Traves de l'Ajuntament de Barcelona per empadronar persones vulnerables

La Sindicatura de Greuges de Barcelona té constància de desenes de casos en què l'Ajuntament ha obstaculitzat l'empadronament a la ciutat, segons ha avançat "El matí de Catalunya Ràdio". Diverses entitats han reunit denúncies de testimonis que expliquen com s'han trobat en aquesta situació. Tots tenen un denominador comú, són persones vulnerables que viuen al carrer, en infrahabitatges o que no poden acreditar el domicili on viuen.

Fins ara, l'Ajuntament de Barcelona facilitava de manera gairebé immediata l'empadronament en aquests casos. És el que es coneix com a empadronament actiu sense domicili fix, en què el consistori registra les persones en seus de serveis socials per donar-les d'alta al padró. El motiu és que l'empadronament és la porta d'accés a molts drets bàsics, com ara la salut o els serveis socials.

Mesos d'espera

Ara, però, les entitats denuncien que hi ha hagut un canvi. El padró sense domicili fix no és immediat, i depèn d'una cita presencial a diferents serveis d'atenció social municipals que, en alguns casos, tarda mesos a arribar. "Ens hem trobat amb desenes de persones en aquesta situació", explica Felipe Urrutia, tècnic de l'entitat CEPAIM. L'organització treballa amb persones en situació d'infrahabitatge i assenyalen que van tenir constància de la situació a principis d'estiu.

"Creiem que és una qüestió de voluntat política que coincideix amb la sortida de Colau i l'entrada de Collboni"

Arrels Fundació també s'ha trobat amb casos d'aquestes característiques. "Els municipis estan obligats a empadronar tothom que visqui al municipi", recorda Beatriz Fernández, cap de l'equip jurídic, que alerta de les conseqüències que té per a les persones a qui es denega aquest dret.

Es genera una població invisible a qui es tanca la porta d'accés als drets bàsics

Una de les persones que s'ha trobat en aquesta situació és Josep Castillo. És un home que actualment viu al carrer, és nascut a Girona i fa anys que està establert a Barcelona. Tant ell com Arrels expliquen que se li ha denegat l'opció de l'empadronament actiu. "Fins ara allò lògic era que t'empadronessin, però a mi no em van ni atendre. Per poder accedir a les ajudes, has d'estar empadronat", explica.

Fonts municipals neguen que hi hagi un canvi de directrius en l'empadronament de persones vulnerables. Concreten, això sí, que l'Ajuntament està incrementant les inspeccions per comprovar que els demandants visquin efectivament a Barcelona.

Les mateixes fonts expliquen també que el consistori està "en converses" amb altres ajuntaments de l'àrea metropolitana. "Alguns dels casos que arriben a la ciutat són en realitat d'altres municipis de l'entorn" diuen.

El padró, una obligació legal

Barcelona no és l'únic municipi on s'han recollit queixes per dificultar l'accés al padró. De fet, al maig diverses entitats socials denunciaven que una trentena de municipis vulneraven aquest dret. L'empadronament és una obligació legal per als ajuntaments, encara que la persona no disposi d'un domicili fix o no pugui acreditar on viu.

A Catalunya fins i tot hi ha precedents judicials de municipis que han hagut de fer marxa enrere en la seva intenció de no empadronar veïns sense domicili fix. En una sentència pionera, el 2022 un jutjat obligava l'Ajuntament de Premià a respectar la llei, després que el consistori aprovés una moció per restringir el padró a aquelles persones que tinguessin un contracte de lloguer o un títol de propietat.