El dia a dia de Jean Brosset, el nostre pilot d'helicòpter, consisteix a volar entre les muntanyes i entre els núvols. Durant l'hivern, però, aquestes missions adquireixen una dimensió especial. En efecte, la seguretat es converteix en una qüestió primordial, en un moment en què milers d'esquiadors envaeixen les pistes. En Jean és l'encarregat de socórrer les víctimes dels accidents que hi ha perquè amb el seu helicòpter és l'únic que pot arribar en el mínim de temps al lloc on ha passat. Durant l'hivern, la muntanya és especialment perillosa i, per tant, també ho són les missions d'en Jean. Per millorar la seguretat de les pistes, treballa en col·laboració amb un equip d'artificiers que provoquen allaus artificials per evitar que acabin passant sobre les pistes. Les jornades de treball d'en Jean són absolutament trepidants i plenes de sorpreses. El pilot, que viu la seva feina amb passió, no podria desitjar res de millor!
Zigzaguejar a 200 quilòmetres per hora entre els pics de la serralada dels Pirineus, esmunyir-se entre els núvols i la boira, portar càrregues de centenars de quilos fins a més de 2.000 metres d'altitud, fer viure l'economia de la muntanya... Heus aquí algunes de les activitats que porta a terme diàriament aquest home excepcional. Jean Brosset és tota una figura a la seva feina. Té 55 anys, és pilot professional d'helicòpter i treballa en una de les millors empreses de la regió de Pau. En Jean és el pilot a qui sempre es recorre quan cal fer alguna intervenció complicada. Les missions no s'assemblen mai les unes amb les altres, de vegades cal fer pujar algú a l'helicòpter hissant-lo o transportar des de passatgers fins a una rulot, o barrils de quitrà. En Jean no sap mai de quina mena acabaran sent les operacions que li encarreguen. A més, als Pirineus, la meteorologia i les estacions fan la seva feina tan apassionant com perillosa.
El múixer explica una història d'amor entre un home i els seus gossos. François Pagnoux porta trineus amb gossos: és un "múixer". L'apassionen la muntanya i els grans espais i des de fa anys s'ha instal·lat amb la seva família a Font-Romeu, als Pirineus Orientals. Aquest espai natural s'ha convertit en el seu terreny de joc. François ens farà descobrir l'activitat de múixer als Pirineus. Acostumat a les temperatures sueques, François s'ha adaptat molt bé al clima dels Pirineus. La seva dona Laurence, una antiga guarda forestal, l'acompanya en aquesta aventura. La Laurence ara treballa al costat d'en François i l'ajuda a ocupar-se dels gossos. En aquest episodi, ens farà descobrir els seus coneixements de la fauna i la flora dels Pirineus. Pel que fa a en François, ha tingut el privilegi d'observar els últims brams que indiquen l'aparellament dels cérvols durant la tardor, abans de la llarga temporada d'hivern, que aquest any, triga a fer-se del tot present. Finalment, la neu acaba fent la seva aparició però, com que els gruixos acumulats es troben lluny dels nivells habituals, seguirem l'activitat d'en François mentre treballa amb una màquina de premsar la neu per preparar les pistes de manera que s'adaptin més bé a les necessitats dels gossos i per poder compartir amb els visitants, en especial amb diversos grups de joves adolescents que han vingut del sud-est de França, la seva passió pels seus animals.
«Un múixer dels Pirineus» explica una història d'amor entre un home i els seus gossos. François Pagnoux porta trineus amb gossos: és un "múixer". L'apassionen la muntanya i els grans espais i des de fa anys s'ha instal·lat amb la seva família a Font-Romeu, als Pirineus Orientals. Aquest quadre natural d'excepció, per a ell és un terreny de joc que recorre amb els seus gossos durant totes les estacions. François Pagnoux ha sabut adaptar la seva activitat al clima dels Pirineus i, hivern i estiu, proposa als visitants llargues passejades en plena natura. Aquest aventurer intenta transmetre i compartir la seva passió pels gossos i per la natura. Amb les activitats que organitza, permet que tothom que ho desitgi pugui realitzar el seu somni de fer d'aprenent de múixer durant unes hores envoltat d'un paisatge grandiós. D'aquesta manera, en François participa activament en la vida social i econòmica de la vall on viu, i alhora sensibilitza els turistes de la necessitat de conservar aquest entorn de naturalesa salvatge.
Comença la primavera a Vallestàvia i Jaume Taurinyà, el batlle, ha convocat diferents jornades de treball voluntari. Els veïns netegen canals o ponts romànics i refan camins i murs malmesos per l'hivern. En Jaume i la seva dona els agrada passejar fins a l'església romànica, també restaurada gràcies a l'esforç i a la coordinació de tothom. Vallestàvia és un petit poble sense recursos però que ha sabut trobar la manera de tenir tot el que cal per mantenir-se actiu. També gràcies a seva activa vida associativa van reobrir l'antic cafè que ara és el punt neuràlgic per a tothom. Amb aquest mateix esperit en Jaume i un veí extrauen mineral de ferro. Al poble mantenen viva l'herència de la civilització del ferro que es remunta a l'època romana i medieval. Com a bon coneixedor de la història del seu territori, en Jaume evoca el Conflent com el bressol de Catalunya i el territori on va néixer i viure el primer comte del Casal de Barcelona, Guifré el Pilós.
