Un de cada deu catalans més grans de 15 anys té depressió: "No amagar-ho és clau"

Prop de l'11% de la població catalana de més de 15 anys té depressió moderada o greu, segons les últimes dades del Departament de Salut. Els diagnòstics augmenten amb l'edat. Una de cada 10 persones d'entre 15 i 44 anys pateix la malaltia i la xifra puja fins al 15% entre les persones de més de 75 anys. El doctor i cap del Departament de Psiquiatria de l'Hospital Vall d'Hebron, Toni Ramos-Quiroga, explica que la depressió és un trastorn freqüent i que cal fer polítiques de prevenció i estar alerta a l'afectació en les persones joves. Que a la infantesa i a l'adolescència hi hagi un percentatge de persones elevat que puguin tenir simptomatologia depressiva és un fet preocupant des del punt de vista de la sanitat pública perquè en coneixem les conseqüències negatives a llarg termini. La més immediata és el risc de suïcidi. El 2023 s'ha arribat a un rècord a l'estat espanyol de més de 4.200 persones mortes per suïcidi, i Ramos-Quiroga explica que en el 60% dels casos darrere del suïcidi hi ha la depressió. Per això el doctor insisteix que calen recursos per aplicar mesures de prevenció contra l'estrès i la frustració i de millora de l'educació i fins i tot en l'accés a l'habitatge, que són factors que ajuden a modular la simptomatologia depressiva. Gènere, territori, classe social i nivell d'estudis, els eixos de desigualtat A més dels grups d'edat, la classe social i el gènere també són eixos de desigualtat en els diagnòstics de la depressió. Concretament, té un 14% d'incidència en dones per un 8% en homes. A més, un 12% dels qui la pateixen són de classe social menys afavorida, davant del 7% de persones de classe social més afavorida. El biaix de classe també es pot copsar en el nivell d'estudis: les que no en tenen o les que tenen només estudis primaris la pateixen en un percentatge superior (17,5%) a aquelles amb estudis universitaris (6,9%). Per regions sanitàries, a Barcelona Ciutat (7,5%) i Girona (7,9%) el percentatge de persones amb depressió moderada o greu és inferior al global de Catalunya, mentre que a la de Lleida (17,9%) és superior. La depressió és un dels trastorns més incapacitants, segons l'OMS (CSIC) "Ara domino jo el meu cap, sense la medicació em domina ell" La Carmen ara té 64 anys i conviu amb la depressió des de petita. Explica que el dia a dia no és fàcil i que el suport de l'entorn és fonamental. Assegura que la clau de la millora és no caure en l'estigma i posar-se en mans dels professionals, deixar-se aconsellar, tractar-se amb psicòlegs i psiquiatres i perdre la por a la bona medicació. És complicat adonar-te que tens depressió. Pots estar parlant tranquil·lament, i qualsevol paraula et fa posar-te a plorar. El més important és que la família entengui la malaltia i et doni suport. És important no amagar-ho, posar-se en contacte amb els professionals i si has de prendre medicació, prendre-la sense por. La Carmen coincideix amb el doctor Ramos-Quiroga que és una malaltia costosa, però destaquen que precisament la càrrega econòmica no prové del seu abordatge i medicació. Asseguren que és rendible i que cal facilitar un accés més ràpid a psicòlegs i psiquiatres i a tractaments rigorosos. L'Organització Mundial de la Salut defineix la depressió com un dels trastorns més incapacitants. Tot i que els símptomes poden variar entre cada persona, alguns dels fonamentals són un constant estat d'ànim baix o sentiment de desesperança, dificultats per fer vida quotidiana o la pèrdua o disminució d'interès continua per fer activitats que abans feien gaudir.

Un de cada deu catalans més grans de 15 anys té depressió: "No amagar-ho és clau"

Professionals de psiquiatria demanen més polítiques de prevenció i estar alerta a les conseqüències que la depressió té en els joves