Voltor comú (Gyps fulvus)

Mida: enorme.

Hàbitat: alta muntanya del Pirineu i Prepirineu, grans penya-segats de roca i prats de muntanya.

Identificació: típic voltor de coll llarg cobert d'un curt plomissol, bec molt potent capaç de perforar la pell de grans mamífers, "collar" de plomes a la base del coll. Dors marró lleonat i parts inferiors blanques. Al vol, la seva gran envergadura de les ales unida a la seva amplada li dóna un aspecte d'ocell molt voluminós. La cua és curta, cosa que permet diferenciar-lo bé del trencalòs.

Costums: carronyaire de bec potent que esquartera les carronyes mentre devora la carn putrefacta amb fruïció, generalment en estols nombrosos que es llencen de cop sobre l'animal mort i poden buidar-lo en poques hores. Amb el seu coll llarg pot introduir el cap fins a l'interior de l'animal per extreure vísceres i altres parts interiors. És agressiu i dominant sobre altres espècies quan està a la carronya.
Se'l pot veure en grups emprenent el vol quan es comencen a formar tèrmiques (aire calent ascendent) a partir de mig matí i llavors comença a desplaçar-se grans distàncies a buscar carronya. S'alimenta d'animals salvatges morts o en els canyets on se li deixen restes de bestiar. La majoria de rapinyaires que veureu als cels del Pirineu seran voltors en aquests desplaçaments.
Freqüenta abocadors de deixalles on ingereix qualsevol cosa comestible que hi trobi. En aquests llocs es pot congregar en grans grups de fins a centenars d'individus. Els atacs a bestiar és un tema controvertit, mai no acabat de demostrar. El cert és que estan molt amatents al moment que pareixen vaques i eugues per menjar les placentes i poden haver-se menjat la cria si ha nascut morta o fins i tot la femella si ha mort durant el part però no s'ha pogut demostrar que hagin contribuït activament a la mort de l'animal.
Com tots els voltors, té un cicle vital de cria molt dilatat que s'inicia a ple hivern i acaba pràcticament a la tardor. Cria en penya-segats de roca, només pon un ou i té una llarga longevitat de 20-35 anys.

Distribució: Pirineu i Prepirineu, especialment l'occidental. Actualment crien milers de parelles de voltor comú a Catalunya. En realitat, hi ha una certa superpoblació cosa que ha fet que es vegin voltors en dispersió (generalment joves de l'any) per moltes altres comarques.



Vídeo: Jaume Sañé

Més informació al Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya