Corb ("Corvus corax")

Mida: El passeriforme (ocell cantaire) més gran de la nostra fauna, de la mida d'un pollastre.

Hàbitat: Originalment muntanya mitjana i alta, penya-segats, però cada vegada més freqüent en terres baixes i llocs humanitzats.

Identificació: Ocell gros, completament negre, amb un bec molt robust i potent. Es pot confondre amb la cornella, també completament negra però amb el bec menys robust i aspecte més estilitzat. Al vol, la seva cua en forma de cunya és característica, a diferència de la cua de la cornella, que és recta. Força vocal, el seu grall és un ronc "corrc" profund i sonor, així com una sèrie de "corrp corrp corrp" emesos un rere l'altre.

Costums: En el seu hàbitat muntanyós i agrest, fa niu entre les roques dels penya-segats en llocs inaccessibles. És omnívor i menja de tot, incloent-hi sovint la carronya. Quan els voltors, més grossos i forts, comencen a estar tips, els corbs entren a menjar les restes dels animals morts. També freqüenta els abocadors, on pot menjar qualsevol cosa.
Recentment ha colonitzat espais molt humanitzats, com la mateixa ciutat de Barcelona, i es pot veure en alguns llocs que eren impensables fa un temps (p. ex., parc de la Ciutadella). També es veu més sovint prop de la costa. És gregari i en els llocs on és abundant es pot congregar en estols nombrosos.
Els corbs estan entre els animals (no només ocells) més intel·ligents. La seva capacitat de comunicació, resolució de problemes i fabricació d'eines no para de sorprendre els científics.

Distribució: És comú però amb una distribució irregular en tota la Catalunya muntanyosa, més densament en el Prepirineu, i absent principalment a la costa i a la plana.



Vídeo: Jaume Sañé

Més informació al Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya