T1xC34 - Un dia de calma
Subtítols en: català
Subtítols en: català
Els pares de la Matilda han sortit unes hores i la senyora Delille s'ha ofert a fer-li de cangur. Quan ho senten, el Jim i la Perla se'n fan un fart de riure. Llavors, la Matilda diu a la senyora Delille que els Jolley-Rogers se n'han anat de viatge i els seus amiguets pirates també s'han quedat sols. La Delille no s'ho pensa dues vegades: els farà de cangur a tots tres.
En una excursió pel bosc, la Matilda i el Jim troben rastres d'un conill i el Jim s'espanta molt, perquè, per als pirates, els conills són uns monstres terribles que només porten desgràcies. La Matilda l'intenta convèncer que els conills són molt bufons i totalment inofensius, però ni el Jim ni tota la seva família s'ho creuen. Tenen tanta por del conill, que al final decideixen marxar a viure ben lluny.
La Matilda està tipa que els seus pares li estiguin sempre a sobre i la tractin com una nena petita. Alhora, el Jim està cansat que el seu avi sempre el faci treballar i el tracti malament. Per això fan un canvi i el Jim se'n va a viure amb els pares de la Matilda, mentre que ella se'n va amb l'avi. Però ni l'un ni l'altre queden contents i decideixen escapar-se.
L'avi encarrega al Jim que li posi la cama de fusta dels diumenges en remull amb aigua de mar, però el Jim la perd . El Jim i els seus amics busquen una altra cama de fusta per donar-la a l'avi, però ell s'adona del canvi i s'enfada. Finalment, el lloro Corsari els dona una altra solució per arreglar el problema: robar una cama de fusta que està exposada al museu.
El Jim és un gran admirador del capità Bob el Verro, que tenia poques dents però totes d'or, i, quan descobreix que al Brent li han posat bràquets, queda meravellat i decideix que ell també en vol portar. La solució que se li acudeix és demanar al Brent que li doni els seus ferros, però el Brent se n'aprofita i li exigeix un munt de coses a canvi dels bràquets.
Un parent del Jim li envia un cofre amb un tresor que pertanyia a una avantpassada seva, la capitana Quissa, i avisa que només el podrà obrir qui tingui el cor pur. Tots proven d'obrir el cofre, però, com que no se'n surten, decideixen fer bones accions per purificar el seu cor. Quan veuen que això no dona resultat, fan una crida a tot el veïnat perquè tothom provi d'obrir el cofre, però ningú ho aconsegueix.
El Jim troba un tresor tan gran, tan gran, que el seu avi diu que, segons la llei pirata, no se'l pot quedar perquè està maleït. Però ell se'l queda i va repartint molt generosament les seves riqueses a tothom. A la Matilda això no li agrada, perquè veu que hi ha gent que se n'aprofita i perquè té por que el seu amic canviï per culpa dels diners. Ell creu que això no passarà, però sí que passa.
La Matilda fa un collaret de macarrons i l'hi regala a la seva mare pel Dia de la Mare. El Jim diu que els pirates no celebren aquest dia, però, quan la seva mare veu el collaret de la veïna, s'enfada perquè ella no ha tingut cap regal. Llavors el Jim i la Perla la cobreixen de regals, però l'enveja es va apoderant de les altres mares, i al final es converteixen totes en unes tiranes.
A la Matilda li agraden molt els noms de pirata i també en voldria tenir un. Després de rumiar una mica, tria el nom de "Matilda la Cruel", però el Jim li explica que els pirates s'han de guanyar el nom i, per tant, a ella li tocaria ser una pirata realment cruel. Al principi, a la Matilda li costa ser-ho, però amb l'ajuda de la Perla se n'acaba sortint molt bé.
El pare del Brent creu que els nens pirates ensenyen coses lletges al seu fill, i per això reclama que a l'escola separin els pirates dels peu-secs. De mica en mica van prohibint als pirates accedir a més llocs, fins que al final estableixen una frontera. Com que la Matilda protesta contra el tracte envers els seus amics, les autoritats la discriminen com a ells, però llavors comença una revolta.
Els veïns de Vilaensopida de Mar creuen que, si demanen un desig a la font de la plaça i hi tiren una moneda, el desig es complirà. Quan el Jim i la Perla se n'assabenten, roben totes les monedes que hi ha a la font. Però, si volen que la gent continuï tirant monedes, han de fer complir els seus desitjos, i això porta molta feina. A més, quan decideixen confessar l'engany, ningú se'ls creu.
La senyora Delille, farta que els pirates la molestin, intenta expulsar-los definitivament del poble, però li surt el tret per la culata: a més d'expulsar-la a ella, els veïns donen el poder a l'avi del Jim, que vol convertir Vilaensopida en Vilapirata. Tots s'esforcen per comportar-se com a pirates -i la Matilda més que ningú-, però ser pirata no és sempre fàcil ni agradable, i al final s'ho repensen i es revolten contra el poder de l'avi.