Trencalòs ("Gypaetus barbatus")

Mida: rapinyaire molt gran que amb les ales obertes fa uns 2,5m. d'amplada.

Hàbitat: penya-segats i zones obertes del Pirineu i pre-Pirineu, cada vegada també més present en muntanya mitja rocallosa en altres punts de la meitat nord del país.

Identificació: gran voltor de gran envergadura alar (uns 2,5 m.) però amb ales relativament estretes que el fan semblar més esvelt que els altres voltors o grans àguiles. La cua és llarga i cuneiforme, és a dir, és més allargada al centre amb forma de cunya. Vist de prop, el cap impressiona per les plomes ornamentals al costat del bec que semblen una barba, la carúncula (voltant de l'ull) de color roig viu i l'ull amb l'iris blanc. El cos pot ser pràcticament blanc o de color marró rovellat. El jove és tot ell marronós i va adquirint gradualment durant els seus primers 6 anys de vida l'aspecte definitiu d'adult.

Costums: incapaç de caçar, és un carronyaire que s'alimenta d'animals morts i especialment dels seus ossos. Pot engolir ossos enormes que després digereix ràpidament amb els seus potents àcids gàstrics. Si són massa grans (parlem de tota una columna vertebral d'una vaca, per exemple), se'ls pot endur volant i els deixa caure sobre una superfície dura per trencar-los (d'aquí el seu nom popular).
Patrulla les muntanyes resseguint les carenes a la recerca d'animals morts de forma natural o visita canyets on es deixa bestiar per tal que els carronyaires els eliminin. Un cop satisfeta la gana, pot estar-se moltes hores immòbil en una roca sense fer cap activitat.
Nidifica en penya-segats rocallosos i, com que el seu cicle de cria és molt lent, fa la posta a finals de desembre o gener i els dos sexes coven els ous durant gairebé dos mesos. Generalment pon dos ous però el primer poll que neix mata el segon a cops de bec i acaparant tot el menjar que li porten els adults. Això es coneix com caïnisme. El poll que sobreviu triga encara més de 4 mesos a envolar-se del niu i després encara romandrà setmanes tutelat pels seus pares.
Triguen 6-7 anys a assolir la maduresa sexual i són ocells amb una llarga longevitat, arribant a viure 25-40 anys.

Distribució: Pirineu i pre-Pirineu, més abundant al Pirineu occidental. Les seves poblacions s'han recuperat molt bé de la quasi extinció els anys 1970s. Ara compta amb una població d'uns 60 individus adults a Catalunya que s'estan estenent fora de la seva distribució pirenaica tradicional.



​Vídeo: Jaume Sañé

Més informació al Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya