La globalització i el fet que els ciutadans de Catalunya hem de tenir els mateixos drets que qualsevol ciutada Europeu. Això vol dir tot el que hem somiat d'anys i pans, diguem, del Catalanisme historic, del Nacionalisme historic. Es a dir, hem de tenir dret a la dignitat, a la seguretat, a l'Autonomia, a la lliure actuació de treball. Hem de tindre seguretat que ningu abusi de nosaltres. es a dir, aquest estatut ha de ser una eina que ens faci més justos,més rics i més lliures.
ESCOLTA-HO ARAEl funcionament correcte de tot país passa per tenir unes bones infraestructures que dotin els seus ciutadans de serveis accessible, alhora que connecten tot el territori. Les infraestructures a Catalunya però sòn la font de molts conflictes que sovint no depenen exclusivament del govern de la Generalitat, sinó que van lligats a les decisions del govern de Madrid.
L'Estatut referendat el 18 de juny de 2006 descriu quines són les competències de Catalunya en matèries com la cultura, la llengua i els mitjans de comunicació. El dia a dia d'ençà de l'Estatut de Sau ha confirmat que la realitat sovint conté problemàtiques que s'han de tenir en compte a l'hora de desplegar el marc estatutari.
Un cop aprovat l'Estatut d'autonomia del 1979, Catalunya pateix una reculada considerable en el desplegament de l'autogovern. Un cop d'estat del 23-F i l'aparició de la LOAPA (Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic) crispen l'ambient, a Catalunya. Un cop d'estat, unes eleccions anticipades, una discussió de les corts sobre l'autogovern són en realitat els condicionants del futur, del que encara avui regeix, un autogovern democràtic.
Amb l'arribada de la democracia i el restabliment de la Generalitat de Catalunya s'enceta un periode de lluita parlamentaria. La plana politica del pais treballara en paral·lel a l'elaboració de la Constitució espanyola treballant en l'articulat d'un Estatut per a Catalunya. Una eina que marcarà l'autogovern del país durant gairebe tres dècades.
Quatre anys abans de la mort de Franco, més de 300 persones de tot Catalunya s'organitzen en Assemblea. Provenen de tots els estament socials i seran la llavor de les futures classes dirigents del país. La sessió fundacional tingué lloc a l'església de Sant Agustí el 7 de novembre de 1971, s'acordaren 4 reivindicacions: llibertat, amnistia, restabliment de l'Estatut de 1932 i coordinació amb les forces democràtiques d'altres pobles de l'estat.
Catalunya s'ha fet al llarg de la historia de persones vingudes de tot arreu. És terra de pas i pais de mestizatge. En les decades dels 50, 60 i 70, tindrà un nou repte que assumirà amb Èxit; fer nous catalans dels milers de persones vingudes de la resta de l'estat espanyol, de totes les regions, malgrat tinguessin diferent idioma i valors culturals i simbolics.
L'operació Tarradellas serà un moment clau per el restabliment de les institucions d'autogovern a Catalunya. El president de la Generalitat de Catalunya a l'exili legitimarà amb la seva tornada, el màxim òrgan d'autogovern. Aquesta operació del govern Suarez de Madrid incloïa la decisió dels catalans d'intervenir sobre el seu futur. D'alguna manera, el retorn del president també va promoure l'actualització de l'estatut.L'operació Tarradellas, amb totes les seves vicissituts, activarà el proces democràtic que acabava amb el franquisme.
Després de la guerra civil, Catalunya està arrassada. Els seus drets com a nació són perseguits i prohibits, la seva llengua anul·lada i la llibertat política és inexistent.El país ha quedat desestructural i dividit. Tots els òrgans de govern canvien de mans, la Generalitat ha estat anul·lada, es a dir, a l'exili con tants i tants catalans. Recuperar la lluita per l'autogovern serà una feina dura, dificil i clandestina que no es farà realitat fins que el general Franco mori al llit.
Un alçament militar desencadenarà la revolució i la guerra civil. 3 anys compexos de construcció, il·lusió però tambe de destrucció i violència indiscriminada. Espanya va quedar dividida en dues zones. Els sublevats s'uneixen en un fron que esdebindrà la Falange Española. Tradicionalista i de les jons per damunt de tots ells hi havia un militar, Francisco Franco.
El 1932 el projecte d'estatut redactat a Catalunya torna de Madrid amb notòries correccions. Malgrat tot, l'estat espanyol per fi reconeixia l'autonomia politica de Catalunya, tot i que imposant el seu punt de vista a l'estatut de Núria aprovat a Catalunya. Ha passat un any des que Francesc Macià va proclamar la República catalana. Una República que es va convertir poc després en la Generalitat de Catalunya.