Perdiu blanca ("Lagopus mutus")

Mida: Similar a una gallina.

Hàbitat: Prats alpins a alta muntanya, per sobre dels 2.100 m d'altitud.

Identificació: Curiosa perdiu de cos robust, completament blanca excepte la cua negra a l'hivern que a la primavera muda a un color críptic marró o gris en totes les parts superiors. Molt difícil de detectar. El reclam és un raspar tosc i també emet un cloqueig de festeig característic.

Costums: Habita els prats alpins a gran alçada, en llocs molt freds, on suporta temperatures molt baixes sense problemes. El seu cos completament blanc a l'hivern que muda a marró-gris durant l'estiu és una curiosa adaptació per passar desapercebuda en el paisatge nevat a l'hivern, mentre que a la primavera-estiu el seu color críptic la camufla a la perfecció entre els prats de muntanya i les roques.
L'àguila daurada i altres predadors són els seus acèrrims enemics i, per tant, ha desenvolupat estratègies per fer-se poc visible en un lloc tan desprotegit com l'alta muntanya. A l'hivern baixa una mica de cota però sempre en zones obertes. El fred no sembla importar-li massa si té aliment.
Com que la primavera arriba tard al seu hàbitat normalment no fa la posta fins el juny. Els polls són nidífugs (és a dir, coberts de plomissol i capaços de caminar des del naixement) i molt críptics per tal de passar desapercebuts davant dels nombrosos predadors potencials.

Distribució: Alta muntanya Pirinenca, per sobre dels límits dels arbres. La població catalana és de només uns 600 exemplars, en retrocés per l'escalfament global que està provocant el retrocés dels hàbitats extremadament freds i nevats que li agraden.



Vídeo: Jaume Sañé


Més informació al Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya