar al contingut
El Somorrostro torna a la Barceloneta, com havia demanat una protagonista del documental "Barraques. La ciutat oblidada"
El dia 23 de març es va fer l'acte de descoberta d'una placa amb el nom de "Platja del Somorrostro. Barri de barraques (c. 1875 - 1966)". D'aquesta manera
25/03/2011 - 15.08 Actualitzat 27/02/2020 - 11.02
El dia 23 de març es va fer l'acte de descoberta d'una placa amb el nom de "Platja del Somorrostro. Barri de barraques (c. 1875 - 1966)". D'aquesta manera es fa visible la recuperació del nom de Somorrostro per a un tram de la platja de Barcelona, entre l'hospital del Mar i el moll de la Marina. El nom és oficial després de ser aprovat per la Ponència del Nomenclàtor i el districte de Ciutat Vella i de la signatura del decret per l'alcalde. Jordi Hereu va presidir l'acte i Julia Aceituno va descobrir la placa. Entre el públic hi havia moltes persones que van viure als diversos barris de barraques de Barcelona, que hi van treballar com a voluntaris i assistents socials i també molts dels que han donat suport a la petició ciutadana que ho ha fet possible.
La recuperació del nom que havia tingut la platja durant més d'un segle té el seu origen en el testimoni de Julia Aceituno al final del reportatge "Barraques. L'altra ciutat" del 30 minuts i del documental del Sense ficció "Barraques. La ciutat oblidada", dels reporters Sara Grimal i Alonso Carnicer. Julia Aceituno expressava la satisfacció de viure finalment en un habitatge digne després d'haver passat molts anys en el barri de barraques del Somorrostro i després en un dels molts habitatges de mala qualitat i amb greus dèficits que es van construir a la perifèria de Barcelona per resoldre el problema del barraquisme a la ciutat. Caminant amb el seu germà per la platja, prop del Port Olímpic, lamentava que s'hagués perdut completament la memòria del barri del Somorrostro, on unes 15.000 persones malvivien, cap a l'any 1954, en 2.400 fràgils barraques, entre les fàbriques i el mar, i també el dels anys del barraquisme a Barcelona, una experiència compartida per unes 100.000 persones que van arribar a representar un 7 per cent de la població de la ciutat.
Al final del Sense ficció la Julia deia això:
Julia Aceituno: "No quieren recordar que aquí estuvo el Somorrostro. Pues estuvo. Y estuvo bastantes años, de penuria, de dolor...
José Aceituno: "No, no hay ni un letrero que ponga Somorrostro¿"
Julia Aceituno: "Lo que echo en falta es que hay carteles que pone: 'Avenida Icaria', 'Bogatell'¿ ¿Y el Somorrostro, dónde lo han dejado? Porque allí estuvo el Somorrostro. Quieran o no quieran, estuvo allí el Somorrostro. Que pasamos mucha necesidad, mucha miseria, aguantamos mucho. Yo voy a escribir una carta al Ayuntamiento y se lo voy a solicitar, que pongan que allí estuvo el Somorrostro. Porque es como un homenaje para todos los que vivimos allí. No ya por nosotros, sino por todos. Porque nos lo merecemos, creo yo."
Més informació al 3cat24.cat
Accés a la nota de premsa sencera en PDF
La Julia expressava la mateixa idea que altres protagonistes del documental: hi havia hagut la voluntat d'amagar o d'oblidar una part de la història de Barcelona. Les seves paraules van tenir un gran ressò: una allau de comentaris i molts articles a la premsa que s'identificaven amb una demanda que tothom trobava que era de justícia. Els autors del documental, juntament amb historiadors i representants del món veïnal, van elaborar una petició que va rebre el suport de 81 entitats socials, cíviques i culturals, i de més de 800 persones d'àmbits molt diversos. Proposava la recuperació del nom de la platja on des de la dècada del 1870 al 1879 hi era present el nom de Somorrostro, i també la col·locació de fites en diversos punts de la ciutat allà on van estar els principals barris de barraques.
La comissió ciutadana per a la recuperació de la memòria dels barris de barraques de Barcelona va traslladar la petició a l'Ajuntament de la ciutat, que ha acceptat totes dues propostes. El passat 23 de març es va fer realitat la primera amb la descoberta de la placa.
Aviat, a la platja del Somorrostro hi haurà també un monòlit en record dels habitants del barri de barraques, que el juny del 1966 va ser enderrocat a corre-cuita perquè s'havia de fer unes maniobres navals amb presència del dictador Francisco Franco, i els 3.000 habitants que hi havia en aquell moment van ser traslladats a barracons provisionals i als polígons de Sant Roc i de La Pau. Hi haurà tres monòlits més a la ciutat: a la muntanya de Montjuïc, on les barraques van arribar a tenir uns 30.000 habitants; al turó de la Rovira, on s'han rehabilitat la bateria antiaèria i les restes de les barraques per formar un espai patrimonial, i a la ronda de Sant Martí, on va haver-hi el barri de la Perona. També hi haurà unes fites per senyalitzar els llocs on hi havia altres barris de barraques importants, com el Camp de la Bota, Can Tunis, les barraques de la Diagonal i sis nuclis més.
L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va dir: "Us volem reconèixer i us volem expressar l'agraïment per haver protagonitzat una etapa de la nostra història i volem agrair a totes les persones que esteu aquí, que heu fet possible aquest petit gran acte, perquè avui el que fem és l'inici d'un procés de recuperació de la memòria i un acte de justícia.
La recuperació del nom que havia tingut la platja durant més d'un segle té el seu origen en el testimoni de Julia Aceituno al final del reportatge "Barraques. L'altra ciutat" del 30 minuts i del documental del Sense ficció "Barraques. La ciutat oblidada", dels reporters Sara Grimal i Alonso Carnicer. Julia Aceituno expressava la satisfacció de viure finalment en un habitatge digne després d'haver passat molts anys en el barri de barraques del Somorrostro i després en un dels molts habitatges de mala qualitat i amb greus dèficits que es van construir a la perifèria de Barcelona per resoldre el problema del barraquisme a la ciutat. Caminant amb el seu germà per la platja, prop del Port Olímpic, lamentava que s'hagués perdut completament la memòria del barri del Somorrostro, on unes 15.000 persones malvivien, cap a l'any 1954, en 2.400 fràgils barraques, entre les fàbriques i el mar, i també el dels anys del barraquisme a Barcelona, una experiència compartida per unes 100.000 persones que van arribar a representar un 7 per cent de la població de la ciutat.
Al final del Sense ficció la Julia deia això:
Julia Aceituno: "No quieren recordar que aquí estuvo el Somorrostro. Pues estuvo. Y estuvo bastantes años, de penuria, de dolor...
José Aceituno: "No, no hay ni un letrero que ponga Somorrostro¿"
Julia Aceituno: "Lo que echo en falta es que hay carteles que pone: 'Avenida Icaria', 'Bogatell'¿ ¿Y el Somorrostro, dónde lo han dejado? Porque allí estuvo el Somorrostro. Quieran o no quieran, estuvo allí el Somorrostro. Que pasamos mucha necesidad, mucha miseria, aguantamos mucho. Yo voy a escribir una carta al Ayuntamiento y se lo voy a solicitar, que pongan que allí estuvo el Somorrostro. Porque es como un homenaje para todos los que vivimos allí. No ya por nosotros, sino por todos. Porque nos lo merecemos, creo yo."
Més informació al 3cat24.cat
Accés a la nota de premsa sencera en PDF
La Julia expressava la mateixa idea que altres protagonistes del documental: hi havia hagut la voluntat d'amagar o d'oblidar una part de la història de Barcelona. Les seves paraules van tenir un gran ressò: una allau de comentaris i molts articles a la premsa que s'identificaven amb una demanda que tothom trobava que era de justícia. Els autors del documental, juntament amb historiadors i representants del món veïnal, van elaborar una petició que va rebre el suport de 81 entitats socials, cíviques i culturals, i de més de 800 persones d'àmbits molt diversos. Proposava la recuperació del nom de la platja on des de la dècada del 1870 al 1879 hi era present el nom de Somorrostro, i també la col·locació de fites en diversos punts de la ciutat allà on van estar els principals barris de barraques.
La comissió ciutadana per a la recuperació de la memòria dels barris de barraques de Barcelona va traslladar la petició a l'Ajuntament de la ciutat, que ha acceptat totes dues propostes. El passat 23 de març es va fer realitat la primera amb la descoberta de la placa.
Aviat, a la platja del Somorrostro hi haurà també un monòlit en record dels habitants del barri de barraques, que el juny del 1966 va ser enderrocat a corre-cuita perquè s'havia de fer unes maniobres navals amb presència del dictador Francisco Franco, i els 3.000 habitants que hi havia en aquell moment van ser traslladats a barracons provisionals i als polígons de Sant Roc i de La Pau. Hi haurà tres monòlits més a la ciutat: a la muntanya de Montjuïc, on les barraques van arribar a tenir uns 30.000 habitants; al turó de la Rovira, on s'han rehabilitat la bateria antiaèria i les restes de les barraques per formar un espai patrimonial, i a la ronda de Sant Martí, on va haver-hi el barri de la Perona. També hi haurà unes fites per senyalitzar els llocs on hi havia altres barris de barraques importants, com el Camp de la Bota, Can Tunis, les barraques de la Diagonal i sis nuclis més.
L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va dir: "Us volem reconèixer i us volem expressar l'agraïment per haver protagonitzat una etapa de la nostra història i volem agrair a totes les persones que esteu aquí, que heu fet possible aquest petit gran acte, perquè avui el que fem és l'inici d'un procés de recuperació de la memòria i un acte de justícia.