Jaume Taurinyà és una persona que s'estima el Canigó, els rius que hi neixen, el perfils del massís o la seva fauna. Els primers records d'infància són de Vallestàvia i l'han convertit en el que és avui, un alcalde amb una forta i irrenunciable personalitat, que quan comença la tardor ho celebra amb una ascensió en solitari al cim del Canigó. Mentre que a l'hivern es dedica a cuidar els rucs de raça catalana que baixen del massís per aixoplugar-se del fred. Com a batlle, manté un subtil equilibri, un compromís entre el món autòcton nord català i la seva realitat social, exercint al capdavant d'un consistori que alhora manté la demografia estable i ofereix ajuda a tot nouvingut que vulgui instal·lar-se al poble. Profundament arrelat al seu poble i a la seva història, el nostre protagonista ens fa visitar els llocs on va viure Guifré el Pilós o els protagonistes de la revolta de la sal, els Angelets de la Terra. En Jaume malda perquè la seva filla també hereti la seva flama per la llengua i per la història. Com ell mateix diu: "Transmeto aquestes històries i aquesta identitat que tenim".
Cédric Lacraberie i Yann Brianti tenen tots dos quaranta anys, i són pastors. Aquests dos amics de la infantesa han decidit compartir la seva vida i la seva passió al cor de les muntanyes dels Pirineus, a 1.000 metres d'alçada, on fan de pagesos i s'ocupen d'un ramat d'unes 200 ovelles. Amb el desig de compartir les seves experiències, en Cédric i en Yann van crear, fa 10 anys, "Vie d'estive", una masia que domina la vall de Campan, davant mateix del Pic del Migdia de Bigorre. Es tracta d'una masia oberta al turisme rural que proposa als visitants la possibilitat de compartir el dia a dia de la vida de pastor. En qualsevol estació de l'any, tothom pot participar en les feines del camp. Originaris d'aquesta mateixa regió, aquests dos enamorats de la naturalesa i de la seva terra han pres la decisió de seguir les tècniques més tradicionals dels pastors, compartint el seu estil de vida i mirant de trencar la imatge rústega i solitària que habitualment comporta aquesta mena de vida. A la masia, els visitants poden participar en les activitats de la transhumància a l'alta muntanya (2.300 metres), en les cures que cal fer a les bèsties i en la sega de l'herba, però també hi poden descobrir tot un seguit de productes tradicionals i uns paisatges impressionants, que canvien d'estació en estació.
Cédric Lacraberie i Yann Brianti tenen tots dos quaranta anys i són pastors. Aquests dos amics de la infantesa han decidit compartir la seva vida i la seva passió al cor de les muntanyes dels Pirineus, a 1.000 metres d'alçada, on fan de pagesos i s'ocupen d'un ramat d'unes 200 ovelles. Amb el desig de compartir les seves experiències, en Cédric i en Yann van crear, fa 10 anys, "Vie d'estive", una masia que domina la vall de Campan, davant mateix del Pic del Migdia de Bigorre. Es tracta d'una masia oberta al turisme rural que proposa als visitants la possibilitat de compartir el dia a dia de la vida de pastor. En qualsevol estació de l'any, tothom pot participar en les feines del camp. Originaris d'aquesta mateixa regió, aquests dos enamorats de la naturalesa i de la seva terra han pres la decisió de seguir les tècniques més tradicionals dels pastors, compartint el seu estil de vida i mirant de trencar la imatge rústega i solitària que habitualment comporta aquesta mena de vida. A la masia, els visitants poden participar en les activitats de la transhumància a l'alta muntanya (2.300 metres), en les cures que cal fer a les bèsties i en la sega de l'herba, però també hi poden descobrir tot un seguit de productes tradicionals i uns paisatges impressionants, que canvien d'estació en estació.
Vanesa Freixa viu amb l'obsessió de promoure persones que,fent de pagesos, siguin feliços amb aquesta feina.Aposta per la agroecologia, un concepte cada vegada més estès, però que en el fons es tracta de tornar a la pagesia de tota la vida.
L'hivern arriba, finalment, al Pic de Migdia. A les instal·lacions del cim, hi retrobem Jean-François Rechoulet, encarregat de les tasques de manteniment d'aquest lloc mític. Tot i que, a l'hivern, hi ha molta menys presència de turistes al Pic, les tasques de què s'han d'ocupar en Jean-François i els seus companys són igualment nombroses. Les condicions climàtiques fan que les estades al cim siguin tot un repte. El Pic, però, es revesteix del seu mantell blanc i els esforços del personal es veuen recompensats, perquè tenen el privilegi de poder gaudir d'un paisatge del tot excepcional.