Yago narra en primera persona com un nen d'11 anys viu tot el procés d'allargament -de les cames primer i i dels braços després- però també com el viu anímicament. Aquest procés pot durar uns cinc o sis anys en total si no hi ha complicacions. Per això, està vivint la seva adolescència entre hospitals, a més de suportar la broma fàcil o les mirades indiscretes de la societat. Unes mirades que Yago porta amb molta dignitat i valentia.
Les guerres que ha patit l'Iraq han obligat molts dels seus ciutadans a emigrar i a establir-se en una terra que els acollís. La diàspora de ciutadans badadís s'ha estès per Europa i per l'Orient Mitjà. Avui viuen en pau, però no han deixat de mirar enrere en cap moment, amb el desig de tornar al més aviat possible.
Volem seguretat. És un dret bàsic, insubstituïble. Fins i tot preferim que ens retallin altres drets si està en joc la nostra vida. Els partits ofereixen seguretat en els seus programes, l'esquerra es desacomplexa i ja no deixa només en mans de la dreta la garantia de la llei i l'ordre. El criminal, el volem lluny del nostre camí. Les democràcies modernes es distingeixen de la barbàrie en el tracte a les minores marginades. Ja no deixem ningú tancat de per vida, a Europa no hi ha pena de mort. Occident és la terra de les segones oportunitats, la terra del perdó institucionalitzat. I nosaltres no volem delinqüents. No volem presos.