De nou, una proposta programada dins del Festival de Músiques Disperses de Lleida. Psicodèlia tropical amb essència veneçolana, operant des d'Holanda.
ESCOLTA-HO ARAEncetem un nou "Ukelele" a propòsit d'un festival de "world music" celebrat aquest mes de juny, i d'un dels grups que hi han estat programats. Ens referim al "Desfolca't": una trobada musical amb més de vint anys de trajectòria a Calaf, a l'Anoia. Dins del cartell, hi hem trobat un grup ja veterà i expert en això que anomenem "mestissatge": Moussu T et lei Jovents. Lletres principalment en occità, guitarres molts properes al rock, i elements de la cultura criolla i del blues: amb aquesta fórmula, la banda Moussu T et lei Jovents fa més d'una dècada que mouen l'escena de la "world music" i guanyen seguidors.
A l'"Ukelele" ens desplacem cap a terres valencianes, per destacar un projecte que posa en escena la relació entre les cançons populars d'aquesta zona i les arrels de més al sud. El músic valencià Josep Aparicio, Apa, ha rebuscat l'origen comú de bona part de les cançons tradicionals valencianes i el flamenc. D'aquí n'ha sortit el projecte "Flamencianes".
Parlem del que podríem dir un macrogènere, o un estil d'estils. El nom: Electropikal. L'excusa per parlar-ne: un festival que porta el mateix nom i que omple la sala Apolo de Barcelona. Però més enllà d'això, demostra un cop més que els sons que venen de segles enrere poden ser material per innovar, crear, transgredir, o senzillament fer ballar el públic d'aquesta època nostra!
Si sou més o menys aficionats als ritmes afrocubans, segur que recordeu bé el projecte Buena Vista Social Club, que fa vint anys tornava a posar en primera línia mediàtica uns quants músics veterans de l'illa caribenya. Hi havia noms com Ibrahim Ferrer o Cachaíto, i també hi brillava el nom de Compay Segundo. Alter ego de Máximo Francisco Repilado Muñoz, Compay Segundo ha estat un dels músics que han fet història a Cuba. A mitjans dels anys noranta el públic europeu va tenir l'oportunitat de redescobrir-lo, tant discogràficament com dalt dels escenaris, quan ja havia superat els noranta anys. El músic va morir l'any 2003. Ara se celebren, però, els 110 anys del seu naixement: els artífexs de la commemoració són la formació Grupo Compay, dirigida per Salvador Repilado, fill de Compay Segundo.
Ja fa un temps, dos artistes, Marinah i Juan Gómez Chicuelo, cantant i guitarrista, es van trobar per fer un projecte comú que explorava territoris que tenien el flamenc com un dels seus ingredients, però que anaven molt més enllà del gènere. De fet, tots dos artistes, una exmembre de la formació Ojos de Brujo, l'altre músic reputat en el camp del flamenc, ja fa molt de temps que mostren una inquietud per caminar per tot tipus de terrenys musicals. Ara tots dos tenen nous projectes acabats de sortir del forn. És l'excusa per reflexionar amb ells sobre aquest afany d'anar més enllà de les directrius establertes dels gèneres musicals.
Ivó Jordà (gralla) i Marçal Ramon (acordió diatònic) són els responsables del projecte Criatures: des de fa mitja dècada l'alimenten i el passegen per auditoris i escenaris. Amb aquesta formació, els dos joves artistes fan un pas més enllà dels patrons tradicionals associats a aquests dos instruments, patrons de festa major, de gegants i castells o danses i cançons populars, i construeixen una sonoritat particular.
A l'"Ukelele" volem endinsar-nos uns minuts en això que entenem per música mediterrània: un camp amplíssim amb punts en comú. Per això comptem amb les opinions de dos músics i experts en instruments de la zona: Gani Mirzo i David Drudis.
Una desena de flabiols dalt d'un escenari, instruments de vent metall... són el grup Els Francolins, creats a finals dels anys noranta amb la vocació d'interpretar música festiva i de carrer. Han col·laborat amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, i n'ha sortit un espectacle que ja ha sonat en més d'un escenari (recentment al Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona), i un disc, "Un francolí a Ítaca". Fusionen el so característic dels flabiols, com una secció més de la cobla, amb un repertori d'estils aparentment allunyats, com la música tradicional, els ritmes afrollatins, la sardana o la música de cinema.
A mitjans dels anys 80, el músic Peter Gabriel encunyava el terme World Music. El concepte es va escampar pel món gràcies a les discogràfiques, de manera que la música africana, el fado, la música balcànica, i tants i tants orígens sonors passaven al voltant de l'any 2000 per tots els festivals i cicles. Ara, ben entrat el segle XXI, tot indica que el panorama ha canviat... Hi ha la sensació que es programen molt pocs concerts de música d'arrel o músiques del món... Ens agradaria analitzar si la sensació respon a una realitat o si és el reflex d'algun canvi més significatiu. Sempre és interessant contrastar opinions -les realistes i les optimistes-, i en parlem amb dues persones implicades en la promoció d'aquest macrogènere musical.
Poden tenir alguna cosa en comú la música bereber i la dels mariachis? I per què no, ens preguntem... Aquest capítol l'ha titulat "pop viatger", perquè sentirem les opinions de dos artistes que, en principi, treballen des d'una òptica pop ... En realitat, fan cançons farcides de sons de tots els racons del planeta. Son l'osonenc Guillem Roma i la marroquina Hindi Zahra...
El cas de la Joana Gomila és d'aquells que aposten per explorar la música popular de casa seva i transportar-la a l'actualitat d'una manera natural, lliure i sense complexos. Nascuda a Manacor, Mallorca, cantant i artista escènica, ha fet sortir a la llum un disc titulat "Folk Souvenir", acompanyada d'una formació de guitarres, teclats, bateria i contrabaix.