Final de Lost?

Bé, no penso parlar del final de Lost, però sí de tot el fenomen mediàtic. Avui dilluns molts sabreu que Cuatro ha fet una transmissió simultània del darrer capítol de "Perdidos", després de més de cinc anys i una pila de girs en el guió. Jo no m'he aixecat a les 6:30, he deixat gravant i he pogut veure el desenllaç sense cap mena de presa, però sí que és cert que no he engegat ni la ràdio, ni la televisió, ni l'ordinador, ni Twitter per no haver de menjar-me cap mena de filtració. Catalunya Ràdio ha fet alguna cosa amb el tema, però quan l'anava a buscar a la ràdio a la carta he vist això: "Txelui Moreno, portaveu de l'esquerra abertzale", i he fet clic per escoltar l'entrevista -no m'aixeco massa d'hora :-D -. Ha estat una entrevista fantàstica a un personatge controvertit, és difícil parlar amb qualsevol d'aquest àmbit sabent que encara hi ha morts -res justifica la mort d'una persona-. Segurament el fenomen Lost ha generat en el que portem de dia moltes pàgines web, molts debats oberts a fòrums i moltes i moltes decepcions. Lost és ficció. Segurament l'entrevista d'en Fuentes, aquí, a Espanya o a França ja no interessa a molts. I l'esquerra abertzale és real. La realitat i la ficció, és complicat entendre per què una cosa que no és real genera tantes reflexions i una cosa que no és ficció no és capaç de generar un anàlisi en profunditat i de qualitat tret dels típics insults a fòrums de diaris que no porten enlloc. És una llàstima discutir el decurs de la història quan nosaltres tenim una altra història per canviar. La nostra història.