àudios

Durada: 54 min

La globalització i el fet que els ciutadans de Catalunya hem de tenir els mateixos drets que qualsevol ciutada Europeu. Això vol dir tot el que hem somiat d'anys i pans, diguem, del Catalanisme historic, del Nacionalisme historic. Es a dir, hem de tenir dret a la dignitat, a la seguretat, a l'Autonomia, a la lliure actuació de treball. Hem de tindre seguretat que ningu abusi de nosaltres. es a dir, aquest estatut ha de ser una eina que ens faci més justos,més rics i més lliures.

Durada: 54 min

La projecció exterior de Catalunya.

Durada: 54 min

El treball a Catalunya

Durada: 53 min

El finançament, l'acord econòmic amb l'Estat i les dificultats pel seu control des de finals del segle XIX i des de l'aparició del catalanisme polític.

Durada: 54 min

Moltes vegades quan parlem de territori, la gent té la consideració de que Catalunya té un cap massa gran per a un cos tan petit. És a dir, l'impacte de Barcelona i tot el seu entorn, el que se'n diu area metropolitana.

Durada: 55 min

El funcionament correcte de tot país passa per tenir unes bones infraestructures que dotin els seus ciutadans de serveis accessible, alhora que connecten tot el territori. Les infraestructures a Catalunya però sòn la font de molts conflictes que sovint no depenen exclusivament del govern de la Generalitat, sinó que van lligats a les decisions del govern de Madrid.

Durada: 54 min

L'Estatut referendat el 18 de juny de 2006 descriu quines són les competències de Catalunya en matèries com la cultura, la llengua i els mitjans de comunicació. El dia a dia d'ençà de l'Estatut de Sau ha confirmat que la realitat sovint conté problemàtiques que s'han de tenir en compte a l'hora de desplegar el marc estatutari.

Durada: 55 min

L'1 de gener de 1986 Espanya i Portugal passen a formar part de la Unió Europea que tindrà 12 membres. Encara en un marc de jove democràcia l'estat espanyol sota signa la seva entrada a Europa, la qual cosa implica tot un seguit de canvis econòmics.

Durada: 54 min

Un cop aprovat l'Estatut d'autonomia del 1979, Catalunya pateix una reculada considerable en el desplegament de l'autogovern. Un cop d'estat del 23-F i l'aparició de la LOAPA (Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic) crispen l'ambient, a Catalunya. Un cop d'estat, unes eleccions anticipades, una discussió de les corts sobre l'autogovern són en realitat els condicionants del futur, del que encara avui regeix, un autogovern democràtic.

Durada: 53 min

El Tinent Coronel Antonio Tejero que va segrestar el Congres dels Diputats amb la intencio de tornar cap el model dictatorial el 23 febrer de 1981.

Durada: 54 min

Amb l'arribada de la democracia i el restabliment de la Generalitat de Catalunya s'enceta un periode de lluita parlamentaria. La plana politica del pais treballara en paral·lel a l'elaboració de la Constitució espanyola treballant en l'articulat d'un Estatut per a Catalunya. Una eina que marcarà l'autogovern del país durant gairebe tres dècades.

Durada: 52 min

Quatre anys abans de la mort de Franco, més de 300 persones de tot Catalunya s'organitzen en Assemblea. Provenen de tots els estament socials i seran la llavor de les futures classes dirigents del país. La sessió fundacional tingué lloc a l'església de Sant Agustí el 7 de novembre de 1971, s'acordaren 4 reivindicacions: llibertat, amnistia, restabliment de l'Estatut de 1932 i coordinació amb les forces democràtiques d'altres pobles de l'estat.

Durada: 56 min

Catalunya s'ha fet al llarg de la historia de persones vingudes de tot arreu. És terra de pas i pais de mestizatge. En les decades dels 50, 60 i 70, tindrà un nou repte que assumirà amb Èxit; fer nous catalans dels milers de persones vingudes de la resta de l'estat espanyol, de totes les regions, malgrat tinguessin diferent idioma i valors culturals i simbolics.

Durada: 51 min

L'operació Tarradellas serà un moment clau per el restabliment de les institucions d'autogovern a Catalunya. El president de la Generalitat de Catalunya a l'exili legitimarà amb la seva tornada, el màxim òrgan d'autogovern. Aquesta operació del govern Suarez de Madrid incloïa la decisió dels catalans d'intervenir sobre el seu futur. D'alguna manera, el retorn del president també va promoure l'actualització de l'estatut.L'operació Tarradellas, amb totes les seves vicissituts, activarà el proces democràtic que acabava amb el franquisme.

Durada: 53 min

Després de la guerra civil, Catalunya està arrassada. Els seus drets com a nació són perseguits i prohibits, la seva llengua anul·lada i la llibertat política és inexistent.El país ha quedat desestructural i dividit. Tots els òrgans de govern canvien de mans, la Generalitat ha estat anul·lada, es a dir, a l'exili con tants i tants catalans. Recuperar la lluita per l'autogovern serà una feina dura, dificil i clandestina que no es farà realitat fins que el general Franco mori al llit.

Durada: 54 min

Un alçament militar desencadenarà la revolució i la guerra civil. 3 anys compexos de construcció, il·lusió però tambe de destrucció i violència indiscriminada. Espanya va quedar dividida en dues zones. Els sublevats s'uneixen en un fron que esdebindrà la Falange Española. Tradicionalista i de les jons per damunt de tots ells hi havia un militar, Francisco Franco.

Durada: 54 min

El 1932 el projecte d'estatut redactat a Catalunya torna de Madrid amb notòries correccions. Malgrat tot, l'estat espanyol per fi reconeixia l'autonomia politica de Catalunya, tot i que imposant el seu punt de vista a l'estatut de Núria aprovat a Catalunya. Ha passat un any des que Francesc Macià va proclamar la República catalana. Una República que es va convertir poc després en la Generalitat de Catalunya.

Durada: 53 min

L'estatut de 1931 és el primer que, com a tal, viatja cap a Madrid per constituir-se en el text base de l'autogovern. És un Estatut subirà que arrenca una gran mobilització popular. La negociació no serà fàcil, sorgeixen molts entrebancs, a més, cal tenir en compte que tot plegat tenia lloc al inici de la Segona República, quan no hi havia encara un Constitució aprovada.

Durada: 56 min

La Constitució provisional de l'Havana és un fet historic poc conegut. És un text agosarat, sobiranista i amb una clara voluntat d'independència. Es redacta a l'exili. La voluntat d'aquells catalans a Cuba era sortir d'una situació de buidor jurídica, sobretot tenint en compte que la vida democràtica havia desaparegut de la nit al diacom a conseqüència del cop militar de Primo de Rivera de l'any 1923.

Durada: 54 min

Catalunya ha viscut, al llarg de la seva historia, 5 intents de redactar un estatut que perfilés l'autogovern del país. El primer va aparèixer a principis del segle XX. Es tractava del projecte d'Estatut de 1919 redactat per l'Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya. Un text breu amb un objectiu clar: enforit els òrgans d'autogovern de Catalunya i definir les seves funcions. Aquest Estatut, sens dubte, marcarà la pauta dels que hauran de venir en el futur.

Durada: 55 min

La primera forma d'institució de govern democratic viscuda a Catalunya té lloc el 1914. Aquell any es funda la Mancomunitat de Catalunya, liderada per Enric Prat de la Riba, membre de la Lliga Regionalista. Prat de la Riba com a president de la Diputació de Barcelona emprèn un projecte de país que unirà les 4 diputacions provincials. Serà una mostra de la capacitat de treball i organizació de Catalunya.

Durada: 55 min

Una de les primeres eines d'autogovern a Catalunya. El segle XX ha estat molt mogut a nivell social, un període en què el moviment obrer s'estructurà a cops de revolta, al mateix temps que s'aconsegueix el primer trionf electoral d'un partit catalanista. La Lliga Regionalista. A partir de 1901 s'encadenen els esdeveniments polítics, però amb el rerafons de la pèrdua de Cuba molt present. Aquí es quan germinarà el nucli del que serà la Solidaritat Catalana.

Durada: 53 min

Una de les primeres eines d'autogovern a Catalunya. Es tracta de les "Bases per a la Constitució Regional Catalana" de 1892, més conegudes com a Bases de Manresa. Un text eleborat per la Unió Catalanista, que tot i que no es va executar, obra la porta als futurs textos que vehicularan l'autogovern a Catalunya.

Durada: 55 min

Memorial de Greuges. Els problemes econòmics de Catalunya, producte de la disminució dels aranzels, l'enfortiment d'un sentiment de catalanitat i d'identitat nacional promogut pels intel·lectuals del pais, el pacte de Tortosa i les propostes de federalisme republicà es fonen, a final del segle XIX, en un text.Es tracta del Memorial de Greuges del 1885, un text que recull tots eld punts de desacord de Catalunya amb Espanya.

Durada: 54 min

Valentí Almirall i la seva proposta per a una estructuració federal de l'estat espanyol i de l'estat català. Parlarem de la tasca conjunta que es va fer en aquest sentit entre els comites federals del Principat, les Illes, el País Valencia i l'Aragó. Una feina coneguda com el Pacte de Tortosa de 1868.

Durada: 54 min

La lluita de Catalunya per l'autogovern no hagués estat possible, sense un important coixí cultural que ajudi a interpretar tot el que passa a la societat. La cultura a Catalunya sempre s'ha fet ressó dels esdeveniments polítics que han fet avançar el país. Però de tots els esdeveniments culturals n'hi ha un especialment destacat per la seva potencia, magnitud i qualitat. La Renaixença cultural.

Durada: 52 min

El segle XIX pel que fa a la politica gira molt al voltant del Carlisme i el Federalisme. Economicament Catalunya millora i la població creix, ara la disposició del catalans es concentra a definir la linia politica a seguir. La discussió d'aquest punts doncs, s'estableix en dues linies: els que prefereixen una tornada als furs i a l'absulotisme i els que miren cap el federalisme, els liberals.

Durada: 54 min

L'assemblea de Catalunya 1795. Avui toca aturar-nos a la gran guerra de finals del segle XVIII. En aquest moment historic, Catalunya gaudeix de certa autonomia, aconsegui per qüestions tàctiques podríem dir, ja que com sempre som la frontera estre Espanya i Europa.

Durada: 54 min

El 1736 es fa una apel·lació a Jordi II d'Anglaterra per recordar-li el pacte de Gènova, pel qual Anglaterra s'havia compromés a fer respectar les constitucions catalanes. Un pacte que els anglesos van trencar quen van firmar el tractat d'Utrch, que significa l'acceptació de la política general europea.

Durada: 54 min

El 1714 és una data que marca el futur de Catalunya fins a l'actualitat. Va portar dues conseqüències: d'una banda l'ocupació militar de Felip V per part de les tropes francocastellanes. Els Borbons havien arribat. D'altra banda, l'arribada de Felip V va significar l'abolició de totes les institucions i òrgans d'autogovern catalans.