Tres autors per perdre-li la por a la poesia

La poesia és un gènere literari particular. Qui és lector de poesia la defensa i en gaudeix per damunt de tot. En canvi, qui no hi està avesat, sovint diu que no hi entén. La poesia és com l'art. No cal entendre-hi. No cal que te l'expliquin. Si te l'han d'explicar, vol dir que no t'ha tocat el cor. Llegeix-ne, atreveix-te. Quan sentis que el poeta escriu per a tu, quan pensis que has vist el seu interior, en realitat estaràs veient el teu.

Fidels a aquestes premisses, a les recomanacions de la setmana del "Ciutat Maragda", la llibreria El Cucut ens descobreix no tres llibres, sinó tres poetes que us faran veure la poesia amb uns altres ulls.

Montserrat Abelló i Soler (1918-2014)
Montserrat Abelló publica per primera vegada a l'edat de quaranta-cinc anys. Un dels primers poemes de la llarga producció literària que ens ha deixat el dedica al seu fill petit, nascut a l'exili amb síndrome de Down. Diu així:

Ets tendre,
estàs malalt.
Confons el negre amb el blanc.
I em pregunto per què.
Per què jo
no et puc aclarir aquest enigma, 
si duus la meva sang. 

Del poemari Vida diària. Montserrat Abelló 1963

Joan Margarit (1938-2021)
Fa només un mes que ha mort Joan Margarit, un dels poetes més llegits i apreciats pels lectors. La mort és molt present en tota la seva obra. De petit va veure morir la seva germana de meningitis i ha sobreviscut a dues filles. Però serà en el proper poemari, encara no publicat en el moment d'escriure aquest article, on Joan Margarit reflexiona serenament sobre la seva pròpia mort. 

Per gentilesa de Proa Edicions, podem transcriure una de les poesies que  forma part d'Animal de bosc.

Ens protegeix i guarda el que hem sigut.
Allò que mai no trobarà ningú:
sostres on hem deixat mirades de dolor,
veus que han quedat, callades, en els murs.
La casa organitza el seu futur oblit.
De sobte, un corrent d'aire i una porta
que es tanca amb un cop sec com un avís.
Cadascú és casa seva, la que s'ha construït.
I que, al final, es buida.

La casa. Del poemari Animal de bosc. Joan Margarit 2021

rupi kaur (1992)

rupi kaur neix l'any 1992 i no escrivim el seu nom en minúscules per error. Així és com ella signa i escriu tot el que publica.

Quan tenia vint-i-un anys, va autopublicar el seu primer llibre, "Milk and honey", un poemari il·lustrat per ella mateixa.

Bel Olid ha traduït les seves obres al català.

De vegades
t'estimo vol dir
vull estimar-te.

De vegades
t'estimo vol dir
queda't una estona més

De vegades
t'estimo vol dir 
no sé com marxar

De vegades
t'estimo vol dir
no tinc on anar.

Del poemari tot el que em cal ja ho duc a dins. rupi kaur. 2021

En vols més? A la pàgina de "Ciutat Maragda" trobaràs més recomanacions.