Traves a l'empadronament: 16 síndics recullen queixes els últims tres anys

Fins a setze sindicatures locals de Catalunya han rebut queixes en els darrers tres anys per obstacles en l'empadronament als seus municipis. Així ho confirma el Fòrum Local de Síndics a "El matí de Catalunya Ràdio". Els síndics que han rebut reclamacions durant aquest període són Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sabadell, Terrassa, Vic, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi de Llobregat, Cornellà, Manlleu, Mataró, Mollet, Rubí, Salt, Girona i Vilafranca del Penedès. A Catalunya hi ha un total de 44 síndics locals i, per tant, un terç del total han rebut queixes. Hi ha municipis que no compten amb la figura de síndic on també s'ha denunciat el dret a l'empadronament, com Ripoll. La síndica de greuges de Catalunya ha reobert fa poc una investigació sobre les vulneracions en l'accés al padró al conjunt del país. Burocràcia i directrius polítiques El director del Fòrum de Síndics Locals, Francesc Mateu, detalla que entre les causes que serveixen per explicar els obstacles en l'empadronament hi ha les traves burocràtiques. "Alguns municipis demanen tràmits que no són necessaris", detalla. D'altra banda, també assenyala traves causades per directrius polítiques. "Hi ha ajuntaments que instrumentalitzen una eina administrativa per generar divisió i racisme." Segons Mateu, hi ha municipis que "en fan bandera". D'altres, diu, actuen en "silenci" instrumentalitzant el padró amb l'objectiu de "regular" la immigració al seu municipi. "En els dos casos es vulneren els drets de persones vulnerables", afirma. En la majoria de casos, les traves afecten persones en situació d'exclusió o migrants. El director del Fòrum explica que, un cop es reben les queixes, els síndics es posen en contacte amb els respectius ajuntaments. "La majoria de vegades es troba una solució, sobretot en els municipis més petits", explica Mateu. Des del Fòrum valoren que la tasca dels síndics ha contribuït a fer disminuir la quantitat de queixes, però les queixes continuen arribant. Accés a serveis bàsics La llei obliga els ajuntaments a garantir l'empadronament de totes les persones que viuen en un municipi. D'una banda, això permet disposar d'una radiografia tan acurada com sigui possible del volum de veïns que hi habiten, la qual cosa permet dimensionar les polítiques públiques. D'altra banda, l'empadronament és la porta d'accés a molts serveis bàsics, com per exemple l'atenció sanitària, l'educació o els serveis socials. La llei obliga a empadronar a tothom, encara que no disposi d'un contracte de lloguer o no pugui acreditar ser propietari d'un habitatge. Tothom que viu en un poble i ciutat té dret a empadronar-se, encara que estigui en situació de sense llar. Aquest és el cas del José, que va intentar empadronar-se a Barcelona mentre vivia al carrer. "El que has de fer és anar a serveis socials i explicar la situació. Però en aquest cas no em van atendre", explicava a finals del 2023. "El matí de Catalunya Ràdio" ja va explicar les queixes per traves a l'empadronament a Barcelona. L'Ajuntament i les entitats han creat un grup de treball per recollir possibles incidències i estudiar millores del sistema. Fins ara s'han fet dues reunions, segons confirmen fonts municipals. Les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), que han denunciat reiteradament vulneracions al conjunt del país, reclamen als municipis que garanteixin l'empadronament i insisteixen en les conseqüències que impliquen les traves per a les persones més vulnerables. "El dret a la sanitat i a l'educació són primordials", diu el representant d'ECAS, Lluís Puigdemont. "L'administració hauria de garantir que tothom és tractat en igualtat de condicions, segons preveu la llei", conclou.

Traves a l'empadronament: 16 síndics recullen queixes els últims tres anys

El Fòrum de Síndics denuncia impediments burocràtics i també directrius polítiques que afecten persones migrades