Catalunya pateix una sequera sense precedents. Els pantans continuen sota mínims i l'amenaça de més restriccions plana sobre el conjunt del territori. El risc a curt termini és evident i pot anar a pitjor, però no cal esperar més per veure'n les primeres conseqüències: ja hi ha víctimes directes de la manca d'aigua a casa nostra. La biòloga Anna Ramon ens explica on i com es comença a notar aquesta falta de pluges. Amfibis a mig gas La sequera afecta molt especialment els animals que viuen en entorns humits (iStock) En casos de sequera extrema, animals com els gripaus o les granotes es veuen obligats a alentir el seu cicle vital per dosificar els seus recursos. "Entren en un estat de latència esperant que vingui la pluja." Un fenomen que, segons ens explica aquesta especialista, ja s'està donant als nostres paratges, però que tampoc els garanteix una solució definitiva. "Si hi ha menys bassals i aigua dolça, pateixen." Insectes i ocells, "efecte cascada" Hi ha grups d'animals que pateixen conjuntament la falta d'aigua. Aquí els fets són clars: si no hi ha aigua, els insectes, directament, s'assequen. I això no només els posa en perill a ells, sinó a tot l'ecosistema. "Quedar-nos sense insectes vol dir quedar-nos sense el pal de paller de la natura." L'Institut Català d'Ornitologia i el Museu de Ciències Naturals de Granollers han estudiat durant més de dues dècades el comportament d'algunes aus i insectes. Milers de voluntaris hi han participat i han arribat a una mateixa conclusió: la sequera és la principal culpable del declivi de la població d'ocells i papallones a Catalunya. "Les papallones, quan són orugues, s'assequen. I els ocells, si en temporada de cria no troben insectes, posen en perill la supervivència dels polls. És un efecte cascada." Boscos en perill de mort massiva Els arbres amb falta d'aigua acceleren la caiguda o transformació de les fulles (CREAF / Mireia Banqué) Algunes espècies vegetals ja estan acostumades a viure sense aigua durant tota la temporada d'estiu. La sequera és un element típic el nostre clima mediterrani.  "No tenim càctus, però sí arbres campions de l'estalvi d'aigua, que han evolucionat amb aquest objectiu." És el cas de les alzines, amb fulles dures i protegides amb cera per una banda i pèl per l'altra, cosa que els ajuda a retenir la humitat. Arbres com els roures, en canvi, opten per una solució més dràstica: si els falta aigua, fan caure les fulles. Per això, últimament, veiem boscos amb colors de tardor avançada quan encara som a l'estiu.  "El problema és que, sense fulla, s'estalvien aigua, però no poden fer la fotosíntesi. Així que la sequera mata més arbres de gana que no pas de set." Roures i alzines es poden recuperar amb la pluja, poden rebrotar. Uns altres, com els pins, suporten molt bé la sequera, però tenen un límit: "Si els veiem marrons ja no rebroten, no poden sortir d'aquest estat, no hi ha marxa enrere, estan morts per sempre", apunta la biòloga. I adverteix: "Podem acabar veient morts massives d'arbres per culpa de la sequera. Igual que ens preocupem pels incendis, ens hem de preocupar per la mort d'aquests boscos per culpa de la falta d'aigua."