La FAO, l'organització de les Nacions Unides per l'alimentació, calcula que els aliments que consumim generen unes despeses "invisibles" que superen els 10 bilions de dòlars l'any, l'equivalent al 10% del PIB mundial. El 22% d'aquesta factura té a veure amb les emissions de nitrogen i gasos d'efecte hivernacle, la desforestació o ús de l'aigua, però també amb les despeses derivades dels efectes dels aliments en la nostra salut. En el cas d'Europa, els aliments representen el 30% de la nostra petjada ecològica, segons un estudi fet amb la participació d'experts alimentaris de la Universitat Oberta de Catalunya. Anna Bach, investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya és una de les científiques que hi han participat. "És un compendi de 4 factors: la producció dels aliments, el consum alimentari en quantitat i composició, l'origen i el malbaratament alimentari que, si s'evitessin, farien reduir en un 13% l'impacte d'allò que mengem." Segons aquest informe, el 70% de la petjada alimentària d'Europa es concentra en cinc països: Alemanya, França, Itàlia, Polònia i també Espanya, on seguim tenint un consum molt alt de carn, amb 99 quilos per càpita, per sobre dels 82 de mitjana europea que també és més alt del que seria aconsellable. A aquest excés de proteïna animal, s'hi ha d'afegir un elevat percentatge de malbaratament alimentari i la importació de bona part dels aliments que ens posem al plat. Espanya és en els primers llocs de la llista però els problemes són similars a tot el continent. Bach subratlla que una quarta part dels aliments que consumim a Europa els comprem fora: "Estem externalitzant els danys mediambientals del nostre consum alimentari. Consumim per satisfer les exigències del nostre estil de vida, mengem per sobre de les nostres possibilitats en termes de gasos d'efecte hivernacle i pel que fa a l'ús de la terra i l'aigua." Espanya consumeix prop 100 quilos de carn per càpita Curiosament, quan passem per caixa, els preus no reflecteixen l'impacte que els aliments tenen per al medi: els més barats no són precisament els més sostenibles tot i que a la llarga la factura que paguem per consumir-los és alta. L'investigador de l'IRTA Ralph Rosenbaum reflexiona al respecte: "La factura ens arriba però per una altra via. És veritat que molts productes són molt barats però hem d'entendre que aquesta filosofia genera una altra factura que paguem entre tots per corregir i reparar els danys causats per aquests productes." El preu real del que mengem Els experts en l'impacte que l'alimentació té per al medi parlen de la necessitat de repensar amb urgència tot el sistema però no necessàriament fer un salt massiu a dietes vegetarianes o veganes. Rosembaum aposta per una espècie de pressupost individual per reduir la petjada de manera que equilibrem els diferents consums i accions sense haver d'arribar a l'extrem de no fer cap viatge en avió o no tocar els bistecs: "Hi ha l'opció "flexitària", gent que consumeix productes d'origen animal però ho fa amb moderació. Baixen intencionadament la quantitat consumida i augmenten la qualitat d'aquests productes de manera que quan consumeixen carn mengen carn que ha estat produïda de manera sostenible". La factura oculta dels aliments també inclou les despeses derivades dels fenòmens meteorològics extrems associats al canvi climàtic (Brihat Rai ) Són tries individuals que acaben reduint l'impacte de les nostres dietes en l'entorn però no n'hi ha prou. Els experts consultats aposten per taxes que penalitzin els aliments insostenibles i es premiïn els que sí que ho són de manera que, a diferència del que passa ara, consumir-los acabi sortint car. També subratllen la importància d'impulsar polítiques públiques que incentivin el consum de proteïnes d'origen vegetal com els llegums o la fruita seca per exemple introduint-los en els menús escolars.