Tot s'ha encarit, però què passa amb el meu sou?

El 2021 s'ha tancat amb la taxa d'inflació més alta dels últims 30 anys. S'ha encarit, sobretot, l'energia, i això ha repercutit, en un efecte dòmino, sobre la resta de productes i serveis. Però els salaris no han pujat en la mateixa proporció. De fet, fa 20 anys que cobrem el mateix, si tenim en compte el que ha anat creixent el cost de la vida. L'encariment de l'energia Segons Anna Bayona, professora d'Economia, Finances i Comptabilitat d'Esade, hi ha diferents factors que han contribuït a l'encariment de l'energia. "Els preus energètics estan augmentant a un ritme molt important. Això té a veure amb qüestions geopolítiques: a la Xina hi ha hagut un augment de la demanda de gas liquat. I també meteorològiques: la demanda de gas a Europa va ser molt elevada l'hivern passat a causa del fred i l'oferta de gas es va veure compromesa. A més, durant l'estiu no va fer vent i això va repercutir en la generació d'energies renovables, més barates." El transport s'ha encarit i això ha repercutit sobre els productes bàsics I l'encariment de derivats energètics com el petroli s'ha traduït en preus més cars de la gasolina i el gasoil. Això ha afectat el transport i, per tant, ha implicat un sobrecost en els productes de consum, segons Bayona. " Els preus dels transports, que depenen de l'energia, s'han encarit substancialment i això ha repercutit en altres sectors, com l'alimentació." Els salaris estan estancats Segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, els salaris reals pràcticament no han pujat en dues dècades. Josep Ramon Rovira, cap del Servei d'Estudis, destaca que, si bé els diners que s'ingressen a la nòmina sí que han crescut, si es té en compte la inflació al llarg d'aquests anys, la realitat és que no s'ha guanyat res. "El salari monetari, el que cobres cada mes, ha pujat, però, si deflactes el valor monetari del seu sou, si tens en compte els preus al consum, al llarg del període de 20 anys, els sous estan estancats en termes de capacitat de compra." Estudi de la cambra sobre l'evolució dels salaris També l'economista Miquel Puig, autor del llibre "Els salaris de la ira", considera que Espanya és un país on els treballadors estan mal pagats. "Espanya té una economia que es caracteritza per tenir salaris baixos. La mateixa professió, la mateixa activitat al nord dels Pirineus té uns ingressos salarials significativament més elevats que a Espanya. L'economia espanyola no és tan productiva com la del nord dels Pirineus perquè les coses no s'han fet bé, no s'han fet les inversions correctes." I això, segons Puig, no comporta res de bo ni per als ciutadans ni per a l'economia en general. "Hem de deixar de ser una economia de salaris baixos, perquè això només ens porta a la mediocritat i al fracàs, perquè una economia de salaris baixos està condemnada a no tenir un estat del benestar com Déu mana." Els salaris haurien de pujar com la inflació? La majoria d'experts creuen que no. L'explicació és que la inflació que hi ha ara es considera transitòria i deguda a causes externes a la mateixa economia; com ja hem explicat, per l'encariment de l'energia. Doncs bé, si aquest encariment que es considera temporal es traslladés als salaris, això faria que els preus pugessin més; és el que s'anomena efecte de segona ronda, una espiral de pujades. Per això, Joan Ramon Rovira proposa que a l'hora de parlar d'increments salarials es tinguin en compte altres factors. "La regla que s'hauria de seguir és que els salaris haurien d'augmentar en línia amb la previsió d'inflació del Banc Central Europeu, que és del 2% més l'increment de la productivitat. Suposem que la productivitat creix en un període de 5 anys entre un 0,5 i un 1%, doncs els salaris haurien de pujar entre un 2,5% i un 3%." Els experts recomanen que els salaris no s'apugin d'acord amb la inflació (Shutterstock) Com es poden contenir els preus? La principal eina per contenir els preus són els tipus d'interès, i el Banc Central Europeu és qui els controla. La teoria diu que, si els tipus d'interès pugen, el crèdit és més car, es desincentiva el consum i baixen els preus. I és una decisió que el BCE podria prendre més endavant. De fet, la presidenta de l'autoritat monetària, Cristine Lagarde hi ha deixat la porta oberta. "La inflació probablement continuarà