Un Women Power sense aturador

En grans aparadors mediàtics com són uns Jocs Olímpics, la política de gestos mai és casual. Sigui per convicció o sigui per obligació, però no hi ha mai res a l'atzar. Evidentment, Tòquio 2020 tampoc se n'escapa. Es va veure a la cerimònia inaugural, amb una aposta molt clara i visible per la paritat de gènere en la desfilada dels banderers. O en l'elecció, gens gratuïta, de la tenista Naomi Osaka com a darrera rellevista de la torxa i com a encarregada d'encendre el peveter. El Comitè Olímpic Internacional sap que aquest és l'únic camí i fa temps que s'afanya a eixugar les diferències als programes olímpics i treballar per la paritat de gènere. Tòquio 2020 encara no compta amb el 50% de dones, però s'hi acosta, i s'han incorporat més disciplines mixtes que a Rio 2016. L'equip australià dels 4x100 que ha aconseguit la medalla d'or i ha batut el rècord del món (EFE) Més enllà d'aquestes dades, la realitat és molt tossuda i avança més ràpidament que no pas la legislació i la burocràcia esportiva. L'embat del mal anomenat "esport femení" fa anys que ha irromput i ha arribat un moment que ja no pensa fer cap concessió a ningú més. Per caduques que puguin ser les institucions, les federacions o els sistemes de competició. Grans noms a primera línia Tenir noms com els de Simone Biles, Katie Ledecky o Shelly-Ann Fraser-Pryce és un tresor, però també ho és tenir victòries que van més enllà de la qüestió esportiva. Triomfs que suposen un cant a la reivindicació nacional, com l'or de la judoka kosovar Distria Krasniqi. Un contrapoder cultural, com el rècord mundial de 4x100 lliures establert per l'equip femení australià de natació. Una història de superació contra la malaltia, com el retorn olímpic de la tenista Carla Suárez o el de la nedadora Rikako Ikee. Victòries amb nom de dona i també en clau de futur, com la plata de la taekwondista madrilenya Adriana Cerezo o el debut olímpic, amb només 16 anys, de la waterpolista del Club Natació Rubí Elena Ruiz. Sentim-nos-en privilegiats. Deixem-nos seduir pel Women Power. L'equació és ben senzilla. O no. Només es tracta de tenir els ulls ben oberts. Rikako Ikee, nedadora japonesa que ha superat la leucèmia (EFE)

Un Women Power sense aturador

Simon Biles, Distria Krasniqi o Adriana Cerezo representen els Jocs Olímpics amb més igualtat de gènere de la història