Transformació dels patis escolars, més enllà del joc

Cada vegada són més les escoles que aposten per transformar els patis. L'objectiu és integrar aquests espais al projecte educatiu del centre i que tinguin entitat pròpia, més enllà de l'esbarjo. El redisseny d'aquests espais busca que siguin singulars, més amables i integradors; també que siguin oberts a l'entorn i puguin funcionar com a espais comunitaris fora de l'horari lectiu, i també que es converteixin en refugis climàtics en un context de ciutats densificades. Jugar amb sorra o enfilar-se, les activitats preferides (Catalunya Ràdio / Sara Cañete) Sorra en comptes de ciment, i espais d'ombra L'escola 30 passos, al districte de Sant Andreu de Barcelona, va néixer fa sis anys amb un pati singular que trenca totes les convencions. Aquí mai han tingut ciment ni pista esportiva i no s'hi juga amb pilota. En canvi, l'espai està esquitxat d'infraestructures de fusta que busquen generar espais d'ombra. També tenen un hort i hi han construït dues cúpules. Una d'elles és de vímet natural i canvia amb les estacions de l'any. Ho explica l'Abigail Màrquez, cap d'estudis de l'escola 30 passos: "Quan vam començar només teníem infants de tres anys i vam pensar què necessitaven ells. No necessitaven una pista ni ciment, sinó espais en contacte amb elements naturals, perquè són infants de ciutat" I afegeix que aquest disseny també responia a un canvi de mirada: "La nostra idea no era que fos un espai d'esbarjo, sinó un espai educatiu. El fet de trobar-se una vespa, una formiga o una marieta afavoreix l'observació, el fer-se preguntes, coses que després pots traslladar a l'aula" L'escola ha buscat solucions per generar espais d'ombra (Catalunya Ràdio / Sara Cañete) Sense pilota a l'hora del pati Aquesta filosofia sobre l'objectiu i el disseny d'aquest espai és compartit per les famílies, que s'organitzen per tenir cura de l'espai i han estat determinants per tirar endavant projectes com l'hort o l'hotel d'insectes. Els alumnes de l'escola han anat creixent i el pati s'ha anat adaptant també a les seves necessitats, però amb la distribució que tenen de l'espai, no hi ha lloc per jugar a pilota. Un fet que, com reconeix la direcció del centre, no tots els alumnes porten bé: "Hi ha infants que ho demanen perquè els agradaria poder jugar a pilota. Però crec que també han entès que els espais que tenim al pati no estan preparant per aquest joc expansiu que volen fer" Mamen Artero és arquitecta i cofundadora d'El Globus Vermell. Ha col·laborat amb diversos centres educatius per ajudar-los a repensar i redissenyar espais de pati. Un canvi de mirada que no te per què implicar prohibicions: "Si tens una pista, hi és. És sa que una pista pugui conviure amb un jardí o amb un espai més domesticat. El que passa amb les pistes o els espais pavimentats és que quan no hi ha una altra opció apareix el problema". Coherència entre l'espai interior i exterior del centre (Catalunya Ràdio / Sara Cañete) Espai comunitaris més enllà de l'horari lectiu I veu els patis més convencionals i uniformes que ara s'estan transformant com una oportunitat per renaturalitzar espais i fer vida en comunitat: "Si em preguntes per on es comença a transformar un pati, primer hi ha la necessitat, però després s'hauria de veure quins agents s'han de tenir en compte per parlar sobre el tema. Perquè els patis són espais privilegiats de la ciutat, estan enmig d'espais construïts molt densificats, i són una oportunitat per als barris".

Transformació dels patis escolars, més enllà del joc

Els centres busquen convertir aquests espais d'esbarjo en entorns més naturalitzats, que fomentin la coeducació i estiguin oberts a la comunitat