Un per un: els que seran els ballarins de la T2 d'"Eufòria" es presenten

Sheila

28 anys, Barcelona

"Als inicis de la meva carrera els pares es qüestionaven que em dediqués a la dansa. Però jo sempre he tingut clar que tot el que em proposo ho acabo aconseguint. Em considero una ballarina d'atac, soc foc, soc polivalent i m'encanta transmetre bona energia. Tot i que de vegades no tinc filtre i soc massa transparent. En el món professional, per a mi, no hi ha barreres. He ballat amb Shakira, Janet Jackson, Rosalía, Bad Gyal. Quan ballo, estic fora de mi. Faig música amb el meu propi moviment."

 

Rafa

23 anys, Màlaga

"Amb 13 anys vaig entrar al conservatori sense tenir clar que em volia dedicar a la dansa. Però aviat em vaig adonar que ballar era el meu destí. Per destacar entre molts, de vegades ballar bé no és suficient. M'agrada tenir el meu propi segell i jugar amb el factor sorpresa. He viatjat per tot el món per formar-me com a ballarí i he tingut la sort de treballar amb artistes com Antonio Banderas, Rosalía, Nicky Jam... sembla que, a poc a poc, el meu somni es va fent realitat."

 

Jan

16 anys, l'Hospitalet de Llobregat

"Soc el més petit dels concursants i, només per això, no he pogut abaixar la guàrdia. La meva mare, que sempre ha apostat per mi, em va apuntar al càsting d'"Eufòria Dance" sense dir-m'ho. Li estaré eternament agraït. És una persona que transforma l'impossible en possible. Em considero una persona introvertida, però la dansa m'ha ajudat a obrir-me en canal. Soc autoexigent, controlador, organitzat i disciplinat. La veritat és que el ball és l'únic desordre que em permeto gaudir".

 

Juan

20 anys, Màlaga

"Els meus pares sempre m'han explicat que vaig començar a ballar abans que a caminar. Als 4 anys ens vam mudar a Mèxic i ells em van voler apuntar a classes de ball, però l'escola m'ho va negar. L'adaptació no va ser gens fàcil, i menys en un país on molta gent pensava que el ball era només per a noies. Tinc la sort que la meva família sempre ha estat allà per a mi. Tot el que he aconseguit és gràcies a ells. Són els meus fans número 1. Ara és el moment de demostrar-los que tot aquest sacrifici ha merescut la pena."

 

Yaiza

27 anys, Barcelona

"Soc pura sensibilitat i tot el que envolta l'art ha format part de la meva vida. Encara que soc molt empàtica, em costa molt mostrar els meus sentiments. Però tot el que no expresso amb paraules ho faig amb el moviment. La dansa espanyola va marcar els inicis de la meva carrera, però a poc a poc vaig anar passant per diferents estils fins que em vaig trobar a mi mateixa. Abans de qualsevol actuació, tanco els ulls. Necessito aquest moment íntim. Em poso les mans a la cara: és com tancar una finestra davant meu."

 

Daniela

17 anys, Madrid

"El ball és el meu lloc segur. Quan tinc un mal dia, ballo. Quan estic trista, ballo. El 2020 va ser un any molt dur per a mi. Va ser un moment d'inflexió en què va coincidir la pandèmia, la mort d'un dels meus millors amics i moments de baixa autoestima. No veia llum en aquell forat, però en vaig sortir gràcies a la dansa. Però si avui en dia soc a l'escenari, és gràcies a la meva germana: ella m'ha ensenyat que haig de creure més en mi i que es pot brillar sense necessitat de trepitjar ningú. En realitat, tot el que em proposo ho aconsegueixo gràcies al meu esforç, ganes i actitud."

 

Santi

24 anys, Barcelona

"Un familiar va tenir un problema de salut i això em va fer veure que la vida són dos dies i que s'ha de lluitar pel que un vol. Des de llavors, visc l'aquí i l'ara i és el que em fa fluir i gaudir. Per mi, la dansa és una via d'escapament que em serveix per desfogar-me. Quan trepitjo un escenari em surt l'energia, la potència i la seguretat. Simplement, és un refugi."

 

Reichel

25 anys, Barcelona

"Des de ben petita he hagut de superar molts obstacles. Iniciar-me en el món de la dansa tampoc no va ser fàcil. No vaig tenir ni el suport ni els recursos necessaris per fer-ho. Però, després de molt esforç i molta lluita, ho vaig aconseguir. I això va marcar un punt i a part a la meva vida. La dansa m'ha donat una família: gent en qui puc confiar i que em dona suport en els moments més baixos."

 

Marina

Barcelona, 21 anys

"Quan era adolescent portava el cabell arrissat, com de bola de discoteca. En aquell moment, el meu estil no encaixava. Això em va marcar però alhora va potenciar la meva personalitat. Però aquest no va ser l'únic obstacle que vaig haver de superar. A la meva família els feia por que em dediqués a la dansa, fins que finalment s'han adonat que em puc guanyar la vida ballant. Saben que, si em treuen la dansa, no sabria què fer. És el meu passat, el meu futur, és la meva inspiració."

 

Mery

27 anys, Veneçuela

"Tot el que faig ho intento fer amb passió. Potser l'he heretat del país on he nascut, Veneçuela. O potser m'ha vingut donada pels reptes professionals que m'he trobat a la vida, com anar de gira mundial amb Rosalía o ballar al costat de Daddy Yankee o Marc Anthony. Perquè només amb passió surten les coses. Vaig començar amb gimnàstica artística però ha estat a través de la dansa que he aconseguit sentir llibertat. La mateixa que sento quan pujo als autobusos sense cap destí. O la que noto quan trepitjo els escenaris, sempre amb el peu dret. És una de les meves tantes supersticions. Sembla que, de moment, funcionen!"

 

Guillem

Manresa, 17 anys

"La infància no va ser fàcil per a mi. No trobava el meu lloc, no em sentia comprès. Però a mesura que vaig créixer totes les peces es van anar posant al seu lloc. Endinsar-me en el món de la dansa va representar un punt i a part en la meva vida i em va fer ser qui soc ara, una persona alegre i propera. M'agrada sentir-me estimat i donar amor a tots els que m'envolten. Per mi, ballar és oblidar-me de tot, és la solució a tots els problemes. M'apaga el soroll del cap."

Víctor

Las Palmas, 22 anys

"Un episodi d'assetjament escolar em va marcar l'adolescència. Una de les coses que em va ajudar a superar-ho va ser compartir la meva història a través de les xarxes socials. Volia que les persones que estan passant un mal moment sabessin que no estan soles i que la vida està plena de llum. D'aquesta experiència vaig aprendre a ser més fort i per això el meu lema de vida és 'ahir és història, demà un misteri i avui és un regal'. Per mi, la dansa és terapèutica, forma part del que soc. A través del moviment aconseguim expressar allò que no diem en veu alta. Una de les coses més boniques de la dansa és que pots ser qui vulguis però sense deixar de ser tu mateix."