SOCIEDAD DE CONDUEÑOS DE LA MUNTANYA DE TOR

Societat constituïda el juliol de 1896 pels veïns de les tretze cases que aleshores hi havia a Tor. L'objectiu era evitar que la muntanya, molt rica en fusta i pastures, fos declarada comunal i passés a mans de l'Estat. Per protegir els veïns de Tor contra els forasters, els estatuts exigien que es visqués tot l'any a Tor, per ser-ne amo.

Josep Montané, Pepe, un dels cacics de Tor. Va viure en litigi permanent amb Palanca. El 1976 va anar a buscar l'andorrà Ruben Castañer per fer una estació d'esquí a Tor en contra de la voluntat de Palanca.

Sansa va ser declarat amo únic de la muntanya el febrer de 1995 i cinc mesos més tard va ser assassinat.

Jordi Riba, l'altre gran cacic del poble. Ell i Sansa sempre van estar barallats. El 1976, quan Sansa va portar el Ruben a Tor, Palanca va contractar uns llenyataires perquè li fessin de guardaespatlles.

Temut pel seu caràcter feréstec, sempre ha defensat l'aprofitament dels usos tradicionals de la muntanya -fusta i pastures- en contra de les intencions urbanístiques i turístiques de Sansa i Cerdà.

Ruben Castañer Ejarque, un aragonès que es va convertir en un dels primers agents immobiliaris d'Andorra. Impulsor de l'estació d'esquí d'Arinsal, va arribar a Tor de la mà de Sansa i Cerdà amb la intenció de fer-hi unes pistes d'esquí.

Entre tots tres van intentar deixar els altres veïns sense drets a la societat de copropietaris, fet que va provocar un esclat de tensió i violència. Castañer va ser expulsat d'Andorra per violent.

Lázaro Moreno era mosso de Palanca als anys 90. Nascut a Jaén, va arribar a Tor buscant eugues del Pirineu i s'hi va quedar. Es va convertir en l'ombra de Palanca imitant-li fins i tot els tics violents.

Ajuntat amb la filla de la Sisqueta, la Pili, es va autoerigir en defensor dels drets de Palanca a Tor fins que, anys després, ningú sap per què, es van barallar.

Antonio Gil José, pastor, solitari, orfe des dels 7 anys, ple de cicatrius físiques i emocionals. Una pèrit psiquiàtrica va dir que no tenia "capacitat de fabular". Havia viscut temporades a Tor i en el submon de perdularis de la Seu. Testimoni que va acusar Josep Mont i Marli Pinto de ser els autors de l'assassinat de Sansa.

Josep Mont i Marli Pinto, parella de perdularis de la Seu que el juliol de 1995 eren a Tor i que van ser acusats del crim. El desembre de 1996 van ser absolts i sempre van defensar la seva innocència. Ell era de la Seu i ella, brasilera. El Josep Mont ja és mort.

A Tor, "hippy" és sinònim de neorural o de perdut. Gregori era el més veterà, feia molts anys que cada estiu el passava a les bordes de Sansa. Boro i Xavi van ser els qui van trobar el cadàver de Sansa un diumenge que van entrar a casa del mort buscant menjar. Olivella, un jove considerat violent –li deien «l'skin»–, va viure a casa Sansa fins pocs dies abans que trobessin el cadàver.

SERGENT YANES

Sergent de la Guàrdia Civil a les ordres del jutge de Tremp encarregat d'investigar la mort de Sansa. Amb fama de bon home però amb detractors pels seus mètodes com a investigador. Tor va ser un dels seus darrers casos.

BATALLÉ

Contrabandista molt violent que va portar el Mont i la Marli de Tor a la Seu. Primer els va incriminar i després no va anar a declarar. Hi ha gent que diu que "té les mans tacades de sang".

CERDÀ

Francesc Sarroca. El tercer cacic. Més moderat que els altres dos, Cerdà va exercir durant molts anys de president de la Sociedad de Condueños –i de fet legalment encara ho és–. Juntament amb la seva germana, Generosa, sempre va fer pinya amb Sansa i el Ruben contra Palanca.