elevada més temps del que preveiem, però baixarà al llarg d'aquest any. Continuarem amatents a les dades i avaluarem amb cautela les previsions d'inflació a mitjà termini. Estem preparats per ajustar tots els nostres instruments." Però alguns economistes defensen que el BCE hauria d'actuar ara. El doctor en Economia Jordi Franch, professor de la UVic, creu que els tipus estan a zero des de fa massa temps i d'una manera artificial. I que això té unes conseqüències econòmiques gravíssimes. Segons Franch, si l'autoritat monetària europea no els revisa a l'alça és per no perjudicar els països que estan més endeutats, com ara Espanya. "No els apuja per les pressions dels seus socis, els estats de la Unió Monetària, que necessiten diner barat per finançar dèficits i deutes descontrolats. El BCE el finança amablement a un interès que és del zero per cent." Mentre que Jordi Galí, doctor en Economia i assessor del Banc Central Europeu i de la Reserva Federal dels Estats Units, alerta que una pujada de tipus pot desencadenar una recessió, i que això encara afectaria més els salaris. "Una revisió a l'alça del tipus d'interès oficial per part del Banc Central Europeu pot arribar a provocar una caiguda de l'activitat econòmica. I això induirà reduccions de salaris i de preus. Si la pujada dels tipus d'interès provoca una recessió, tots estarem d'acord que això no és bo." Als Estats Units s'espera una pujada de tipus aviat Als Estats Units la inflació ha arribat al 7% i es preveu una pujada de tipus al març, quan s'acabi el programa d'incentius a l'economia. El president de la Reserva Federal, Jerome Powell, defensa que la política monetària s'ha d'anar adaptant a la situació. "La junta de la Reserva Feral preveu que aviat serà convenient una pujada de tipus d'interès. El comitè ha acordat mantenir la reducció d'incentius a l'economia per acabar-los del tot al març. En un context de marcada inflació i un mercat laboral molt sòlid, les nostres polítiques s'adapten a un entorn econòmic molt volàtil." Jerome Powell, president de la Reserva Federal dels Estats Units (Reuters / Kevin Dietch) Jordi Galí ho troba justificat perquè la situació als Estats Units és ben diferent de la d'Europa. Els símptomes són els mateixos, inflació, però l'origen de la malaltia no és el mateix. Als Estats Units, la inflació s'ha consolidat i no respon a causes externes a l'economia, sinó internes, principalment el mercat de treball. "Estan en una situació en què el mercat del treball està molt més tensionat que a la zona euro, amb una taxa d'atur molt baixa i una escassetat de mà d'obra que està portant a augments de salaris molt elevats." És cas del Japó, on no hi ha inflació Al Japó fa dècades que els preus no pugen ni baixen, no hi ha inflació, i el banc central del país no té marge de maniobra. Els tipus d'interès estan a zero i, per tant, no els pot abaixar perquè pugin els preus. Així que l'economia i els ciutadans conviuen amb aquesta estabilitat. Jorge Calvo viu al Japó des de fa anys, és vicedegà de l'escola de negocis Globis Business School i explica que viure sense inflació et permet planificar ingresos, despeses i estalvi, i no haver-te de preocupar per si t'apugen el lloguer o s'encareixen els aliments. "Saps el que guanyaràs cada any i el que pots estalviar. Això permet planificar. Les famílies tenen un llibre que compren cada any per planificar les compres i els estalvis. Dona una estabilitat que ells anomenen 'wa', paraula que significa 'harmonia', a partir de la qual l'emperador ha donat nom a la seva era." L'emperador del Japó, Naruhito, ha posat el nom de "reiwa" a la seva era (Reuters) Però no tot són flors i violes. El fet que no hi hagi inflació també comporta que l'economia estigui estancada, no hi ha creixement, i hi ha poca emprenedoria segons l'experiència de Jorge Calvo. "L'economia està adormida, el Japó no creix. El treball és molt estable. Quan un entra en una empresa a treballar és per a tota la vida. Els sous no es negocien i hi ha poc esperit emprenedor. Tot és previsible, saps que, si avui tens mil euros, els tindràs d'aquí cinc anys." Potser el Japó tampoc no és el món ideal, però, si poguéssiu triar, què us quedaríeu?

Tot s'ha encarit, però què passa amb el meu sou?

Els preus es van disparar un 6,1% l'any 2021. Tot ha pujat excepte els salaris, que estan estancats